dissabte, 30 d’abril del 2011

Artés: a córrer el dia del treballador!

Demà s'inicia el mes de maig i coincidint amb el primer cap de setmana de mes, s'escau que farem el que serà el nostre primer Cros d'Artés. No hi ha res millor que celebrar el dia internacional del treball pencant de valent fent una cursa que no serà, com aquell qui diu, còmoda (encara que tot dependrà de com ens la vulguem agafar, esclar). En l'escrit recent sobre les curses a fer al maig ja apuntava que aquesta tenia molts números per diversos motius: és a prop de casa, no gaire massificada, en tenim bones referències, és relativament barata (per cert, curiós això de fer pagar 12,5€ i no arrodonir-ho com se sol a fer amb tot) i el circuit (del qual en parlaré tot seguit) té poc d'asfalt i molt més de pista i corriol. A més, enguany coincideix amb la 51ª Fira d'Artés, una d'aquelles multisectorials però pel que he vist en altres edicions, més aviat centrada en el sector de l'automoció i maquinària agrícola; així doncs, si voleu comprar un cotxe nou o de segona ma o presumir amb un bon tractor o segadora, aquesta és una bona oportunitat.

Al que anàvem: demà jo, el Frans i possiblement també el Xavi serem a aquesta vila del Pla de Bages representant el "Team" però ahir divendres vam poder muntar una sortida en BTT amb la idea d'acostar-nos-hi i estudiar l'itinerari de la cursa. El problema, però, que tenim sovint és que com no disposem de molt de temps i alhora volem evitar trams de carreteres amb molt de trànsit, hi hem de dedicar una bona part de la sortida només per arribar a l'objectiu final (si el que volem és aprofitar aquestes sortides passant per pistes i camins). Així, per arribar a Artés des de Manresa fem volta per Santpedor i d'estant aquí ens dirigim al peu del runam salí del Cogulló, no sense abans maleir els ossos d'un home que ens trobem al cap d'amunt d'un turó fent obres en una masia i que ens indica que hem de seguir una pista (¿?) que només devia existir en la seva imaginació. Tot i aquest entrebanc, aconseguim arribar al camí que busquem i que mena a l'antic barri miner de la Butjosa, al costat mateix de l'autovia C-58, del nou "Centre d'Acollida Turística" (CAT) i poc abans d'entrar a Sallent (terme municipal al qual pertany). Des d'aquí agafem la carretera local de Cabrianes fins Artés (massa cotxes) i sense perdre temps (doncs ja no en teníem gaire) comencem a fer l'itinerari de la cursa, a partir de la masia de Can Vila (veure foto). Però el rellotge mana i només ens podem arribem fins més o menys la meitat del recorregut, amb la qual cosa l'objectiu de fer-lo sencer se'n va en orris. Un altre dia serà! Si voleu veure el recorregut marcat només heu d'accedir al web de la cursa.

De totes formes, la sortida ha servit per fer-nos una idea força fidel del que ens espera: més o menys les rampes de més pendent les trobem fins el km. 3,5 (al bell mig de la Serra de Can Vila), després, la cursa careneja i continua pujant -tot i que de forma més suau- fins el punt més alt de la cursa, amb uns 460 m. (passada la urbanització de Vista Pirineu i després del km. 7) per a partir d'aquí desfer el desnivell baixant en picat fins l'arribada. Com es pot deduir, no serà la de demà una cursa còmoda, en absolut, tot i que com aquesta n'hem fet unes quantes. Ja veurem com va tot plegat. I això sí, després una visita a la Fira i un merescut àpat per arrodonir la jornada dominical. Perquè diguin després que la vida del treballador no és dura.

Per acabar, si us interessa aquí teniu una entrada del bloc on, entre altres, parlo d'aquesta mateixa cursa de l'any passat.

2 comentaris:

  1. Doncs que vagi molt bé, i vigila amb les baixades en picat, perquè les pujades cansen però les baixades poden fer molt de mal.
    Sort!

    ResponElimina
  2. Anònim, tens raó, hi ha més perill amb les baixades que no pas pujades però com a mínim les primeres no cansen tant com les segones i si no t'hi deixes la dentadura (real o postissa), és quan es gaudeix d'una cursa.
    Gràcies pel consell.

    ResponElimina