Manlleu: de nou gaudint com un gínjol

Després d'uns quants dubtes sobre si podria o ho hauria de deixar estar, finalment aquest passat diumenge vaig participar a la cursa de Manlleu "Córrer per córrer", repetint la molt bona experiència de l'any passat quan hi vaig ser per primera vegada. I pel que vaig veure estic convençut que no serà la darrera ja que com el seu nom indica, és aquesta una magnífica oportunitat per córrer sense gaires més intencions que la de gaudir en fer-ho i passar-s'ho d'allò més bé, posar-se les vambes i gambada rere gambada suar una mica la cansalada per acabar donant sentit a un matí dominical en què, val a dir-ho, hi havia altres opcions però potser no tant atractives com aquesta. A més a més, com la inscripció era gratuïta (o amb un petit "peatge" de 3€ si es feia el mateix dia), aleshores què més es pot demanar? I com ja ho deia en un dels dos escrits que li vaig dedicar ara fa un any, tot i la seva gratuïtat, no hem de cometre l'error de pensar que és una cursa "precària" quant a la logística que envolta aquesta mena de proves, ans el contrari ja que a més del fet que el procés d'inscripció per Internet ha estat tan fàcil com emplenar un formulari i esperar rebre un missatge de confirmació, els serveis disponibles han estat els habituals: avituallaments, vestidors, dutxes, aparcament, recollida de dorsal, etc. L'únic que no hi havia -però ja ho avisaven al web- era el servei de guarda-roba. Però a banda d'aquest "detall" sense gaire importància (i encara menys si pots deixar el cotxe davant del pavelló esportiu on hi havia gairebé tota la "moguda"), la resta va anar com oli en un llum.

I una prova més que fefaent de tot això que estic dient és que s'hi van inscriure uns 500 corredors, l'edició més nombroses de les 21 que s'han fet i fins i tot, l'organització va anunciar que tancaven les inscripcions per haver-se arribat a aquesta xifra. En altres paraules, tot i que sempre hi ha algú que s'entesta en demostrar el contrari, la gent no és ximple i acaba anant a aquelles curses que sap de ben segur que després en sortirà més que satisfeta. D'altra banda, si voleu un al·licient per no haver deixat d'anar-hi aquest any estrenaven circuit nou respecte el de les edicions anteriors i és clar, tot i que sigui a la mateixa vila i amb el mateix nom, podríem dir que la cursa era ben bé una altra; en un fil obert al fòrum dels Corredors.cat vaig llegir que hi havia una nova junta en l'entitat organitzadora -Olímpic de Manlleu- i potser ja van voler iniciar la seva singladura amb un recorregut diferent que com diré després, és per mi més atractiu però amb el defecte del tram final. Eps! això últim serà la meva opinió estrictament personal.

Pel que fa a dades més concretes de la cursa, i això també és novetat d'aquest any, la web incloïa el track del recorregut amb un enllaç al Wikiloc i entre això i una breu descripció al web, es pot dir que:

• És una cursa de 10 km. que es dirigeix en direcció La Gelva i Sant Hipòlit de Voltrega vorejant el riu Ter des de la zona esportiva fins els primers 3,5 km. per després vorejar-lo de nou al darrer.
• El circuit té una mica més de desnivell que l'any passat i des del 3,5 km. fins el 5,5 km. s'enfila una mica, tot i que tampoc tant com podríem imaginar-nos si féssim una ullada al seu perfil. De fet, la diferència d'alçada entre el punt més baix (el riu) i el més alt és d'uns 65 m. Com veieu, tampoc res de l'altre món que no es pugui superar amb una dosi extra de suor i poc més.
• Per últim, un altre canvi important és el predomini de la pista sense gaire o cap dificultat tècnica per sobre de l'asfalt, el qual, llevat d'algun tram puntual pel mig, no es trepitja fins el final.

Doncs bé, amb aquests prolegòmens ens presentem jo i la Sílvia -un cop més l'Stanis ens va fer el salt- amb prou temps com per fer un cafè amb tranquil·litat al pavelló on també tenim l'oportunitat de veure un partit d'hoquei sobre patins de nens petits. Ja ho tenen aquestes contrades, això de l'hoquei, on deu ser un esport tan popular com el futbol (o potser és el que m'agradaria creure). Després ens dirigim al camp de futbol on hi ha la sortida (i arribada) de la cursa i en cap moment tinc la percepció que som 500 persones (de fet, a la classificació final hi constarem poc més de 430 corredors arribats). Potser és el fet de fer-se en un espai molt obert però sigui com sigui no dóna la sensació d'atapaïment. En això que es dóna la sortida i apa, comencem a córrer ... per això hi hem vingut, oi? Surto tranquil des del final del grup i amb el perfil interioritzat al cap, vaig guanyant posicions poc a poc (és millor anar avançant que no retrocedint, no penseu el mateix?). Deixem de gaudir del tram que passa pel costat del riu i ens enfilem cap a la part més "dura" de la cursa. Com em sento bé el tram més costerut no se'm fa gaire difícil i si fa o no fa arribo al punt més alt amb prou forces com per mantenir un ritme encara modestament viu. Conscient que a partir del punt d'avituallament ve la baixada per tornar a entrar a Manlleu, començo a deixar enrere el grupet de corredors amb qui fins aleshores havia fet bona part de la cursa i, qui sap si beneficient-me de la meva experiència acumulada en aquests anys que porto corrent, guanyo encara unes quantes posicions més a la baixada.

Després del descens ens endinsem de nou als carrers de la vila i és aquí on he de reconèxier que la part final del recorregut se m'ha fet un pèl pesada: això de passar pel costat de l'arribada i que no et facin creuar-la fins un parell de quilòmetres més tard, fent una volta, no m'acaba de fer el pes. Encara sort que en el darrer quilòmetre es recupera de nou el passeig per la vora del riu i això fa més agradable aquesta darrera part. Al final, creuo la meta per la meitat del grup de corredors, amb un temps de poc més de 49'. No és per llençar coets i si ho comparem amb el del 2011, són quatre minuts més. Ara bé, tenint en compte que no entreno -portava nou dies sense córrer- i que el perfil d'aquesta és un pèl més exigent, ja ho dono per bo. De totes formes, és aquesta una cursa que si s'està en millor forma, es pot assolir un temps francament millor. Però com per un motiu o altre no estic per la feina, no m'amoïna gens ni mica i és més, a les darreres curses estic veient com sembla que el tema de la lesió al tendó del peu va a menys: si abans havia d'estar ben bé un parell de dies de descans després d'una cursa ara amb un en tinc prou. Però no xerraré gaire alt no sigui que les meves paraules es girin en contra meva a la propera.

Tot plegat, una cursa molt ben organitzada, on s'hi ha d'anar més a gaudir que a res més (i de ben segur que no us en penedireu) i si al final la pots petar assaborint una bona botifarra, encara millor. Per cert, aquest cop vaig córrer sol perquè el meu col·lega de feina d'aquestes contrades i amb qui he fet algun cursa -l'Esteve- es va estimar esperar-nos a la botifarra. Digueu-li ximple! Ara a per la següent, aquest proper diumenge, a Navarcles: ja us avenço que serà més dura que aquesta. Per acabar, us deixo les dues entrades que vaig publicar l'any passat amb motiu d'aquesta mateixa cursa:

• Crònica prèvia de la cursa de Manlleu (2011).
• Crònica de la cursa (2011).

I la cirereta del pastís: us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que va fer la Sílvia amb què de ben segur que us fareu una molt boina idea de l'ambient i el "tarannà" de la cursa.