Darrer dia de mes i l'acabo amb un breu recull de notícies i altres aspectes que més m'han cridat l'atenció als darrers dies i setmanes. Tot sigui per continuar donant una mica de "vidilla" al bloc ja que com en aquests dos primers mesos de l'any només he fet dues curses, no hi ha gaire "matèria primera" amb què nodrir-lo. Anem, doncs:
- En primer lloc, el passat diumenge va fer-se la Mitja marató de Barcelona, amb prop d'11.000 classificats i crec que uns 12.500 inscrits. Unes xifres que per mi són espaordidores i, la veritat, no m'imagino participant en cap cursa on de bon principi, ja sàpiga aquesta dada. Oimés si la considero cara (mireu-ne els preus) per una cursa que deu tenir el seu encant (de ben segur que deu ser un plaer córrer per segons quins carrers de la ciutat comtal), que tothom diu que és idònia per fer una molt bona marca però que en acabar no pots canviar-te ni dutxar-te. Per mi una mostra de com l'organització no pensa gaire en els corredors o potser ja dóna per fet que amb el boom que hi ha de les curses populars, tothom està disposat a empassar-se aspectes com aquest. És clar que també pot pensar que ja només amb la mateixa gent que viu a Barcelona hi ha prou demanda com per cobrir els seus objectius i per tant, per què pensar en aquest aspecte si els corredors poden canviar-se a casa seva?
- A dia d'avui queda menys d'un mes perquè se celebri la famosa i no menys multitudinària marató de Barcelona. Doncs bé, fa uns dies que a través del mur del Facebook d'en Miquel Pucurull m'adono que el cartell d'aquesta prova ha deixat de ser "sexista" en incorporar-hi ara la figura d'una dona al costat de la tradicional de l'home. Potser és també això una prova del reconeixement d'una major presència del gènere femení en les curses populars. Doncs benvingudes siguin, com més serem, més riurem, encara que pel que fa a mi no m'hi trobaran atès que com ja he dit més d'un cop, després de la meva presència el 2010, ja vaig complir el meu objectiu i en vaig tenir prou. Deixaré les glòries de la victòria per a uns altres.
- El mateix dia de la mitja de Barcelona es feia una cursa del tot diferent, quant al tipus, tarannà, ambient, preu, etc. M'estic referint a la "Botifaruner" de La Llacuna: per un mòdic preu de 12€ teniu una cursa de muntanya de poc més de 20 km. i 4 pics per pujar. Tot els comentaris que he pogut llegir l'ha deixen molt bé i estic convençut que aquest boca-orella ha contribuït que enguany les inscripcions (limitades a 300) s'hagin exhaurit en un no res. És clar que també hi deu fer molt el fet que sigui una cursa molt ben organitzada. Quan en vaig parlar fa unes quantes entrades se'm va passar pel cap de participar-hi però per sort vaig arribar tard per aconseguir un dorsal. Potser per mi és un pèl excessiva aquesta distància tractant-se d'una cursa de muntanya de les dures i per tant, abans m'enfrontaré a unes altres de més curtes i després ja es veurà. El meu pas cap a les curses de muntanya tampoc ha de ser d'avui per demà ni vull caure tampoc en una actitud tan radical com si es tractés de la nova fe d'un convers.
- Sembla que no hi ha encara prou oferta com per absorbir tanta demanda per córrer, i és que la primera edició de la cursa de muntanya d'Ullastrell d'aquest proper diumenge fa dies que ha fet el ple. Reconec que em feia gràcia ser-hi perquè crec que ha de ser una d'aquelles curses que van bé per anar-se entrenant en aquest terreny, i afrontar després d'altres de més exigents: una distància de 10 km. amb un perfil a priori no gaire dur, etc. Reconec també que quan la vaig veure anunciada el primer que vaig fer va ser consultar un atles per saber on redimonis es troba aquesta vila (eps! no confondre amb Ullastret) i és que per molt geògraf que sigui tampoc he de saber de memòria totes i cadascunes de les ciutats, pobles, llogarrets, etc. Haurem d'estar al cas de com ha anat per tenir-la en compte per a les properes edicions.
- També darrerament m'he fet ressò de sengles llibres sobre aquest món: el primer és el segon del periodista i corredor Arcadi Alibés, titulat "Les petjades dels herois", que combina la història de les maratons olímpiques amb les que ell ha fet a les mateixes ciutats on s'han celebrat. Hi ha qui diu que serà un èxit de vendes per Sant Jordi. I el segon llibre el vaig "descobrir" pel Facebook i es titula "Correr", escrit per Jean Echenoz. Es tracta de la biografia d'un dels mítics corredors que ha donat la història: Emil Zátopek i com el règim comunista de l'aleshores Txecoslovàquia no deixava de vigilar-lo. Totes les crítiques que n'he llegit el deixen bastant bé però si resultés que no és del meu gust, tampoc em serà pesat doncs té només 140 pàgines i és de lectura ràpida.
- I finalment, no voldria acabar aquesta entrada sense un record per a en Miquel Pucurull qui, malauradament, no podrà participar a la marató de Barcelona. Sembla ser que per culpa d'un maleït accident casolà s'ha fotut un dels genolls enlaire. Us deixo l'enllaç del seu bloc dedicat a aspectes varis del món del córrer perquè us n'il.lustreu una mica, amb la seguretat que tot el que hi diu té molt d'interès. Gràcies Miquel i va per tu!! (perdó per si semblo ara un torero).
Moltes gràcies per la menció i el record, Joan Carles. En efecte, aquest any no puc fer marató. I, ironies, no és per culpa de l'entrenament, que seria el més lògic, sinó per haver-me caigut per unes escales mecàniques quan sortia d'una reunió sobre la marató, precisament.
ResponEliminaMiquel,
ResponEliminaÉs ben bé que tal i com ho dius, sembla una gran fatalitat: un accident d'aquells ben "tontos" i per acabar-ho d'adobar, després de sortir d'una reunió sobre la marató. Ni buscant-ho expressament ho haguessis pogut aconseguir! Repeteixo, sap greu -potser més pel motiu i no tant pel fet en si mateix- però hem de pensar que l'any que ve es tornarà a celebrar.
Ànims i que et recuperis bé i ben aviat, que el món de les curses populars estarà una mica orfre sense tu.
Records,
Joan Carles