Per fi!! després de gairebé una setmana em poso a escriure la crònica de la cursa del Traginer del passat diumenge, a Balsareny. I és que aquests darrers dies he anat una mica de cul, entre qüestions laborals i altres d'índole familiar que ara no venen al cas (de fet, ni unes ni altres). Per tant, posem-nos a fer de "cronista" i detallem com va anar aquesta cursa que, ja avenço d'entrada, no va anar malament del tot. En primer lloc, i com us vaig dir a la crònica prèvia, no va ser aquesta una prova multitudinària atès que si feu una ullada a la classificació final, no vam arribar a 80 els corredors que vam creuar la meta, quan si no recordo malament el topall fixat per l'organització era de 150. Potser el fet que el mateix dia es fes la Punk Trail de Fonollosa va restar participants, malgrat que si ens fixem en les edicions passades, la de Balsareny no ha estat mai una cursa amb gaire més gent. Segon, com fàcilment es pot deduir d'aquest reduït nombre de corredors, els que ens hi vam presentar en cap moment vam tenir problemes de caire logístic, d'especial interès per als que hem de suar la cansalada i que apreciem una certa qualitat en els detalls organitzatius, tant previs com posteriors. Això, però, no va anar en detriment d'haver estat molt ben tractats i les expectatives que tenia es van veure satisfetes amb escreix: és a dir, si busqueu una cursa d'aquest perfil (distància i desnivell), amb no gaire gent, ben muntada i en què no tingueu cap problema, aquesta és una bona opció. De ben segur que en trobaríem unes quantes més per aquestes contrades però creieu-me si us dic que val la pena tenir aquest cros a l'agenda i dono per fet que, tard o d'hora, acabareu anant-hi. I si a més, el dia acompanya, amb sol i una temperatura ideal per córrer, llavors què més es pot demanar?
Em presento amb prou temps com per veure l'ambient, molt familiar i amb uns quants coneguts, com el David (Masfred), la Núria (Vidal) i el Pep (Bruch). Amb un i altre la faig petar i anem fent temps fins l'hora de començar a fer gambades. Jo no les tinc totes perquè el maleït peu no m'ha deixat de fer la murga tota la setmana però de totes formes confio que un cop el tingui escalfat, no hi pensi més i pugui fer la meva, que tampoc serà gaire de destacat. Amb el recorregut més o menys memoritzat al cap, m'ho prenc amb calma confiant que la part més dura serà els primers quilòmetres, fins arribar a l'alçada del castell de Balsareny, per després poder recuperar a la resta del circuit el que hagi perdut abans. Ara bé, aquest primer tram és més suau del que es podria deduir mirant el perfil, tret del fet que el seu ferm és, potser, massa pedregós, la qual cosa em complica un pèl les meves evolucions. Tot i la meva cautela, em sento relativament bé i de fet, a mida que vagin caient els quilòmetres, m'adonaré que és després de superat aquest primer tram costerut que mantindré gairebé la meva posició final.
Jo vaig fent al meu ritme i cap el km. 5 arribem al nucli de Sant Esteve (o colònia Soldevila), després d'haver superat un segon tram de pujada, més dur que l'anterior i l'únic punt en què jo i més corredors ens ho prenem amb més calma i ens posem a caminar fins arribar al punt culminant. Ja hem fet la part més dura del circuit i d'aquí fins el final haurem de seguir paral·lels al riu Llobregat, amb uns quants tobogans de no gaire dificultat. En un moment donat se'm passa pel cap de mirar el rellotge i m'adono que no vaig gaire malament i, fins i tot, se'm passa pel cap intentar baixar dels 50'. Tampoc és que sigui aquesta una qüestió que em trenqui la closca però ja posats, posem-hi una mica d'esperit competitiu a la meva modèstia com a corredor. Això sí, em poso la condició que no hagi de prémer gaire l'accelerador per aconseguir-ho, tot i no conèixer a fons el circuit. Així, aquest plus de velocitat (sí, ho sé, això sona molt pedant) em permet avançar unes quantes posicions, però aviat veig que no assoliré la fita i el darrer quilòmetre em deixo anar una mica. Al final, la posició núm. 32 d'un total de 74 corredors i amb poc més d'aquests 50' (classificació). Crec que per mi, i tal i com estic, tot el que sigui baixar del 50% en la classificació ja està bé. Ho he de reconèixer, no puc demanar més.
