divendres, 8 de febrer del 2013

Mont-rodon: una cursa "rodona"

Ho reconec: un altre cop vaig amb retard en la publicació de la crònica de la meva darrera cursa però què hi farem! altres compromisos, bàsicament laborals, m'han impedit fer-la abans. De totes formes, mai és tard si el que s'ha d'explicar és positiu. I efectivament, i com diu el títol, la de Mont-rodon d'aquest passat diumenge m'ha semblat una molt bona prova i que m'ha confirmat les referències que ja en tenia, amb la qual cosa les meves expectatives en aquest sentit, es van veure satisfetes. I si a més afegim que feia un sol espaterrant, una zona paisatgísticament digna de ser gaudida i, potser contràriament al que molta gent esperava, molt poc vent, aleshores ja tenim una matinal rodona. Deu ser que el meu olfacte per continuar "trobant" bones curses encara segueix ben viu, més que no pas les meves cames, com explicaré en breu.


A tot això, ens presentem jo i la família que aquest cop ha decidit acompanyar-me i penso que després d'unes quantes curses sense que hagués estat possible, per fi podré creuar la meta amb l'Stanis corrent al meu costat. Però ... què en vaig ser d'il·lús! La prova la tindreu a la darrera foto. Ara bé, deixem això per a quan toqui i anem ara a concretar qüestions: primera, venint des de Manresa ha estat aquest el primer cop que he tingut el pretext d'agafar el que deu ser l'únic tram de la polèmica carretera B-40 (o quart cinturó) que està finalitzat, el que fa de ronda de Terrassa per la banda nord. Gairebé hi anem sols un diumenge a aquella hora del matí (poc més de les 9:15h). Sigui com sigui, la comunicació és ràpida i l'accés còmode. Això sí, ha estat arribar a Matadepera i tenir problemes per trobar aparcament "legal": i és que quan no es coneix l'eficàcia del servei de la grua municipal val més no jugar-se-la i no trobar-se després una papereta al parabrises (les arques municipals arreu estan tan eixutes que es mira de recaptar calè d'on i com sigui). Fent unes quantes voltes pels carrers ja ens adonem que serà una cursa amb un volum de gent relativament important, i mirant només la vestimenta d'alguns, hom ja s'adona que també és d'aquelles que atreu un cert perfil de corredors (les de muntanya acostumen a ser curses més especialitzades). Confesso que en algun cop jo mateix m'he demanat què redimonis hi faig!


No ens afanyem gaire perquè com ja vaig dir a la crònica prèvia, m'hi presento sense haver pagat el dorsal -recordeu que això ja es contemplava al reglament- i per tant no he de fer cua per mirar quin tinc i recollir-lo després. Deixo les dues bosses de menjar que portem destinat a Caritas i no ens queda gaire temps per fer-la petar. Em dirigeixo a la sortida i em poso al final del nombrós grup de corredors, amb l'ànim de no molestar gaire i arrancar fent la meva. Se'ns dóna el senyal d'inici i apa, comencem a fer gambades. Potser és aquest tram inicial que passa pels carrers de la vila la part que menys en fa el pes perquè entre gent i cotxes aparcats a banda i banda, la cosa s'estreny una mica. A mi no és que em molesti gaire però si un vol sortir cames ajudeu-lo val més que ho sàpiga i es situï d'entrada al capdavant del grup. Fins el 2n km. no deixem l'asfalt ni de pujar i després agafem la pista i continuem pujant, gairebé sense parar fins coronar el cim dl Mont rodó, al km. 4,4 i un cop superat un primer desnivell dels que fan pupa. Aquí hi ha un primer control i m'aturo una estona per gaudir de les vistes i beure una mica d'aigua (ep, de la que portava jo mateix). De fet, ja en aquest tram de forta pujada es forma la típica filera de corredors que, ara caminant, ara corrent, anem un rere l'altre: en poc més d'1 km haurem superat un desnivell d'uns 150 m. Després d'un tram més o menys planer arribem al 6è km. i comencem a pujar fins el punt més alt del recorregut -Coll de Grua, a uns 750 m. Com ja vinc "calent" de l'anterior aquest no m'agafa de sorpresa i m'ho prenc amb calma, esperant que en arribar al cim tingui de nou la recompensa de més bones vistes. Salvem un pendent si fa o no fa igual que l'anterior i superem també l'equador de la cursa. Això no vol dir, però, que la resta hagi de ser de pa sucat amb oli.

