Navarcles: crònica d'una excel·lent cursa

Aquest passat diumenge ha estat la meva primera participació a una cursa que encara és jova en el calendari de curses populars (la d'enguany és tan sols la quarta edició) i que pel que vaig veure, té tots els números perquè acabi esdevenint amb els anys una prova fixa en l'agenda de molts corredors. Es tracta de La Navarclina i que des d'aquests moments recomano a tota aquella gent a qui li agradi córrer, més que competir, per un circuit sense cap dificultat tècnica ja que tot transcorre per pista ampla i ben compactada, amb la justa pujada com perquè tampoc sigui excessivament còmode i en què l'asfalt només es trepitja per sortir i tornar a entrar a la vila. I si a més a més l'organització és molt correcta i a un preu encara contingut, aleshores ... què més podem demanar? Les expectatives inicialment bones amb què m'hi vaig presentar es van complir de totes totes. No detallaré aquí les característiques del recorregut perquè ja ho vaig fer fa uns quants dies a la crònica prèvia i per tant, no em vull fer repetitiu, sinó que em limitaré a explicar la meva pròpia cursa que, suposo, tampoc deu ser gaire diferent de la de bona part dels prop de 350 corredors que vam ser-hi.

Després d'unes quantes curses de no poder-ho fer, en aquesta ocasió viatgem la família en ple i encara que sembli una mica pedant, ja em sento com a guanyador només de pensar que si no passa res, podré creuar la meta amb l'Stanis a coll. Segurament en poc temps podré fer-ho amb ell corrent al meu costat o qui sap si em deixarà enrere! De nou compartiré la sortida amb el meu nebot "putatiu" que val a dir-ho va fer un paper força destacable i a qui li està agradant cada cop més això de les curses. Òbviament, ja podeu donar per fet que un cop iniciada la cursa no el tornaré a veure fins l'arribada. En aquesta primera foto ens podeu veure a tots tres al podi, un lloc que jo no "assaboriré" mai però qui sap si mai els veurem a ells dos. Temps al temps. També tinc l'oportunitat de saludar altres amics i coneguts -és un dels aspectes positius que tenen aquestes curses que es mantenen en uns límits raonablement "humans". I per descomptat, poc abans de començar la cursa i de camí a la sortida, em trobo també la colla dels Runners and Walkers i que coneixent-los una mica, de ben segur devien venir d'algun bar proper. Després, durant la cursa, cadascú pel seu cantó, com una desbandada però això sí, en acabar tots arreplegats de nou per engrapar el merescut entrepà. A la foto ens podeu veure tots cofois i perfectament uniformats.

A tot això, es dóna la traca de sortida i apa, ja hi som. Amb el perfil més o menys retingut al cap sé que fins el segon quilòmetre és baixada i que després del primer deixarem l'asfalt per trepitjar pista. Poc després travessem el riu Llobregat i comença la cursa de debò: un tram de pujada relativament suau però continuada i que no deixarem fins més o menys el 5,5 km. Com sempre, si ja m'he acostumat a començar les curses des de darrera del grup, és aquí on perdo uns quants llocs més -és allò que deia abans que hi ha gent que ve a competir i molts altres que hem vingut a córrer- però tot i això, no em sento malament del tot i a més, el peu també sembla respondre bé. Així que, fins i tot abans que acabi l'ascensió, em permeto el luxe de començar a recuperar posicions perdudes. Coneixedor del recorregut sé que ara ve un tram on toca carenejar amb uns quants tobogans tampoc gaire difícils d'atacar per, a partir del 7,5 km. iniciar el que per mi sempre és la part més divertida d'una cursa amb perfils semblants: una continuada baixada fins el final. Com altres cops, premo gas a fons ja que em sento bé i el recorregut ara m'ho permet: avanço un corredor rere altre tot i que tampoc molts -no us penseu- perquè a aquestes alçades de la cursa, el grup estava bastant estirat. Entrem de nou al poble per un polígon industrial -potser la part més avorrida de tota la cursa- i el darrer quilòmetre tornem de nou a l'asfalt. Després d'una darrera pujadeta, enfilem el carrer de baixada que ens ha de portar a creuar la meta, al costat del pavelló poliesportiu i del camp de futbol. Aquí em passen l'Stanis i els darrers metres em deixo anar gaudint de les seves rialles. Però repeteixo, amb el que ja comença a pesar crec que a la propera haurem d'entrar agafadets de la ma.

