Manlleu: de nou gaudint com un gínjol

Després d'uns quants dubtes sobre si podria o ho hauria de deixar estar, finalment aquest passat diumenge vaig participar a la cursa de Manlleu "Córrer per córrer", repetint la molt bona experiència de l'any passat quan hi vaig ser per primera vegada. I pel que vaig veure estic convençut que no serà la darrera ja que com el seu nom indica, és aquesta una magnífica oportunitat per córrer sense gaires més intencions que la de gaudir en fer-ho i passar-s'ho d'allò més bé, posar-se les vambes i gambada rere gambada suar una mica la cansalada per acabar donant sentit a un matí dominical en què, val a dir-ho, hi havia altres opcions però potser no tant atractives com aquesta. A més a més, com la inscripció era gratuïta (o amb un petit "peatge" de 3€ si es feia el mateix dia), aleshores què més es pot demanar? I com ja ho deia en un dels dos escrits que li vaig dedicar ara fa un any, tot i la seva gratuïtat, no hem de cometre l'error de pensar que és una cursa "precària" quant a la logística que envolta aquesta mena de proves, ans el contrari ja que a més del fet que el procés d'inscripció per Internet ha estat tan fàcil com emplenar un formulari i esperar rebre un missatge de confirmació, els serveis disponibles han estat els habituals: avituallaments, vestidors, dutxes, aparcament, recollida de dorsal, etc. L'únic que no hi havia -però ja ho avisaven al web- era el servei de guarda-roba. Però a banda d'aquest "detall" sense gaire importància (i encara menys si pots deixar el cotxe davant del pavelló esportiu on hi havia gairebé tota la "moguda"), la resta va anar com oli en un llum.

I una prova més que fefaent de tot això que estic dient és que s'hi van inscriure uns 500 corredors, l'edició més nombroses de les 21 que s'han fet i fins i tot, l'organització va anunciar que tancaven les inscripcions per haver-se arribat a aquesta xifra. En altres paraules, tot i que sempre hi ha algú que s'entesta en demostrar el contrari, la gent no és ximple i acaba anant a aquelles curses que sap de ben segur que després en sortirà més que satisfeta. D'altra banda, si voleu un al·licient per no haver deixat d'anar-hi aquest any estrenaven circuit nou respecte el de les edicions anteriors i és clar, tot i que sigui a la mateixa vila i amb el mateix nom, podríem dir que la cursa era ben bé una altra; en un fil obert al fòrum dels Corredors.cat vaig llegir que hi havia una nova junta en l'entitat organitzadora -Olímpic de Manlleu- i potser ja van voler iniciar la seva singladura amb un recorregut diferent que com diré després, és per mi més atractiu però amb el defecte del tram final. Eps! això últim serà la meva opinió estrictament personal.

Pel que fa a dades més concretes de la cursa, i això també és novetat d'aquest any, la web incloïa el track del recorregut amb un enllaç al Wikiloc i entre això i una breu descripció al web, es pot dir que:

• És una cursa de 10 km. que es dirigeix en direcció La Gelva i Sant Hipòlit de Voltrega vorejant el riu Ter des de la zona esportiva fins els primers 3,5 km. per després vorejar-lo de nou al darrer.
• El circuit té una mica més de desnivell que l'any passat i des del 3,5 km. fins el 5,5 km. s'enfila una mica, tot i que tampoc tant com podríem imaginar-nos si féssim una ullada al seu perfil. De fet, la diferència d'alçada entre el punt més baix (el riu) i el més alt és d'uns 65 m. Com veieu, tampoc res de l'altre món que no es pugui superar amb una dosi extra de suor i poc més.
• Per últim, un altre canvi important és el predomini de la pista sense gaire o cap dificultat tècnica per sobre de l'asfalt, el qual, llevat d'algun tram puntual pel mig, no es trepitja fins el final.

Doncs bé, amb aquests prolegòmens ens presentem jo i la Sílvia -un cop més l'Stanis ens va fer el salt- amb prou temps com per fer un cafè amb tranquil·litat al pavelló on també tenim l'oportunitat de veure un partit d'hoquei sobre patins de nens petits. Ja ho tenen aquestes contrades, això de l'hoquei, on deu ser un esport tan popular com el futbol (o potser és el que m'agradaria creure). Després ens dirigim al camp de futbol on hi ha la sortida (i arribada) de la cursa i en cap moment tinc la percepció que som 500 persones (de fet, a la classificació final hi constarem poc més de 430 corredors arribats). Potser és el fet de fer-se en un espai molt obert però sigui com sigui no dóna la sensació d'atapaïment. En això que es dóna la sortida i apa, comencem a córrer ... per això hi hem vingut, oi? Surto tranquil des del final del grup i amb el perfil interioritzat al cap, vaig guanyant posicions poc a poc (és millor anar avançant que no retrocedint, no penseu el mateix?). Deixem de gaudir del tram que passa pel costat del riu i ens enfilem cap a la part més "dura" de la cursa. Com em sento bé el tram més costerut no se'm fa gaire difícil i si fa o no fa arribo al punt més alt amb prou forces com per mantenir un ritme encara modestament viu. Conscient que a partir del punt d'avituallament ve la baixada per tornar a entrar a Manlleu, començo a deixar enrere el grupet de corredors amb qui fins aleshores havia fet bona part de la cursa i, qui sap si beneficient-me de la meva experiència acumulada en aquests anys que porto corrent, guanyo encara unes quantes posicions més a la baixada.

