Berga: quins nassos córrer el cap d'any!

Qui ho hagués dit quan em vaig introduir en aquest món de les curses populars encara no fa un any que acabaria el 2009 corrent. Al seu moment ni m'ho vaig plantejar però reconec que és una forma diferent de passar les seves darreres hores fent una activitat esportiva que ha passat a ser la meva principal afició. Efectivament, aprofitant que passarem la revetlla de fi d'any a Berga farem espai a l'estómac per al que vingui després participant a la seva "X Cursa Sant Silvestre". De fet, pel que he vist en algun fòrum i calendaris per Internet, aquesta deu ser la cursa més repetida arreu perquè se'n fan un fotimer, amb independència de si la la localitat on se celebra és gran, petita, cosmopolita, desconeguda, etc. I tot i que no he fet cap seguiment exhaustiu del panorama, m'imagino que seguint la tendència creixent que, en general, estan tenint les curses, cada vegada se'n deuen fer més i amb més participació.

Així doncs, si a Súria havíem de córrer per la patrona dels miners- Santa Bàrbara- a Berga ho farem pel Sant més conegut del darrer dia de l'any, Silvestre, tot i que en aquest dia se celebren uns quants més (si no m'he equivocat també és l'onomàstica dels Sabinià, Coloma, Melània, Donata, Flor i Hilària). Però, per què és més important el primer? D'entrada va ser Papa (amb el nom de Silvestre I) i morí el 31 de desembre de l'any 335, després d'un pontificat de 22 anys en què segons diuen les cròniques va saber gestionar eficaçment el període de pau que va suposar l'Edicte de Milà (any 313) de l'Emperador Constantí. Per als que no aneu bé d'història antiga, sapigueu que amb aquest Edicte es proclamava la llibertat de culte per als cristians i posava fi a les persecucions que venien patint als darrers segles. Aquest personatge també és recordat com un gran impulsor de la construcció d'esglésies, per la reorganització del culte religiós i per posar els primers fonaments del dret canònic. Per cert, va ser el primer Papa sense haver sigut un màrtir i la primera persona en ser canonitzada sense passar abans pel "tràmit" d'ingressar al martirologi. I és que abans la professió de Vicari de Crist tenia els seus riscos laborals.

Per acabar amb aquesta breu ressenya biogràfica, aquest Pontífex va construir l'antiga Basílica de San Pere al Vaticà i la primera Basílica de Letran, i durant el seu mandat va tenir lloc el Concili de Nicea (any 325), en què els bisbes declararen que no era catòlica aquella persona que no creia que Jesucrist fos alhora Déu (això deu ser una d'aquelles qüestions filosòfiques i religioses tan discutides com alhora bizantines). També es diu que a San Silvestre li va correspondre l'honor de batejar Constantí, el primer emperador cristià. I com a dada curiosa i perquè consti a l'anecdotari, el seu nom significa més o menys "aquell que viu al bosc" i és el patró dels picapedrers. A veure si entre sant i sant acabaré fent proselitisme i esdevindré un activista en pro de les curses encomanades a qualsevol personatge del Santoral.

D'altra banda, suposo que ja sabeu que aquest dia també se'l coneix com el de l'Home dels Nassos, un dels personatges de la mitologia catalana més arrelats entre la mainada. Segons la tradició, aquest home té tants nassos com dies té l'any i surt al carrer la seva darrera vigília; aleshores, la canalla busca un ésser dotat de 365 nassos i no cauen en el joc de paraules que com només resta un dia per al nou any, aleshores pot ser qualsevol persona del seu voltant. Segons l'obra del gran folklorista Joan Amades, El costumari català, aquesta figura provindria d’un personatge mític que simbolitza el pas de l’any i que vivia a la soca d'un arbre -el dels nassos- que té tantes fulles en forma de nas com dies l'any. Alguna versió diu que el darrer dia l'arbre emet un soroll molt estrident produït per tantes mocades diferents; segons una altra, l'Home dels Nassos surt del seu amagatall i en mocar-se, els seus apèndixs nasals embruten una dotzena de llençols (un per cada mes); i una altra creença afirma que aquest dia es vesteix amb fulles de dotze arbres diferents (un per mes) i de quatre colors (que simbolitzen les estacions). Fins i tot hi ha una variant aranesa -l'Ome deths Nases- segons la qual aquest personatge perd tots els nassos la matinada de Cap d'Any i després els recupera un per dia fins que, de nou, té tots els nassos al final de l'any. I si es vol, també el podem relacionar amb la nostra avantpassada civilització romana, ja que la representació del seu déu Janus amb dues cares en un mateix cap -la que mira cap al passat i la que ho fa cap el nou any que comença amb el mes que porta el seu nom- fan pensar que l’origen del personatge és una variant d'aquesta divinitat. En qualsevol cas, les primeres notícies que se'n tenen daten de la primeria del segle XIX, quan a les cases de pagès es plantava dalt del paller un ninot amb molts nassos, encara que de vegades també se'l representava amb un únic nas desmesurat.

I com de ben segur que per molt que busquéssim no trobaríem cap persona amb 365 nassos (per cert, i si l'any és de traspàs?), potser que no perdem el temps i ens dediquem a trobar pel carrer algun nassut per felicitar-lo. I si us diu si esteu tocats del bolet li podreu respondre que sort en té del seu nas tan gran, atès que es diu que això denota una persona amb una gran personalitat, perspicàcia i altres bones qualitats. De fet, la literatura ja s'ha encarregat de glosar personatges dotats amb un gran apèndix nasal i tan diferents com ara Cyrano de Bergerac o Pinotxo, a part d'altres famosos del món de la faràndula, cinema, etc. (per exemple, qui no recorda el famós i mític torero Manolete o l'actor Adrien Brody?). Al cap i a la fi, si hem de fer cas del refranyer, trobem que en castellà (no sé si existeix la variant catalana) és diu el següent: "Tontos narigudos, por milagro verás uno". Fins i tot, si esteu acomplexats per tenir un nas gros, deixeu-vos de foteses i penseu que podeu formar part d'un club exclusiu per a nassuts. Val més destacar per alguna qualitat (física, de personalitat, etc.) que no passar desapercebut. No penseu el mateix?

Total, que a l'hora de córrer a Berga hauré de decidir entre sortir vestit amb un gorret del Pare Noel (tot i que jo sóc més dels Reis d'Orient però no em veig arrossegant els tres camells) o una careta amb un nas prominent. Ja us ho explicaré.