Puigverd de Lleida: bon encert en tornar-hi

Ahir al migdia vaig comprovar un cop més com a les curses que es fan per Ponent val molt la pena participar-hi, atesa l'excel.lent relació qualitat-preu. Ja ho avançava en l'escrit previ del passat divendres i no m'he equivocat en absolut. I per això hi vam tornar després d'haver estat el 2009. Com sempre, anem a pams i fem-ne una breu crònica: amb no gaire antelació i sense temps per fer el cafè ens presentem a Puigverd de Lleida jo i la meva família i el Frans sense la seva (ens la trobaríem després per dinar), amb un sol espaterrant però també un fred que deixava congelats els "deixonses", i un vent que donava la sensació d'encara més fred. Amb aquestes condicions, entenc que l'espera dels acompanyants es faci llarga i el primer que busquin, així que surten els corredores cames ajudeu-los, sigui una cafeteria per prendre quelcom calent. Encara tenim temps, però, de veure el fantàstic ambient que hi ha, entre les curses infantils -que no hem vist per haver fet tard-, la nostra cursa i el canicross. Algú podria pensar que amb tanta prova diferent pot haver-hi un cert desori però res més lluny de la realitat: tot molt ben muntat i en cap moment la sensació de desordre, confusió, etc.

Poc abans de la sortida saludem en Pere Pinós, l'autor del llibre de què he parlat més d'un cop en aquest bloc (Córrer enmig del paradís) i que no es perd cap de les curses d'aquestes contrades. El podeu veure tot cofoi a la foto, amb nosaltres dos i l'Stanis. Sense més dilació, sortim conscients que és molt millor que quedar-se quiet i coneixedors també del recorregut i perfil de la cursa, doncs no ha canviat respecte l'edició del 2009. Jo i el Frans correm plegats fins el qm. 4 amb un ritme relativament suau, però poc després ja no el puc seguir -i això que deia que tenia "tocat" el genoll- i em començo a despenjar d'ell, coincidint amb l'inici del tram de pujada. Em poc més d'un quilòmetre hem de salvar un desnivell d'uns 80 m. i m'ho prenc amb calma; com l'altre cop, aquest tram se'm fa més curt del que pensava i arribo al cim prou fresc i després de planejar un parell de centenars de metres, s'inicia la baixada, gairebé continuada fins la meta. Començo a prémer el gas i els darrers 3 qms. avenço un corredor rere l'altre i aconsegueixo millorar la meva posició. Porto un ritme còmode i tot i no tenir constància del meu temps -és el que passa per sortir de pressa i no pensar-hi en connectar el cronòmetre- sóc del tot conscient que ni de lluny m'acostaré al temps de fa 3 anys. Això un ja ho veu mentre està fent la cursa i al final, així va ser, 47':30", és a dir, 4 minuts més. Si més no, i per veure el got mig ple, he de pensar que dels pocs més de 400 que hi érem, 220 encara van arribar més tard que jo.

Tot plegat, una cursa molt ben organitzada per a una actuació personal discreta però confesso que potser millor del que m'esperava. I això que no feia ni dos dies que havia fet una sortida de 20 km. amb els companys dels Runners & Walkers. Dit això, i com sempre és habitual en aquests casos, fem-ne una crítica raonada:

• Aspectes que m'han agradat: diria que tot. Primer, la informació del web és molt completa i ajustada després al que un s'hi troba. Segon, i com deia abans, l'organització ha estat un èxit i no hem tingut cap problema en res (recollida del dorsal, dels obsequis, el refrigeri de després d'acabar la cursa, etc.). Tercer, el fet que sigui una cursa amb no gaire gent i en un poble petit fa que la logística del corredor sigui còmoda perquè tot es troba molt a prop (aparcament, serveis, dutxes, etc.). Quart, el recorregut molt correcte, amb un predomini de pista i camí que és fàcil de córrer (res de corriols complicats) i a més molt ben indicat i senyalitzat. I cinquè i últim, la informació posterior a la cursa també s'ha pogut consultar en breu (fotos i classificacions).
• Aspectes que poden millorar: jo diria que en general, no en trobaria cap que mereixi una rotunda crítica negativa però perquè no sigui titllat de "sospitós" de res, suggeriria a l'organització que baixés el volum de veu de la música, que fa impossible mantenir una conversa sense haver de cridar a cau d'orella. Però com veieu, és un detall poc important i alhora fàcil de resoldre.

Tot plegat, una cursa que torno a dir, val molt la pena de participar-hi si es busquen curses en què ja es veu d'entrada que "mimen" els corredors i no importa gaire, ni allò de com més millor ni tampoc l'afany recaptatori de calès. Per 11€ és una molt bona inversió i uns quants organitzadors de curses populars haurien de passar per Puigverd de Lleida i prendre'n bona nota. Més d'un m'ha dit que ara sóc més selectiu però és que amb tanta oferta que hi ha, ens ho podem permetre perquè de ben segur que trobarem curses com aquesta, de les que marxes amb un somriure a la boca i amb ganes de tornar-hi. Des d'aquí, faig una crida a tots els i les corredores de l'àmbit metropolità perquè s'animin a "descobrir" que més enllà de Barcelona i rodalies, hi ha un fantàstic món per descobrir.

Per acabar, us deixo la prova de la meva arribada a la meta amb un estil de corredor d'allò més "pur". Que no es digui que com a mínim, no entro amb el cap ben alt. Per cert, ja sé que no es veu en detall però la samarreta que duia és la que em van obsequiar al 2009 i diria que és la que més he amortitzat en tots aquests anys que porto corrent.