Després del descens ens endinsem de nou als carrers de la vila i és aquí on he de reconèxier que la part final del recorregut se m'ha fet un pèl pesada: això de passar pel costat de l'arribada i que no et facin creuar-la fins un parell de quilòmetres més tard, fent una volta, no m'acaba de fer el pes. Encara sort que en el darrer quilòmetre es recupera de nou el passeig per la vora del riu i això fa més agradable aquesta darrera part. Al final, creuo la meta per la meitat del grup de corredors, amb un temps de poc més de 49'. No és per llençar coets i si ho comparem amb el del 2011, són quatre minuts més. Ara bé, tenint en compte que no entreno -portava nou dies sense córrer- i que el perfil d'aquesta és un pèl més exigent, ja ho dono per bo. De totes formes, és aquesta una cursa que si s'està en millor forma, es pot assolir un temps francament millor. Però com per un motiu o altre no estic per la feina, no m'amoïna gens ni mica i és més, a les darreres curses estic veient com sembla que el tema de la lesió al tendó del peu va a menys: si abans havia d'estar ben bé un parell de dies de descans després d'una cursa ara amb un en tinc prou. Però no xerraré gaire alt no sigui que les meves paraules es girin en contra meva a la propera.

Tot plegat, una cursa molt ben organitzada, on s'hi ha d'anar més a gaudir que a res més (i de ben segur que no us en penedireu) i si al final la pots petar assaborint una bona botifarra, encara millor. Per cert, aquest cop vaig córrer sol perquè el meu col·lega de feina d'aquestes contrades i amb qui he fet algun cursa -l'Esteve- es va estimar esperar-nos a la botifarra. Digueu-li ximple! Ara a per la següent, aquest proper diumenge, a Navarcles: ja us avenço que serà més dura que aquesta. Per acabar, us deixo les dues entrades que vaig publicar l'any passat amb motiu d'aquesta mateixa cursa:

• Crònica prèvia de la cursa de Manlleu (2011).
• Crònica de la cursa (2011).

I la cirereta del pastís: us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que va fer la Sílvia amb què de ben segur que us fareu una molt boina idea de l'ambient i el "tarannà" de la cursa.

Catalunya Central: més curses, més muntanya

Si no us agraden les curses de muntanya ja podeu prescindir de llegir aquesta entrada perquè us avenço que va d'això. I és que en aquesta dinàmica creixent d'organització de noves proves -a remolc d'una no menys creixent demanda- us he d'informar d'unes quantes de noves a les contrades de la Catalunya Central, en concret al Bages i al Berguedà. Suposo que també en deuen "néixer" més, de curses, però com ara em fixo només en les d'aquesta categoria doncs se'm deuen passar per alt, malgrat que tinc la sensació que les de muntanya són les que tenen més tirada entre cada cop més gent. Així, d'un costat tenim l'anomenat "Campionat maquis" que no heu de confondre amb la Volta al Bages en BTT "Terra de maquis", una prova en bicicleta de dos dies de durada, amb uns 230 km. i més de 6.500 m. de desnivell acumulat. Si bé tots dos esdeveniments tenen el mateix organitzador, la que ens interessa inclou tres curses a les localitats de L'Espunyola i Olvan (ambdues al Berguedà) i Sallent (al Bages), a celebrar-se entre novembre i desembre. De les dues primeres no en tenia constància que es fessin abans però sí de la tercera, tot i que a una altra vila: es tracta de la Bell Race, les dues primeres edicions de la qual s'han fet a Navarcles i ara veig que ha canviat d'ubicació per traslladar-se a la vila sallentina (una i altra estan molt a prop, però).

Són tres curses de 14, 19 i 10 km. respectivament i per les seves característiques (distància i sobretot, desnivell acumulat) descarto d'entrada les dues primeres però m'hagués animat a fer la tercera -Sallent- si no fos perquè just el diumenge que se celebra sóc fora, tot i que el seu preu tampoc convida gaire a participar-hi atès que si no s'és federat la inscripció s'enfila fins els 16€. Tenint en compte que els dos anteriors cops vaig pagar un preu normal (sense cap descompte) de 10 i 12€, no cal dir que aquesta pujada de 4€ és, en termes percentuals, bastant important. I ja sabeu què en penso d'aquesta qüestió dels preus en curses suposadament populars doncs més d'un cop n'he opinat en aquest mateix bloc i no ho reproduiré ara per no fer-me pesat. Tot i així, desitjo als organitzadors un èxit rotund en aquesta nova iniciativa i per mi no quedarà que en pugui parlar bé. Com a prova de "bona voluntat" us deixo aquí l'enllaç que han penjat al Youtube amb una presentació del circuit. Aquesta any no podrà ser però qui sap si més endavant.

De l'altra cursa que en vull parlar és d'una de nova que es farà a Sant Joan de Vilatorrada, a tocar de Manresa i als peus del massís del Collbaix. Si recordeu ara farà gairebé un any que vaig participar en un parell de curses de muntanya del circuit ARCS-Anbaso (Rajadell i Súria i el circuit es completava amb les curses d'Aguilar de Segarra i Callús). Doncs bé, a aquestes quatre se n'hi ha d'afegir una cinquena, la de Sant Joan, que es farà el gener del 2013. Al web no hi ha encara gaire informació detallada de cadascuna però com les defineix la pròpia organització, són curses de muntanya de "petit format", d'entre 10 i 15 km amb desnivells positius que superen els 500 m. i que està previst que els més ràpids triguin al voltant de l'1h:15' (òbviament no ho deuen dir per mi). Coneixent-ne un parell és probable que alguna que altra caigui al sac però no les tinc totes, i de fet no tinc previst participar a la primera -a Rajadell- que es farà el darrer diumenge de novembre. Sent novetat, potser m'arriscaré a fer aquesta de Sant Joan però encara és aviat per decidir-ho. Si voleu veure la presentació en vídeo penjada al Youtube, aquí us deixo l'enllaç.

Tot plegat, que per un motiu o altre al primer circuit no em veuran el pèl (per cert, demà comença amb la cursa de l'Espunyola) i al segon espero poder-hi treure el cap; per cert, si el nom d'"ARCS" ve per les inicials de les quatre proves de l'any passat, quin nom hauria de ser el més escaient ara que hi ha una cinquena? potser el de "SARCS"? o "ARCSS"? o "RACSS", si seguíssim l'ordre de les proves?

Per acabar, i ja que n'he fet referència, us deixo les cròniques d'aquestes curses en què hi he participat, esperant que us agradin i que us animin a participar-hi en aquestes immediates edicions:

• Crònica de la Bell Race del 2010.
• Crònica de la Bell Race del 2011.
• Crònica de la cursa de Rajadell del 2011.
• Crònica de la cursa de Súria del 2011.