Al final, una cursa molt satisfactòria en tots els seus aspectes, tant des del punt de vista organitzatiu com a nivell personal, malgrat que la meva actuació no va passar de ser discreta. Jutgeu vosaltres mateixos: un temps de 54' i classificat en el lloc núm. 234 d'un total de gairebé 340 corredors. Per la seva part, l'Octavi va ocupar una molt meritòria 64ª posició baixant dels 45'. I encara no té els 20 anys i fa poc que s'hi ha posat. Després d'una bona dutxa ens quedem al sorteig de material esportiu i confesso que vaig quedar gratament sorprès de la quantitat de peces de roba i sabatilles que van arribar a donar, a més del lot de productes eròtics que ja us comentava a la crònica prèvia. Semblava que n'hi havia d'haver per a tothom. però aquest cop vaig marxar amb les mans buides: ja ho diuen, "afortunat en l'amor, desafortunat en el joc". Per cert, abans de valorar la cursa, en aquest enllaç us poso unes quantes fotos més per si us ve de gust fer-hi una ullada (bàsicament de l'ambient precursa i del moment de la sortida).

Per acabar la crònica, permeteu-me una breu valoració de la cursa però ja us avenço que tinc prevista una propera entrada més, podríem dir, "metòdica" o "objectiva", parlant amb més detall d'aquesta qüestió de les valoracions. Abans que m'hi posi, què dir d'aquesta en concret?

• Aspectes que m'han agradat: comença a ser habitual que tingui moltes més coses positives a destacar que no pas de negatives. No sé si tinc una mena d'"ull clínic" per triar bones curses o és que la popularització d'aquest esport també fa que l'organització hi posi molt de la seva part perquè tot acabi sortint bé. Sempre és cert que la millor manera d'assegurar-se'n l'èxit per a edicions futures, les anteriors també han de ser exitoses. I com us deia al principi, pel que vaig veure i sentir, crec que aquesta prova té molts números perquè es consolidi en un mercat cada cop amb més oferta, ergo, més competència. Això sí, crec que faria bé de no deixar-se portar per una certa eufòria -si és el cas- i no voler competir amb curses més "especialitzades". Allò que deia unes quantes línies més amunt sobre el tarannà "humà" de les curses populars. Si anem més al detall, la logística molt ben resolta (fàcil aparcament, proper al lloc de trobada, molta facilitat en la recollida del dorsal, dutxes i serveis); el recorregut molt interessant, per pista i molt poc asfalt (un 20%) i amb el punt just de duresa com per justificar després una dutxa; la informació publicada al web també ha estat la justa i actualitzada amb força rapidesa (classificacions i fotografies).
• Aspectes que no m'han agradat: en un comentari de la pàgina web de l'organització algú deia que la botifarra de l'entrepà era una mica escarransida i potser sí que ho era (si més no al meu entrepà). Però vaja, dedueixo que qui ho va deixar anar era més en broma que res més. Si ens centrem en un aspecte més tingut en compte pels corredors, sí és cert que alguns podrien suggerir un canvi en el tram final a fi d'evitar haver de córrer per un polígon industrial, malgrat que tot plegat parlem d'una distància inferior a 1 km. Però és clar, quan vens de córrer per pista potser aquesta no és la millor cloenda per a una, repeteixo, molt bona cursa. Sóc conscient que l'organització pot tenir en part les mans lligades en aquest tipus de qüestions, pel que suposa d'haver de tallar el trànsit pels carrers de la vila i és per aquest motiu que tampoc li dono gaire importància, per no dir gens. Només transmeto un comentari que vaig sentir mentre em menjava l'entrepà però que en el mateix moment de la cursa ni hi vaig caure.

En definitiva, una cursa que si es manté com enguany, i si el cos em respecta, estic del tot convençut que repetiré. Per tant, la meva més sincera enhorabona a l'organització per l'excel·lent feina feta. De fet, repassant el calendari de curses d'aquest passat diumenge, i tenint present aquesta de Navarcles, qualsevol se'n va a fer la celebèrrima Jean Bouin, amb els milers de corredors que van envair literalment els carrers de Barcelona. Ja se la poden quedar! Perdoneu-me però algú ho havia de dir.