Seguim alternant trams de pista i de corriol (en pujada i en baixada). Pugem de nou a un altre cim el nom del qual no és que no em vulgui recordar sinó que no el sé perquè al perfil del web no s'indica, i ens toca ara un tram de baixada per pista ampla (aquests no han estat gaire nombrosos), fins arribar a l'inici de la darrera pujada -el cim del Pujol- amb uns 60 m. de desnivell en poc més de 300 m. Era, com a mínim curiós, veure uns a baix de tot i els que anaven per davant nostre a dalt de tot, mig amagats, mig sortint entre els arbres. I per mi, després de tres pujades fortes, aquesta no és que em matés però vaja, reconec que encara hi penso. Sort que els darrers quilòmetres són de baixada i aquí tens temps de recuperar forces i si el ferm ho permet, fins i tot de volar. Curiosament el que se'm va fer més pesat va ser el darrer, ja dins de Matadepera, perquè com se'ns feia passar per carrers que eren tots iguals -és el que té d'habitual un nucli residencial- no veies per enlloc l'arribada. I us ben asseguro que quan s'està una mica cansat, veure-la des de lluny dóna una mica d'aire. Ara bé, el més bo encara estava per venir: enfilo el carrer de la meta i em topo amb la Sílvia i l'Stanis; li demano que m'acompanyi corrent però com veig que no les té totes, decideixo anar-me'n. La qüestió és que jo devia entendre'l malament perquè tot i plorant, em va seguir. I ximple de mi, com duia posats als auriculars de la música, no el sentia. I la gent trencant-se de riure.


Al final, inverteixo poc més d'1h:32' en una cursa que m'ha semblat tota ella, molt ben organitzada. No puc opinar sobre determinats aspectes logístics previs (p. ex. el que deia abans de la recollida del dorsal) ni tampoc em posaré a criticar-ne altres que no conec (vestuaris, dutxes, avituallaments, etc.). Ara bé, pel que he vist jo li donaria una puntuació molt alta. Fins i tot, en aquells trams de baixada que suposaven un cert risc (pel pendent i el ferm) ja hi trobaves abans un senyal de precaució indicant "pedregar". És un d'aquells detalls (en aquest cas, un més) que en moltes altres curses no hi són presents, que tampoc és que sigui una catàstrofe que no hi siguin, però que si hi són, donen un cert valor afegit. D'altra banda, el recorregut ha estat en tot moment molt ben senyalitzat i era impossible sortir-se'n per estar badant. I no penseu que no vulgui criticar perquè sent una mica coherent, tampoc tindria legitimitat per fer-ho sense haver pagat el dorsal; simplement que m'ha semblat una excel·lent cursa, d'aquelles que si a un no li importa repetir, aquesta val molt la pena per la seva molt bona relació qualitat-preu. Altrament dit, a diferència d'alguna altra, en aquesta no m'importaria pagar la inscripció per a una propera vegada. I estic convençut que els prop de 500 classificats i pel que tinc entès, un centenar més de corredors, opinarien com jo. I això que el mateix dia, a pocs quilòmetres es feia la celebèrrima mitja marató de Granollers. Doncs què voleu que us digui, i sense voler ofendre ningú: després de veure aquesta de Matadepera, l'altra ni regalada! 

4 comentaris:

  1. Felicitats per una altra nova cursa (amb contratemps inclosos, com el "tragicòmic" del teu fill), ben organitzada, com totes les que tries.

    ResponElimina
  2. Gràcies Raúl.
    Efectivament, molt ben organitzada. I això del meu fill, doncs sí, una mica còmic tot plegat.
    Records i seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina
  3. Bones Joan Carles, de tant en tant faig una ullada al teu blog, he de dir que em sembla molt interessant, sobretot els anàlisis de les curses que fas, curiosament, hem coincidit en algunes, i aixo m'ha permès contrarestar opinions.

    Em permetre fer-te una suggerència, ja que has parlat d'aquesta cursa de Matadepera, que per cert, queda apuntada per l'any vinent, sobre la seva "gratüitat" i veig que a vegades parles dels preus de les curses igual t'interessaria aquesta: http://cursacantonigros.blogspot.com.es/

    Una salutació.
    Aleix.

    ResponElimina
  4. Hola Aleix,

    M'alegro molt que de tant en tant facis una ullada al bloc doncs això és un bon al·licient perquè hi segueixi escrivint i faci les cròniques de les meves curses, per cert, força discretes com hauràs pogut observar. Si dius que hem coincidit en algunes potser que a la propera ocasió que això es pugui donar ens citem per saludar-nos personalment.

    I respecte la suggerència, gràcies per l'apunt de la cursa de Cantonigròs: ja la tinc "fixada" perquè la vaig fer el 2011 (l'any passat no va ser possible) i enguany he comprovat que encara no ha caigut al costat fosc de les curses populars i continua sent gratuïta. No sé si l'has feta però si no és el cas, te la recomano de totes totes, si el que busques és una cursa no gaire multitudinària, un recorregut maco i amb una certa dosi d'exigència però tampoc gaire dura i tot plegat, una relació qualitat-preu molt bona (tot i que això del preu és un dir). Enguany me l'apunto però d'aquí al juny ha de ploure molt encara.

    Salutacions cordials.

    JC

    ResponElimina