Després dels panellets ... què?

Primer dia de novembre i encara he de menjar panellets, on s'és vist això? Siguin els que siguin els que acabi engrapant entre avui i els propers dies, haurem de pensar en què fer aquest penúltim mes de l'any per rebaixar els seus efectes corporals i que aquests no se m'acumulin a la cintura. No hi ha res que m'emprenyi més que haver de canviar de pantalons -amb la mandra que em fa comprar roba- no tant per vells sinó per l'augment de la talla. Però per evitar això, aquest novembre ens ofereix unes quantes opcions força interessants, tant a peu com en BTT, tot i que també tinc molt clar que amb un parell de caps de setmana que m'hi dediqui em donaré per prou satisfet. Així doncs, i després de fer una ullada al calendari, les proves que més m'han cridat l'atenció són les que us detallo tot seguit:

• Cursa que faré: com ja comença a ser habitual ho dic en singular perquè només en tinc clara de una, que és la Navarclina (diumenge 18). Com del seu nom es deu deduir es fa a la vila de Navarcles, força a prop de Manresa i és una prova que s'ajusta al que busco: 10 km. predomini de pista, amb desnivell però alhora assumible, amb no molta gent i un preu raonable. I m'imagino que la cosa deu haver anat millorant força d'ençà la primera edició (la d'enguany serà la 4ª) ja què s'ha passat de gairebé 70 corredors a més de 300. Per tant, si no hi ha cap imprevist, contribuirem a seguir en aquesta evolució.

• Curses que em rumiaré: tenim dues que es fan el mateix dia (diumenge 11) i serà allò de caixa o faixa, una o altra: primera, la marxa ciclista Berga-Santpedor, de 55 km. més els que haguem d'afegir-hi per arribar després a Manresa (total: uns 65 ). Ja la vam fer el 2010 i l'experiència va ser força bona però el que passa enguany és que el preu se m'enfilarà fins els 23€ (per la maleïda assegurança). Si en canvi busco una opció totalment diferent en tot, tenim de nou la cursa de Manlleu, "Córrer per córrer" que ja vaig fer l'any passat i que a més d'endur-me una molt bona impressió per la seva bona organització, és gratuïta o a un preu molt més baix (3€). I pel que he vist al web crec que el circuit és diferent.

• Curses que no faré: en primer lloc, de nou tenim la Cursa del Pont de Vilomara (diumenge 4) per un cop més, em perdré. Al seu moment ja vaig dir que alguna cosa ha de tenir aquesta prova perquè encara no hi hagi anat, oimés quan només sento bones paraules. Acabo de comprovar el llistat d'inscripcions i ja s'ha arribat als 600 (potser per mi un pèl massa) i pel que he llegit en un fòrum hi haurà gent de la talla d'en Pol Guillem i del mateix Reyes Estévez. Sembla ser que per qualitat, no quedarà. Per tant, i en la modèstia que en mi és innata, m'abstindré d'anar-hi no sigui que els acabi fent ombra. Una segona opció interessant seria la Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell (diumenge 18) que ja vam fer el 2009, quan encara estàvem en un bon nivell de forma (temps ere temps!) i tot i que el recorregut ha canviat per afegir-hi més pista en detriment de l'asfalt, la volta a l'estany està garantida. Llàstima que coincideixi amb la Navarclina. I per acabar dues curses més que deuen ser molt semblants: la de Rajadell del circuit ARCS - Anbaso (que ja conec de l'any passat) i una "troballa" que he fet, la Trail Running d'Arbeca. El que passa és que bé sigui per un motiu (distància, duresa) o un altre (llunyania des de Manresa), tenen molts números que no en faci cap de les dues.

I per acabar, us deixo els enllaços a les entrades de les meves participacions anteriors a les curses que he citat abans, així com a d'altres en què en parlava. Són uns quants.

• La Berga-Santpedor (2010).
• La cursa "Córrer per córrer" de Manlleu (2011).
• La cursa Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell (2009).
• Comentari sobre la cursa de Navarcles (2009).
• Sengles comentaris de la cursa del Pont de Vilomara (2010 i 2011).
• La cursa de Rajadell (2011).

10 km. urbans de Manresa i els R&W

Aquest passat diumenge s'ha celebrat la cursa urbana de Manresa, una prova relativament jova en el calendari (9ª edició) però que ha aconseguit fer-se un forat certament destacat en un calendari cada cop més molt atapeït en aquesta mena de curses: asfalt i ni un bri de pista, amb un recorregut força planer (tot i que amb alguns trams enganyosos) i que tothom qualifica de bastant bona per intentar millorar la marca personal. Personalment la conec una mica per haver-hi participat dos cops (2007 i 2009) i haver-me passejat també en bicicleta fent d'improvisat reporter fotogràfic (2010) i per això m'alegro que la meva ciutat organitzi una cursa que a les darreres edicions ha hagut de tancar inscripcions en arribar-se al miler (que aviat és dit). De totes formes, com deia en l'entrada corresponent al 2011 (a baix la podeu llegir), i pel que he llegit en algun fòrum, continua sense esmenar certes qüestions que per mi li resten una mica de valor -eps, és una opinió personal que no teniu perquè compartir. M'estic referint al tema de les dutxes, una web no gaire informativa (o gens) en l'aspecte cartogràfic del recorregut, algun tram de carrer on els cotxes també hi circulaven, etc. No hi ficaré més cullerada perquè ja estan comentats però crec que alguns no serien gaire difícils d'esmenar. Però potser són coses meves, sent tan perepunyetes com sóc. El que es refereix a mi, aquest any no la vaig córrer perquè com als darrers anys no em ve de gust fer-ho per uns carrers que ja em conec d'allò més, que puc fer-ho un altre dia i gratis però sobretot, perquè com suposo ja deveu saber, aquesta mena de curses ja les he deixades en benefici de la salut del meu peu. I és que el fet que sigui completament d'asfalt ara ja la trobo avorrida.

De totes formes, confesso que havia previst treure-hi el cap per fer més fotografies però tot i el canvi horari favorable (per allò de dormir una hora més), just em vaig aixecar del llit que ja devien sortir. I és el que té fer un sopar amb una altra parella encara més etilíca que nosaltres, que vas al llit força avançada la nit i et lleves amb una mica de mal de cap i en el meu cas, gairebé sense veu (deu ser que m'estic fent gran). I em sap una mica de greu perquè havia quedat amb els i les companyes dels Runners and Walkers per, com a mínim, fer una foto de grup. Però no va ser possible. Això sí, com a l'alçada del 5è km. la cursa passa literalment per davant de casa meva, vaig immortalitzar a aquells que vaig poder "enxampar". Com a homenatge a ells publico aquí la foto que es van fer abans de prendre la sortida. Per destacar-ne alguns dels membres, a l'esquerra de tot i amb cinta al cap podeu veure l'Albert, un dels organitzadors de la passada cursa dels Corriols de Guardiola i que fa poc s'hi ha afegit, al mig i amb el paravent groc a l'estil teletubby, en Ferran, al mig i d'empeus i destacant per sobre dels altres, en Quique que pel que estic veient és el cridat a fer les grans gestes del grup (va marcar uns molt destacables 40'), també hi ha el David, la Maite, el Jordi, etc. Una llàstima no poder afegir-m'hi però l'estat lamentable del meu cos m'ho va impedir: un altre cop serà. Malgrat això i com es diu en aquests casos, ¡"va por uztedez"! Per cert, i a tall d'anècdota, sapigueu que el conegut periodista esportiu de TV3 i també expert corredor -en Xavier Bonastre- hi va ser i que si entreu al seu bloc, veureu que a la foto amb què il·lustra la crònica surt agafadet de la ma d'uns dels nostres (en Jordi). Potser li va fer de llebre!!

I em demanareu per la cursa: doncs no ho sé. Sé que la va guanyar en Pol Guillen, que ja ha repetit victòria unes quantes vegades però amb un temps un pèl lluny del rècord. Potser el vent -que en bufava i fort- va ser un gran obstacle. Ara bé, feia goig veure per davant de casa meva el grup capdavanter corrent com una coet, aprofitant un tram de baixada. Per acabar, us deixo els enllaços a unes quantes entrades meves sobre aquesta mateixa cursa per si us ve de gust fer-hi una ullada.

• Crònica de la cursa de Manresa (2007).
• Crònica de la cursa de Manresa (2009).
• Reportatge fotogràfic (2010).
• "Crònica" de la cursa de Manresa (2011).

Corriols de Guardiola: molt bona estrena

El passat diumenge vam participar a la primera edició de la cursa dels Corriols de Sant Salvador de Guardiola, molt a prop de Manresa. I com ja intuíem després d'haver fet uns dies abans el reconeixement del circuit i veure la xifra de corredors inscrits que s'anava publicant al Facebook, va ser un gran èxit o com diu el títol de l'entrada, una gran estrena en un calendari de curses cada cop més atapeït, fet que de ben segur esperonarà l'organització a fer-ne una segona edició l'any vinent. I a més, i com si estiguéssim tocats per una vareta màgica, la pluja que no va deixar de caure en tot el dissabte es va prendre un respir i ens va respectar (a canvi, però, de deixar un circuit força relliscós en alguns dels seus trams). Amb aquestes, m'hi presento de nou amb el meu nebot "putatiu", l'Octavi, qui cada cop s'hi està aficionant més, oimés si els resultats donen fe d'una millora fefaent (va quedar en la posició núm. 34 d'un total de 182 corredors i amb un temps inferior als 54'). És allò que diuen del tresor de la joventut divina, amb els seus 19 anyets. A més, em trobo també amb una de les potes del cada més mort que viu "Team", en Xavier, i amb uns quants col·legues més, amics i coneguts (en Quim, Sergi, Mariano, una petita representació dels Runners and Walkers, amb el David al capdavant, etc.). És una de les coses bones que tenen les curses populars no gaire multitudinàries, que contribueixen a establir relacions amb gent amb qui, tard o d'hora, acabes coincidint en més d'una.

Però anem al gra i com li va deixar anar un escriptor que ja és mort a la Mercedes Milà, "aquí hemos venido a hablar de mi libro". Poc abans d'arribar a Sant Salvador de Guardiola ens comença a ploure amb una certa intensitat i ni jo ni l'Octavi les tenim totes. Fins i tot, se'ns passa pel cap de deixar-ho estar i anar a un bar per fer un bon esmorzar. Però per sort, és recollir el dorsal i obrir-se el cel. La cursa comença amb uns 10' de retard perquè els organitzadors estan esperant que arribi la confirmació que el circuit és transitable i que no hi ha cap tram de perill. Un punt més a favor! En això que ens donen la sortida i com sempre em poso al final del grup per no destorbar gaire als que van més ràpids que jo (la majoria). L'Octavi i el Xavi van cadascú a la seva i jo tinc molt clar que no els puc seguir, un per joventut i l'altre perquè acostumat com està a triatlons, està a uns quants esgraons per sobre meu. Però jo vaig a la meva i m'ajunto amb el Sergi que m'explica fa de llebre del seu cunyat, qui s'estrena en aquesta cursa (per cert, de tant alt que és una magnífica referència a seguir perquè segur que no el perds de vista en cap de moment).

Amb el recorregut més o menys retingut al cap de la jornada prèvia de reconeixement anem fent i al poc de començar es forma un tap impressionant -és el que té molta gent de cop per un corriol estret i relliscós- però com ens ho agafem a broma, aprofitem per veure els primers bolets de la temporada. Al cap i a la fi, qui vulgui guanyar la cursa que sortí dels primers i ben ràpid i la resta en gaudirem més perquè estarem més estona corrent. El recorregut no és gaire còmode o millor dit, és més dur per mi ara que abans, quan estava en millor forma, però el fet que hi hagi trams bastant enfangats et fa anar més lent, tant a les pujades (però no ens enganyem, sense fang tampoc aniria gaire més ràpid) i sobretot a les baixades. Sens dubte que el fet de veure un parell de corredors queient davant teu en dos punts diferents del recorregut suposo que et fa ser més conservador. No val la pena arriscar-hi la pell per no res. Sóc conscient que el meu ritme és un pèl més lent que el dia del reconeixement però no m'amoïna gaire i de fet, ni porto rellotge per controlar el temps: tant se val arribar en una o altra la posició i sí gaudir de la cursa amb la dosi justa de cansament. Amb aquesta mentalitat enfilo el darrer quilòmetre conscient que m'espera la baixada pels carrers de la vila, i com encara em queden forces (potser he anat massa relaxat) premo el gas i avanço un grapat de corredors. No he estat mai gaire partidari de fer això però com em sentia bé i creia que calia aprofitar la baixada, doncs que no es digui ...

Tot plegat, un temps final d'1h:09' (dos minuts més que al reconeixement) i ocupant la posició núm. 132 d'un total de 185 corredors. Ergo, cap meravella però qui fa el que pot sense haver de patir més del necessari, no està obligat a res. Això sí, satisfet i content perquè la matinal dominical ha estat molt bona. I per celebrar-ho, un bon esmorzar i comentar la jugada amb els companys de patiments. En definitiva, aquí us deixo una valoració de la cursa per si voleu fer-ne cas:

• Aspectes que m'han agradat: com ja he dit ha estat una molt bona cursa en el seu conjunt i en tots els seus detalls i per tant, ha tingut una encara millor estrena. La informació disponible al web és molt detallada i ajustada al que crec que ha d'haver-hi, després d'haver participat en moltes més curses als darrers 4 anys. El recorregut és entretingut i apte per a tots els públics que estiguin en un mínim de forma, molt ben indicat i amb molt voluntariat repartit pels seus diferents punts. La logística molt ben resolta (recollida del dorsal, dutxes, esmorzar i sense problemes d'aparcament).  L'ambient també molt popular i amè en tot moment (es nota la implicació de la gent i de gent que hi entén) i un ampli recull de fotografies penjades al Facebook. I tot això a un preu de 10€ (n'hi ha de més barates però pel que estic veient la tendència és a un cert encariment). A més, també cal valorar dues iniciatives que no són gaire habituals: una, la jornada de reconeixement previ del circuit i la segona, l'enviament per correu electrònic d'una enquesta perquè fem arribar la nostra valoració.

• Aspectes que no m'han agradat: deu ser que tinc un ull clínic per trobar bones curses o que la gent que n'organitza una, de tant seguir aquest modest bloc, s'esmerça molt més per por que els deixi malament (ja, ja!!), o una simple casualitat. Vés a saber, el que és cert és que d'aquesta (i d'alguna altra més que ja he fet) no tinc cap punt a criticar. Altrament dit, la pròpia organització ha posat el llistó molt alt en la seva primera edició i esperem que de cara a les properes, aquest no decaigui.

Per acabar, us deixo una tercera foto (postcursa) on es veu el futur i el passat de les curses populars, esquerra i dreta respectivament, per descomptat.

Agramunt, cursa i torrons

Novament vaig amb retard en els meus deures de cronista, tot i que la cosa va millorant perquè aquest cop només fa cinc dies de la darrera cursa. Efectivament, el passat diumenge vam anar a Agramunt amb motiu de la seva coneguda Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, i sent un del seus actes centrals de la jornada dominical la seva Cursa del Torró (com s'havia de dir, sinó?). Si sou seguidors fidels del bloc ja  sabreu que aquesta vila l'hem visitada unes quantes vegades, dues per aquesta mateixa prova i una tercera per una duatló. Com tantes altres, aquesta és una cursa bàsicament rural, de 10 km. que respon a un tarannà bastant popular (les curses infantils també donen bastant de joc), d'un preu assequible, amb un nombre de participants que es manté en uns nivells "humans" (uns 270 a la cursa dels "grans") i una logística pre i post cursa que facilita molt la feina del corredor. A més a més, si veniu amb canalla al costat mateix de la sortida i arribada hi ha un parc que ressegueix el riu Sió amb una zona infantil ideal per "aparcar-la" una estona. D'altra banda, la cursa no comença fins les 11:00 del matí per la qual cosa si us hi presenteu puntuals podreu abans fer una ràpida visita per la fira (els pavellons els obren a les 10:00) i fer les compres de rigor, abans que s'empleni de gent i després sigui més pesat fer-hi el badoc.

I això és el que vam fer: arribar-hi puntuals i ser dels primers en passejar pels estands de la fira sense haver de fer cues per a un tast, demanar informació, comprar alguna que altra tableta de torró i tot el que s'acostuma a fer en fires d'aquesta mena. A més, com el temps acompanyava (estable, no gaire fred i de calor la justa), ja es preveia que cap el migdia l'afluència de gent seria molt més gran. Com així va ser quan després de la cursa vam voler recórrer els carrers del nucli antic de la vila i visitar una de les seves joies arquitectòniques: l'església de Santa Maria. Tot plegat, que ens vam firar una mica (n'hi havia per donar i per vendre quant a dolç, salat, vins, cerveses, vinagres, etc. però no us perdeu el torró de xocolata amb sal i tomàquet fregit); després de veure unes quantes fires per la geografia catalana, fa temps que he arribat a la conclusió que si un es vol guanyar la vida com a feriaire, el millor és muntar un negoci de menjar i/o begudes ja que qui més qui menys a tothom li agrada engrapar. I després de tot això, potser us estareu demanat què tal la cursa: doncs no ho sé perquè NO LA VAIG FER. No he mencionat en cap moment d'aquesta entrada que l'hagués fet i que jo recordi, abans tampoc vaig dir que tingués una intenció ferma de participar-hi, tot i que no l'havia descartada del tot (aprofitant també la Firà). Ara bé, havent fet el divendres el reconeixement del recorregut de la cursa dels Corriols de Guardiola, la prudència "podòlogica" em demanava descans i no forçar el peu amb dues curses en dos dies.

