Fa un parell d'entrades em vaig entretenir amb unes primeres reflexions sobre la dificultat que suposa valorar una cursa, més enllà de dir si a un li ha agradat o no, i oferir-ne una puntuació a partir d'uns determinats ítems o criteris més o menys objectius. Vagi per endavant que res més de lluny de la meva intenció d'erigir-me en un cronista crític de les curses en què participi i que la gent em cregui al peu de la lletra, com si fos un nou Messies (per a això ja hi ha un altre, de "Messi"). Més aviat la meva intenció és la d'afinar una mica més en les meves pròpies valoracions de les curses i proporcionar una puntuació -amb tots els matisos que després hi vulgueu afegir- que pugui servir de referència a altres corredors quan busquin informació i, casualment, topin amb aquest bloc. Per descomptat, i com deia en l'altra valoració, no es poden posar en el mateix sac totes les curses del calendari, des del moment que no totes compten amb els mateixos recursos -humans, econòmics, etc- ni tampoc tenen els mateixos objectius ni estan dirigides a tothom. En aquest sentit, i per posar un exemple, no és el mateix una cursa d'asfalt que admeti a uns quants milers de corredors (i pel cap i casal de Catalunya i rodalies n'hi ha un fotimer) que una altra amb un límit de corredors molt més reduït i que es faci a qualsevol vila perduda (d'aquelles que abans has de mirar el Google maps per saber per on cau), i on una cursa pot ser un esdeveniment que atregui tanta o més gent de fora que la que regularment hi viu (ara em ve al cap la cursa de muntanya d'Ossera com un molt bon exemple però us en podria dir unes quantes més).
D'altra banda, abans de posar-nos a avaluar una cursa caldria decidir si atorguem el mateix pes a tots els ítems que considerem o en fem una ponderació, és a dir, si a l'hora de donar la nota final donem més importància a uns o a altres. Així per exemple, podem considerar més important que la cursa disposi de dutxes i vestuaris i deixar en un segon lloc la senyalització dels diferents punts quilomètrics; o també donar més pes a la informació del recorregut disponible en web i no tant a la del reglament. I a tot això, també haurem de decidir quina escala de puntuació aplicarem, si més àmplia (p. ex. de 0 a 10) o més restringida (p. ex. de 0 a 5). En el primer supòsit podrem ser més "laxes" en el moment d'assignar una puntuació concreta (entre un 7 i un 8 no hi ha grans diferències), mentre que en el segon caldrà "afinar-la" una mica més (entre un 2 i un 3, d'un màxim de 5 punts, aquesta diferència pot "picar" més). I si volem reblar el clau encara una mica més, podem triar de puntuar sense decimals (a l'estil de 2, 3, 4 ...), amb un decimal (2'2, 3'3, 4'4 ...) o fer-ho per quartils (3'25, 5'50, 7'75 ...). Si decidíssim per una escala de puntuació més ampla podríem prescindir dels decimals i dels quartils, però si fos més limitada, potser sí que seria convenient aplicar-hi un cert "refinament" (decimals, quartils, etc.). Jo, personalment, sóc més partidari d'aquesta segona opció i de fet, sovint és la que aplico a les meves avaluacions als estudiants. Però tant en un cas com en l'altre, us confesso que si es vol fer una bona (objectiva) avaluació, és ben complicat.
Per no anar-me'n més per les branques, us detallo tot seguit la continuació dels criteris que us detallava a l'entrada anterior. I n'hi ha uns quants més:
D'altra banda, abans de posar-nos a avaluar una cursa caldria decidir si atorguem el mateix pes a tots els ítems que considerem o en fem una ponderació, és a dir, si a l'hora de donar la nota final donem més importància a uns o a altres. Així per exemple, podem considerar més important que la cursa disposi de dutxes i vestuaris i deixar en un segon lloc la senyalització dels diferents punts quilomètrics; o també donar més pes a la informació del recorregut disponible en web i no tant a la del reglament. I a tot això, també haurem de decidir quina escala de puntuació aplicarem, si més àmplia (p. ex. de 0 a 10) o més restringida (p. ex. de 0 a 5). En el primer supòsit podrem ser més "laxes" en el moment d'assignar una puntuació concreta (entre un 7 i un 8 no hi ha grans diferències), mentre que en el segon caldrà "afinar-la" una mica més (entre un 2 i un 3, d'un màxim de 5 punts, aquesta diferència pot "picar" més). I si volem reblar el clau encara una mica més, podem triar de puntuar sense decimals (a l'estil de 2, 3, 4 ...), amb un decimal (2'2, 3'3, 4'4 ...) o fer-ho per quartils (3'25, 5'50, 7'75 ...). Si decidíssim per una escala de puntuació més ampla podríem prescindir dels decimals i dels quartils, però si fos més limitada, potser sí que seria convenient aplicar-hi un cert "refinament" (decimals, quartils, etc.). Jo, personalment, sóc més partidari d'aquesta segona opció i de fet, sovint és la que aplico a les meves avaluacions als estudiants. Però tant en un cas com en l'altre, us confesso que si es vol fer una bona (objectiva) avaluació, és ben complicat.