I feta la crònica, és hora de valorar la cursa seguint el procediment que hem aplicat per a les darreres curses. En primer lloc, i pel que estic veient darrerament en curses similars, el preu de la inscripció de 12€ comença a ser bastant habitual; en aquest sentit diria que la relació qualitat-preu és bastant correcta i quant a puntuació, li donaria un 7'5 o notable alt (en una escala de 10 punts). Com podeu veure en la següent justificació de la nota a partir dels serveis més bàsics que jo vaig utilitzar, la majoria dels ítems mereixen una valoració força bona tret d'algun que, a parer meu, necessitarien millorar:
- Pàgina web: potser hi mancava informació detallada de certs aspectes (llistat dels inscrits o la possibilitat d'inscripció on-line). D'altra banda, al meu parer hi ha hagut un cert retard en la publicació dels resultats (fins el dijous) i hores d'ara encara no hi ha fotografies publicades. Això sí, hi ha disponible l'enllaç al track i perfil. Millorable.
- Entrega de dorsals: gens de cua per recollir-lo. El fet que siguem poca gent ho fa també possible. Molt correcte.
- Obsequi: no hi ha hagut la típica samarreta ni els habituals tetrabrics de caldo Aneto. En comptes d'això, i per variar, una gorra tècnica i una mini-tovallola de fibra. Correcte.
- Infraestructura de la zona arribada i sortida: bona senyalització de l'accés i molta facilitat d'aparcament. Balsareny no és un nucli molt gran i el fet que la cursa comenci i acabi al costat d'un petit polígon industrial ho fa possible. De fet, jo vaig poder deixar el cotxe al costat mateix de l'arc inflable. Molt correcta.
- Reglament: No l'he trobat per enlloc de la pàgina web. Potser en curses com aquestes no és un aspecte molt necessari però no estaria de més tenir-ne un de disponible i publicat. Millorable.
- Puntualitat de la sortida: Res a dir, molt correcte.
- Guarda-roba: crec que no n'hi havia i tampoc hagués suposat un gran esforç posar-hi un espai que fes la funció. Força millorable.
- Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no n'hi havia però com ja he dit en la valoració d'altres curses, suposo que per aquesta mena de proves que no impliquen un esforç "titànic" no es considera necessari.
- Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
- Dutxes-vestuaris-WC: sense cues, ben indicats i al costat mateix de l'arribada. Correcte.
- Marcatge del recorregut: clar i amb tots els quilòmetres indicats. Molt correcte.
- Ubicació i freqüència dels avituallaments: dos i ben situats. Molt correcte.
- Contingut dels avituallaments: suficient, l'habitual ampolla d'aigua. L'avituallament final, també amb disponibilitat de begudes, coca, xocolata, fruita dolça i fruits secs. Molt correcte.
- Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Molt correcte.
- Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema. De fet m'imagino que és difícil que n'hi hagin amb menys d'un centenar de corredors. Molt correcte.
- Recorregut: agraït, interessant, sense trams monòtons i amb un desnivell no gaire exagerat però el suficient com per fer-te suar la cansalada abans de menjar-te-la. Correcte.
- Classificacions: publicació molt ràpida dels resultats en paper allà mateix però com deia abans, un cert retard a l'hora de fer-ho en web, així com també de fotos. Molt correcte.
- Extres: sorteig d'obsequis entre els participants. A diferència d'altres curses, aquest cop sí me'n va tocar un però com vaig marxar abans que es fes, em vaig quedar amb un pam de nassos. No estaria de més anunciar-ho al web i donar l'oportunitat que la gent afortunada ho pugui recollir més endavant.
- Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, tot i que desconec (no se n'informa al web) de si part de les inscripcions anava destinada a finalitats socials. Correcte
En definitiva, una cursa bastant correcte (però també amb uns quants detalls per polir), que us permetrà fugir de l'asfalt, amb un circuit amb predomini de pista, amb un cert desnivell com perquè sigui alhora distret i bon caliu i ambient familiar, afavorit per les curses infantils que també s'hi celebren. De totes formes, potser hauria d'abaixar una mica el preu i situar-se al voltant dels 10€.
Felicidades! me alegra que no hayas tenido problemas con el pie y las sensaciones hayan sido buenas. Correr tan poquita gente debe ser un gustazo! no es nada habitual
ResponEliminaHola Celina,
ResponEliminaGracias por tus felicidades. La verdad es que el tema del pie no me molesta durante las carreras sino más bien después de éstas ya que durante un par de días tengo que estar parado. Y sí, te confirmo que es una delicia correr entre poca gente, todo es más familiar y llevadero, tanto para los corredores como para la organización.
Recuerdos.
JC
Felicitats, Joan Carles. Bona cursa, bona organització, bon recoregut, i una classificació molt interessant. Enhorabona!
ResponEliminaRaúl,
ResponEliminaGràcies. També a tu pel quasi pòdium a la teva darrera cursa. Les mels de la victòria les tens a tocar i aviat arribaràs a assaborir-les.
Seguim en contacte.
JC