De totes formes, perquè veieu que he pensat en vosaltres, us ofereixo en aquest enllaç unes quantes fotos que vaig fer per la fira i la cursa. Que no sigui dit que amb el pretext d'agafar-me ara amb calma això de les curses populars, em desconnecti del tot. I com a petit tast, aquí en teniu un parell:

Per cert, ja que abans n'he fet referència, aquí us deixo les entrades amb motiu de les meves estades anteriors a la vila agramuntina:

• Cursa del 2009.
• Cursa del 2010.
• Duatló del 2010.

Corriols de Guardiola: el reconeixement

Divendres, 12 d'octubre, res a celebrar llevat de dinar en companyia de dues Pilars i més parentela. Però per omplir l'estómac és preceptiu que abans el buidem, així que tant jo com l'Octavi ens apuntem a la molt bona iniciativa de l'organització de la Cursa dels Corriols de Sant Salvador de Guardiola de fer el reconeixement del circuit que haurem de tastar la setmana vinent. Suposo que en tractar-se de la primera edició d'una cursa és una estratègia eficaç per anar fent bullir l'olla i que la gent s'hi acabi animant. És clar que també podríem mirar-ho des de l'altre costat: qui faci aquest tast (gratuït) ja no té perquè venir després a la cursa oficial (pagant). Però vaja, no compto que això es doni en molts casos ni gaire sovint i més aviat, per l'ambient que hi vam veure, la gent que hi va s'ho agafa com una opció diferent de fer un entrenament en colla. Per tant, aplaudeixo aquesta iniciativa i animo que altres curses facin el mateix. I per suposat, en el cas d'aquesta de Guardiola, en ser la primera, allò que comença bé, ha d'acabar igual o millor. 

Ens presentem tots dos abans de les 9:00h i podem comprovar que no serem quatre gats sinó que hi ha tanta gent (o més) com en alguna que altra cursa on hi he participat (al final, una seixantena). Puc saludar amics i coneguts (en Sergi, David, Tòfol), l'Albert i el Jordi Miralda i coincidim també uns quants Runners and Walkers. L'organització ens explica com anirà la sortida, una mica el recorregut i apa, comencem a fer gambades. L'Octavi surt dels primers i ja no el tornaré a veure fins un cop dutxat i jo i el Sergi decidim d'anar plegats, de principi a fi. Em sembla que tan ell com jo hem trobat un bon companys a les curses perquè tots dos podem mantenir, si fa o no fa, el mateix ritme. Aviat ens adonem que el circuit no ens enganya i respon ben bé al seu nom perquè bona part ens fa passar per corriols, a més que haurem de patir una mica perquè no és gaire "còmode" ja que després d'una pujada segueix una baixada i a més, hi ha un parell o tres de pujadetes d'aquelles que un se les ha d'agafar amb calma i paciència. Però res que no es pugui fer caminant una estona que, sigui dit de passada, també va bé per veure algun que altre punt paisatgístic bastant maco. Mentre vaig corrent m'adono que potser aquesta no és el tipus de cursa més idoni per al meu peu ja que inclou algun tram de corriol per mi un pèl massa irregular i si plou el dia abans de la cursa, caldrà posar-hi els quatre ulls per les relliscades que puguin haver-hi.

Malgrat ser un entrenament, jo i el Sergi continuem amb un ritme sostingut (o sostingudament lent, com es vulgui), arriba un moment que el perdo perquè va un punt millor que jo però després l'enxampo de nou a pocs qms. del final. Després d'entrar de nou al poble enfilem el darrer tram d'asfalt i creuem la "meta" satisfets perquè, sens dubte, aquesta ha estat una millor desfilada que la que feien per la TV (on s'ha vist que el Rei d'un país saludi una cabra?). Tot plegat, una molt bona matinal, un bon entrenament, una bona iniciativa de l'organització i per descomptat, ja estic inscrit a la cursa. Ara a esperar uns dies per tornar-hi amb el convenciment que la cursa farà el ple. Si l'organització posa tantes ganes com en aquest reconeixement, l'èxit està més que assegurat.

Per acabar, us deixo un parell de fotografies de la jornada; a la segona ens podeu veure arribar a mi i el Sergi, tot dos cofois. Ens veurem d'aquí uns dies.

Trail Senders del Penedès: córrer entre vinyes

Un cop més, perdó pel retard en escriure la crònica de la que ha estat, ja fa gairebé dues setmanes, la meva darrera cursa. M'agradaria prometre que no tornarà a passar i que això ha estat un lapsus i poc més però no us ho puc assegurar. I és que tinc un semestre tan carregat de feina que fa que, ni tan sols, entri al bloc i encara menys, pensi en possibles curses per a les properes setmanes. Però tampoc us vull enganyar, això no m'ha tret la son ja que allò que va començar com una afició ha de continuar sent-to, bé sigui el córrer o les cròniques de les meves curses. Fetes les disculpes pertinents, anem al gra: la cursa Trail Senders del Penedès, que es va fer el darrer dia de setembre a la vila de Les Cabanyes del Penedès, just al costat de Vilafranca. Es tracta d'una nova cursa en el calendari i que per a mi no s'havia de desaprofitar perquè -com després vaig poder confirmar- s'ajustava bastant bé al tipus de prova que d'ençà un temps prioritzo per sobre de cap altra, oimés tenint en compte el que ja he dit més d'un cop de la meva baixa forma i dels problemes que arrossego al taló d'Aquíl·les. En altres paraules, una distància que encara puc fer sense gaires patiments (12,7 km.), un perfil no gaire exigent, molt poc asfalt i molta pista de ferm suau i no gaire tècnic, un preu bastant raonable i un ambient molt "popular", amb no poca gent però tampoc una allau de persones que pugués "deshumanitzar" la cursa. I si això se li afegeix un dia excel·lent (gens de fred i no gaire calor), aleshores què més es pot demanar?