Per no anar-me'n més per les branques, us detallo tot seguit la continuació dels criteris que us detallava a l'entrada anterior. I n'hi ha uns quants més:
- Marcatge (cintes, senyals dels km, valises): cruïlles entre camins amb reforç de senyalització, marques fluorescents nocturnes, punts quilomètrics visibles i col·locats als llocs correctes, desviacions del recorregut assenyalades amb antelació, avisos previs d'arribada a punts de control i avituallaments.
- Regulació/tall del trànsit rodat: voluntaris amb armilles reflectores, policia, valisament amb cons i tanques, mesures per a garantir la seguretat del corredor en cursa.
- Ubicació i freqüència dels avituallaments: coherent a la distància i desnivell.
- Contingut dels avituallaments: varietat d'aliments i beguda; gels i barretes energètiques, fruita tallada, fruits secs, entrepanets, galetes, dolços, xocolata, aigua, isotònica, refrescs, sucs, caldo … També que els avituallaments siguin complets, tant per al primer com per al darrer corredor.
- Implicació-comportament del personal de l'organització: col·laboradors amb il·lusió i implicació, que animin i facilitin el pas dels corredors, ajudin a la resolució d'imprevistos, amb un tracte afable.
- Nombre de participants d'acord amb el recorregut (evitant taps i sortides lentes): distància, instal·lacions, logística, aparcament, personal de l'organització disponible.
- Assistència de públic: aconseguida via cartells, anuncis, xarxes socials, etc. Oferiment de reclams (xocolatada, tallers, concurs fotogràfic ...).
- Cronometratge per trams (parcials) i classificacions amb temps parcials de pas.
- Recorregut: agraït, interessant, que ajudi a la descoberta d'indrets, eviti trams monòtons o pesats, que hagi un recorregut alternatiu davant climatologia adversa o carrers tallats accidentalment.
- Premis: per als atletes millor classificats (en metàl·lic o en forma d'obsequi), igualtat entre sexes, per categories, atletes locals, rècords de la prova, per equips, per les diferents modalitats de cursa. Agilitat en la seva entrega i puntualitat en el compliment de l'horari anunciat.
- Classificacions: agilitat en la publicació dels resultats, penjar físicament fulls a l'arribada, de fàcil cerca on-line, resultats consultables d'altres edicions, amb estadístiques.
- Presència de corredors d'elit: bàsicament pel tema de generar expectació i reconeixement vers la cursa. No són, però, necessaris per tal que una cursa sigui excel·lent
- Horaris de tall o sense horaris de tall: si n'hi ha que estiguin pensats amb sentit comú perquè una gran majoria de corredors puguin realitzar la cursa en un temps prudent.
- Facilitats per al retorn o evacuació de corredors retirats: servei propi de mobilitat que faciliti el seu retorn a l'arribada.
- Desqualificacions i corredors no inscrits: aplicació amb rigurositat del reglament que eviti polèmiques i greuges comparatius.
- Extres: sorteig de material, llebres, fotos-video, curses infantils, servei de cangur, diploma, ofertes de restauració, descomptes en botigues, entrega de paravent a l'arribada en cas de pluja ...
- Sensibilització ambiental i social: restauració del recorregut un cop acabada la cursa (retirada dels senyals, estructures, deixalles), reciclatge d'envasos, ús de vehicles sostenibles per a la mobilització de l'organització, limitació en l'ús de bosses de plàstic, minimització de l'ús de material imprès, evitar desplaçaments fent una entrega unificada dels dorsals el mateix dia de la cursa, implicació i col·laboració de/amb col·lectius en risc d'exclusió social, destinació de part de la inscripció a causes solidàries, descomptes per a col·lectius amb risc d'exclusió social ...
- Atenció i resolució de queixes: per telèfon i correu electrònic, atenció ràpida, formulari de suggeriments, fulls de reclamació ...
Apa doncs, aquí us deixo la segona bateria de criteris i ja us les compondreu vosaltres si mai els voleu aplicar a una cursa. Per part meva, ja us avenço que en la mesura de les meves possibilitats intentaré fer-ho per primer cop a la cursa de demà, la dels Colls, a Vilanova i la Geltrú. Per il·lustrar aquesta entrada, dues fotos que reflecteixen alguns d'aquests ítems: la de l'esquerra, el seguiment fotogràfic de la cursa del circuit ARCS-Anbaso d'Aguilar de Segarra, mentre que a la dreta correspon a la recollida del dorsal a la darrera edició de la prova "Córrer per córrer" de Manlleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada