Transèquia: corrent tranquil.lament

Ahir es va celebrar la 28ª edició d'una de les caminades més tradicionals i que més gent aplega de la comarca del Bages, com és la Transèquia, un recorregut que ressegueix el trajecte de la sèquia que des del segle XIV porta l'aigua del riu Llobregat a Manresa, captant-la a la vila de Balsareny, i que dóna peu a la festa local de la Diada de la Llum (el 21 de febrer) per commemorar el miracle del mateix nom. No m'estendré ara i aquí en la història d'aquest fet doncs navegant pel web trobareu unes quantes pàgines que en parlen (p. ex. aquesta de la omnipresent Wikipèdia o aquesta altra d'un molt bon bloc sobre història de Manresa). Per tant, m'estalvio feina perquè de ben segur que en el meu intent per fer-ne una explicació em deixaria quelcom d'important per dir. I el motiu de l'entrada no és tant aquest sinó fer una breu ressenya de la presència d'ahir d'en Marathon man. Vagi per endavant que feia temps que estava en els meus plans perquè és una molt bona opció com a entrenament de qualitat per a curses de distàncies d'una certa importància (mitges o maratons) ja que si es fa sencera, entre una i altra vila, hi ha uns 26 km.

Sense tenir aquesta idea al cap (no hi ha previst cap marató i si de cas, alguna mitja a partir de l'abril) em presento a Balsareny amb una certa antelació a l'hora "oficial" de sortida (8:30h) i s'entreveu de ple un ambient de caminadors i ciclistes, amb la qual cosa intueixo que serem pocs els que farem la caminada corrent. El autobusos van arribant un rere altre -una mostra de la molt bona feina de l'entitat organitzadora, la Jove Cambra de Manresa- més cotxes carregats de bicis de totes les mides, grans, mitjanes i petites. Ens hi estem una estona jo i la família, ens fem unes fotos i sense perdre gaire més temps, em poso les piles. La intenció era sortir relativament d'hora per seguir el circuit pedestre i no trobar-me gaires caminadors perquè en alguns trams, l'amplada del camí no dóna per a gaire. Però ja des de l'inici canvio de parer quan a la sortida de Balsareny veig la corrua de gent que ha començat a caminar abans que jo a córrer. En aquest moment, prenc la decisió de seguir el circuit de BTT perquè aquí sí que no trobaré problemes per córrer sense haver d'esquivar la gent, o fer que s'apartin per deixar-me pas, tot i ser conscient que ambdós recorreguts no són ben bé paral.lels. Després comprovaré que va ser una decisió encertada si el que volia era córrer sense cap impediment i sense molestar tampoc els altres. Perquè us en feu una idea, us poso dues fotos que he trobat per la xarxa i veureu que no exagero en això que dic. Però compte, no s'ha d'oblidar que és aquesta una caminada, no pas cap cursa.

Així, vaig fent tot xino-xano i en els trams inicials dec ser l'únic corredor que va darrera els ciclistes. Als diferents avituallaments (fins a 4 abans d'arribar a Manresa) rumio si seguir amb aquesta opció o unir-me als caminadors. En alguns moments ho faig quan sé que passarem pels trams més bells del recorregut (els més ombrívols) i en d'altres ho descarto quan intueixo que encara em puc trobar molta caravana per davant meu. Ja sabem que de vegades els corredors i caminadors podem ser dues "espècies" incompatibles amb el medi en què ens trobem, oimés si com he dit abans, l'amplada del camí no permet avançaments còmodes. Com no vull cap problema ni tampoc que en qualsevol maniobra inesperada d'un d'ells pugui caure dins la sèquia i fer el ridícul, decideixo seguir el circuit pedestre només a la part final, quan per l'hora intueixo que ja em trobaré pocs per davant meu. I així va ser. Continuo corrent al meu ritme, tranquil però sense pausa -només m'aturo breument per beure aigua als punts de control- i gaudint més del dia -sol una mica esmorteït, sense gaire fred- que del paisatge -que tampoc és que sigui d'allò més espectacular i a més, en bona part ja me'l conec.

Al final, creuo la "meta" al Parc de l'Agulla de Manresa -la zona d'oci per excel.lència de la ciutat, sobretot en arribar el bon temps- quan encara hi som poca gent. De fet, l'speaker que havia d'amenitzar la jornada encara estava muntant l'escenari. No sé la distància amb exactitud i si he de fer cas de la informació del fulletó, són uns 26 km. però el fet d'haver alternat els dos circuits me'n fa dubtar. A més, crec que el d'ahir va ser una mica més curt que el d'edicions passades segons comentaris que m'han arribat i el que podeu escoltar en un tall d'aquest breu vídeo. Tant se val, metre més, metre menys, al final hi vaig invertir 2h:13'. No sé si és molt o poc però estic content de com em va anar perquè em volia demostrar a mi mateix si encara era capaç de fer una distància superior a una mitja marató, encara que fos a un ritme més suau i sense haver de patir gaire. En definitiva, una molt bona jornada que confirma que sense fer res d'especial, un s'ho pot passar molt bé fent allò que més li agrada, córrer. I a més a més, al costat de casa i per un mòdic preu (5€). En aquesta fotografia em podeu veure després d'arribar amb qui s'intueix serà el meu successor, i és que us asseguro que fa unes corredisses per casa que déu n'hi do.