Amb aquesta idea al cap ens hi anem per la nova carretera de l'Eix Diagonal i en poca estona ens hi plantem. Penso que potser a la gent de la Catalunya Central se'ns ha "obert" ara una nova contrada com és el Penedès per provar noves opcions de curses. Com en moltes altres d'aquesta mena no ens topem amb cap problema en els seus prolegòmens: pàrquing, recollida del pitrall, guarda-roba, bar on fer el cafè previ i això sí, una mica de cua per al ritual de sempre als lavabos. Sense gaire més dilació em poso a la cua de la corrua de gent prèvia a la sortida i em trobo a dos col·legues dels Runners and Walkers, la Maite i el Ferran que, pel que veig, tampoc se'n perden ni una i que no els tornaré a veure fins després d'acabar aquesta. Abans del tret de sortida, però, es guarda un minut de silenci en memòria de la Teresa Farriol, morta el dia abans a la Cavalls del Vent (aprofito per dir que més d'un comentari es va sentir entre la gent sobre la conveniència d'haver suspès la prova abans que comencés, ateses les condicions meteorològiques de la zona; però aquest ja és un altre tema del qual aquí no en parlarem).

Amb la música de l'Ipod, comencem a fer gambades; després del primer 1,5 km. d'asfalt pels carrers del poble, el deixem enrere per endinsar-nos en el que serà la resta de la cursa, és a dir, pista i més pista pel mig de camps de vinyes (ja ho tenen això aquestes terres). Sense ser molt exigent, el perfil de la cursa tampoc és pla ni molt menys, esquitxat de pujades i baixades que sense gaire constants, tampoc ajuden a agafar un ritme sostingut. Però com hem vingut a gaudir i patir el mínim que exigeix el decoro i justificar després una dutxa, m'ho agafo amb calma. Fins el km. 7 porto un ritme al voltant dels 5':15" i això em fa pensar que podré creuar la meta al voltant de l'1h:06'. Ara bé, poc després ens topem amb un tram de forta pujada i a més, molt enfangat per les pluges del dia abans que obliga a bona part de corredors a deixar de córrer i caminar un rere l'altre. Això també es repetirà -per mi- al km. 9 coincidint amb un tram d'asfalt. Entre un i altre perdo el ritme que duia però com no em sento malament del tot, i coincidint amb el darrer quilòmetre que és de baixada i es veu de lluny l'arribada, decideixo prémer una mica el gas de tal forma que és en aquesta part final que em sortirà el meu qm. més ràpid, per sota dels 4':30". 

Com l'objectiu de temps que me vaig marcar després de començar la cursa ja era impossible em plantejo un segon, el de baixar de l'1h:10'. I per pocs segons al final ho aconsegueixo ja que creuo la meta amb un temps oficial d'1h:09':14" i en la més que modesta posició núm. 257 d'un total de 359 corredors (classificació). Això sí, content com un gínjol perquè després d'unes molèsties inicials, al cap de poca estona el peu em va respondre bastant bé (no tant, però, la resta del meu cos que com ja he dit, està força lluny del seu millor nivell). En aquesta tercera foto em podeu veure fent una cosa que havia deixat de fer a les darreres curses: mirar el cronòmetre. Per cert, permeteu-me un breu apunt per dir que aquí em vaig retrobar a un antic estudiant meu -en Pau Vilaplana- que li ha donat per les triatlons i que aquí va participar a la cursa dels 5 km. i amb tan bon paper que va ser el tercer classificat. Perquè veieu que de la UAB surten ben formats, fets i drets.

En definitiva, una cursa que es va ajustar a les expectatives que m'havia fet i que recomano de totes totes si el que busqueu és una prova que s'allunyi de l'asfalt, no gaire llarga ni dura, barata i amb un ambient molt popular. Com es diu al web, és una bona opció si us voleu iniciar en el món del trial; jo no és que sigui un novell en aquest àmbit però sempre és bo tornar als orígens, fer una mena de reset i no perdre l'horitzó de vista: si no puc aspirar a fer una altra mena de proves, aquestes ja són ideals per mi. Per sort, cada cop n'hi ha més i per tant, més números perquè continuï volent participar-hi. Ara a per la propera, que serà l'única que faci aquest més: la dels Corriols de Sant Salvador de Guardiola, de la qual ja avenço que en breu publicaré una crònica prèvia.

Cursa dels volcans d'Olot: d'espectador

Un dels avantatges que té això de les curses populars és que quan has arribat a un punt de prendre-t'ho amb molta més calma que quan un s'hi va endinsar, no et sap gens greu veure'n alguna des de l'altre costat de la barrera, és a dir, anar-hi com a acompanyant, disposat -com va ser aquest cas- a donar un parell de consells a algú altre està començant i gaudir d'un bon dia sense fer res més que unes quantes fotografies. Això és el que va passar el passat diumenge, a Olot, quan vam anar-hi per veure el nostre nebot "putatiu", l'Octavi, en la seva primera participació a la Cursa dels Volcans, que jo ja conec d'haver-hi estat dos cops i que per això mateix, vaig desistir d'un tercer perquè ara mateix, aquesta ja ha deixat d'estar dins el grup de curses que més s'ajusten a la meva capacitat física, limitada certament. Per a ell, després de dues curses a Bagà i una altra a Castelltallat, podríem dir que aquesta quarta ha estat el seu debut en una cursa de muntanya d'una certa duresa. No és que la de Castelltallat no ho fos tampoc però crec que en el cas olotí, el fet d'haver de pujar i baixar quatre volcans li atorga un plus que no té l'altra.

Així, el diumenge ens presentem a la capital de la Garrotxa i el dia promet ja que el sol hi és present i no fa gaire calor. L'ambient previ a l'inici que s'hi viu és molt agradable: no passo pels nervis habituals d'abans de començar una cursa i em limito a veure com la gent va amunt i avall de l'esplanada del pavelló on tothom hi és concentrat, escalfant uns, fent estirament els altres, xerrant tots. Tot indica que ens ho passarem bé, com així va ser. La cursa va fer ple quant a inscripcions, amb 350 corredors, i entre tots plegats hi érem una bona colla de gent. Una altra cosa bona que té això és que no només s'engresca més gent a córrer sinó que aquesta arrossega d'altra -acompanyants, familiars- i suposo que fins i tot algunes ciutats ja ho deuen veure com una bona oportunitat de fer negoci amb bars, restaurants i serveis similars. Aquest va ser el nostre cas i de fet, recordo que quan estàvem esmorzant en una cafeteria, un cop començada la cursa, vaig recordar-me de l'Octavi, pensant per quin volcà devia anar en aquells moments mentre assaboria un bon cafè amb llet. Ell suant i jo de panxing: és el que té ser el manager d'una possible futura estrella de les curses de muntanya. Justament, mentre estic escrivint aquestes línies, s'està fent la Ultra Cavalls del Vent, amb pluja i fred; i què voleu que us digui, no els tinc cap enveja, ni sana ni insana! allà ells i elles amb aquesta mena de bogeria. Només espero que demà faci més bo perquè tinc la Trail Senders del Penedès, una prova molt més curta i per descomptat, més suau i que a la seva primera edició ha omplert també. Encara hi ha molta gent amb seny!

Total, no us puc fer la crònica de la cursa perquè no la vaig fer, només dir-vos que l'Octavi va arribar el 105 de 350 corredors, amb un temps d'1h:14'. No sé si està bé o no tan bé però per poc que s'hi posi una mica més, de ben segur que el millorarà en properes edicions. Tot seguit, i per acabar, aquí us deixo unes quantes fotos perquè veieu que com a mínim, vaig fer alguna cosa de profit i no només tocar-me els ous. Per cert, fixeu-vos en la primera on es veu el xip propi de la cursa: un pèl "curiós" i no sé jo si gaire pràctic per córrer per corriols estrets i potser una mica plens de matolls.

Octubre: una o dues curses? I potser també BTT ?

S'acosta final de mes i com és preceptiu hem de pensar ja en què farem el proper octubre. De fet, en el meu cas no em serà gaire difícil decidir-me per les meves limitacions físiques i la necessitat de prendre-m'ho encara amb més calma del que ho venia fent darrerament. És per això que hores d'ara no tinc gaire clar si faré només una cursa i alguna sortida en BTT o substituiré aquesta darrera per una segona cursa. És clar que també podria apostar per ambdues opcions ja que per si mateixes són del tot compatibles i el fet d'anar en bici no ha de repercutir en el meu maleït taló del peu dret. De totes formes, però, no volguem ser agosarats i anem per allò que tenim clar de bon principi. Així, tot seguit us detallo el llistat de curses que aquest mes d'octubre m'han cridat més l'atenció, i algunes altres en què per un motiu o altra no em veuran el pèl.

• Cursa que faré: incloc només una (de moment) i es tracta de la Corriols de Sant Salvador de Guardiola. Aquesta proposta és nova en el calendari (hauré d'actualitzar el meu mapa de curses al Bages) i per les dades que en tinc s'ajusta bastant bé al tipus de curses que puc fer, com ja vaig dir en una entrada recent: poc més de 10 km. no plana però crec que tampoc gaire dura, que passa per indrets que estic segur paga la pena de veure, m'agafa molt a prop de casa i no s'enfila de preu (10€). Per cert, es fa el diumenge 21 d'octubre.
• Curses que em rumiaré: en primer lloc, la del Cargol, a Linyola. Ja la vaig fer l'any passat i en vaig sortir prou content motiu pel qual no em sabria gens greu repetir-hi: molt bon ambient assegurat, 10 km de recorregut bastant còmode, oportunitat de tornar a assaborir després uns bons cargols, etc. Si busqueu una cursa rural, res d'asfalt, per pista, molt ben organitzada i relativament barata, aquesta us l'heu d'apuntar a l'agenda. Crec que tard o d'hora l'acabareu fent. El que passa és que aquest mateix dia (diumenge 7) pot ser que participi a la Rocaforttina, una bicicletada que com es dedueix del seu nom, es fa al poble bagenc de Rocafort (una bona oportunitat de coincidir de nou amb part del "Team"). I la segona cursa que rumio de fer és, de nou, la del Torró, a Agramunt (diumenge 14): hi he estat dos cops i és bastant semblant a la de Linyola quant als principals trets. I per descomptat, és un molt bon pretext per visitar després la seva Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. Tant per tant, després de l'esforç de córrer, a recuperar forces i omplir l'estómac.
• Curses que no faré de ben segur: en aquest apartat sempre n'hi ha més que als altres dos, com és de suposar. Tot i així, en destacaré algunes que, o bé ja m'han deixat d'atreure (o no m'han atret mai), o bé ara no em puc plantejar de fer tal i com tinc el peu. I sense voler-ho ni fer-m'ho venir bé, totes es faran al Bages (escombrem cap a casa). Així doncs, tenim: la de la Penya Blaugrana de Santpedor que ja vaig fer l'any 2009 i no em va acabar de convéncer; la Mitja marató dels tres Pics (Navàs) la qual no he fet mai i que m'hagués agradat ser-hi però per distància la descarto (ja vaig dir que deixava les mitges maratons, oimés si són de muntanya); la Cursa 2.0 de les Pinedes de Castellnou de Bages que, val a dir, s'ajustaria encara al perfil que ara busco però que sempre he trobat una mica cara per al que és; la cursa de les Barraques de Vinya de Viladordis (Manresa), massa dura per a mi però amb molt bon rotllo (per descomptat si hi són els Koala's pel mig). I per últim, i no ens movem de la comarca del Bages, la clàssica dels 10 km. urbans de Manresa, que ja he fet un parell de cops i que enguany, un cop més, me la miraré des de l'altre costat de la barrera.

És cert que aquest octubre l'oferta és molt àmplia i n'hi ha per triar i remenar. Per tant, siguin quines siguin les que acabeu fent segur que encertareu. I per acabar, qui sap si us ve de gust llegir les cròniques  d'algunes de les curses que he esmentat:

Crònica de la meva cursa de Linyola (2011).

Cròniques de les meves curses a Agramunt (2009 i 2010).

Crònica de la cursa de Santpedor (2009).