Ja tenim nou patrocinador. Avui dia, que el context econòmic, empresarial, laboral, polític, etc. i tots els altres adjectius que us vinguin al cap està molt fotut, els aficionats al bàsquet ACB en general i al Bàsquet Manresa en particular tenim una petita alegria. Certament, l'equip de bàsquet torna a canviar de patrocinador i Suzuki en deixa de ser el principal i el seu lloc l'ocuparà l'empresa Assignia. Per si no la coneixeu -diria que a la capital del Bages a ningú li deu sonar el seu nom- sembla ser una gran multinacional que toca diferents tecles (construcció d'infrastructures, energies renovables, manteniment d'equipaments urbans, etc.). Feu una ullada a la Web i veureu quines són les seves línies de negoci, on està present arreu el món, etc.
L'arribada d'aquest patrocinador va acompanyat, com no podia ser de cap altra manera, d'uns quants feixos de bitllets (que no de "Millets"!) i sembla ser que en aquest aspecte, la situació millora respecte anys anteriors. Segons l'acord assolit (aquí teniu la notícia que en parla amb més detall) en un període de 3 anys Assignia deixarà anar de la seva butxaca 1,5 milions €, repartits a parts iguals per a cada any (500.000 €). Ja podeu deduir que per a un club tan modest com el nostre, que amb més o menys fortuna sempre ha sabut extreure petroli de sota les pedres, aquesta injecció de capital és un bon revulsiu per encarar amb garanties (si més no econòmiques) la seva viabilitat immediata a curt i mig termini. Si fem uns quants números, així com qui no vol la cosa, sobre el pressupost de 3,5 milions € que deu tenir el club (que és el mínim que exigeix l'ACB per poder competir-hi) aquest mig milió suposa al voltant d'un 14%. Pensareu que tampoc és gaire però també podríem dir que per sort no ho és, ja que no crec que sigui gaire bo haver de dependre d'una única font d'on obtenir l'aigua perquè després, quan s'asseca, van mal dades. De fet, i sense conèixer a fons l'economia del club, no compto que en cap moment la part del pastís que hagi correspost a l'aportació del patrocinador principal hagi estat gaire important. Els aficionats al bàsquet encara recordem com va acabar l'Akasvayu Girona, després que aquesta immobiliària de nom tan "curiós" decidí plegar veles i anar-se'n com va venir, d'avui per demà.
Menys mal que al club manresà hi ha un pool de patrocinadors menors que també aporten el seu granet de sorra, i així de mica en mica anem fent una petita platgeta. I penseu com d'important pot ser per a nosaltres aquest fet si tenim en compte tres coses: primera, que els dos clubs que haurien de pujar des de la LEB Or a l'ACB no ho tenen gaire fàcil per qüestions relacionades amb les seves auditories; segona, que la LEB OR ha deixat als clubs que paguin la inscripció a la lliga en dos terminis (juliol i setembre) perquè ja es veien a venir que alguns hi haurien de renunciar. I tercera, tenint en compte que les Administracions públiques han tancat l'aixeta dels diners, i que uns quants clubs de l'ACB se'n nodreixen -i de valent- estic convençut que a les properes setmanes algun que altre deixarà anar un S.O.S. i mirar de ser rescatat. Per tant, ja veieu que l'entorn (com deia aquell) no ajuda gaire a l'esport professional i notícies com aquesta ens han de posar un petit somriure als llavis. Esperem que després que aquest "matrimoni" arribi a la fi del contracte (3 anys) els resultats siguin satisfactoris per al club, patrocinador i afició i que es perllongui en el temps. Encara que ja sabem, però, que no hi ha res etern. Vés a saber si Assignia arribarà a desbancar la marca TDK pel que fa al nombre d'anys posant-hi el nom a la samarreta blanc i vermella. I en són uns quants!
Per cert, i per acabar, Suzuki no ens ha deixat. Segueix sent un patrocinador del club -com ho ha estat durant força anys- però ara en un segon pla. Gràcies, doncs, per la seva fidelitat. Poques unions aguanten tant i demostren que s'ha d'estar a les dures i a les madures. Al final, però, els resultats són els que dictaran sentència. Com de cruel és la vida quan coses com aquesta acaben depenent de si la piloteta entra o no dins la cistella.
L'arribada d'aquest patrocinador va acompanyat, com no podia ser de cap altra manera, d'uns quants feixos de bitllets (que no de "Millets"!) i sembla ser que en aquest aspecte, la situació millora respecte anys anteriors. Segons l'acord assolit (aquí teniu la notícia que en parla amb més detall) en un període de 3 anys Assignia deixarà anar de la seva butxaca 1,5 milions €, repartits a parts iguals per a cada any (500.000 €). Ja podeu deduir que per a un club tan modest com el nostre, que amb més o menys fortuna sempre ha sabut extreure petroli de sota les pedres, aquesta injecció de capital és un bon revulsiu per encarar amb garanties (si més no econòmiques) la seva viabilitat immediata a curt i mig termini. Si fem uns quants números, així com qui no vol la cosa, sobre el pressupost de 3,5 milions € que deu tenir el club (que és el mínim que exigeix l'ACB per poder competir-hi) aquest mig milió suposa al voltant d'un 14%. Pensareu que tampoc és gaire però també podríem dir que per sort no ho és, ja que no crec que sigui gaire bo haver de dependre d'una única font d'on obtenir l'aigua perquè després, quan s'asseca, van mal dades. De fet, i sense conèixer a fons l'economia del club, no compto que en cap moment la part del pastís que hagi correspost a l'aportació del patrocinador principal hagi estat gaire important. Els aficionats al bàsquet encara recordem com va acabar l'Akasvayu Girona, després que aquesta immobiliària de nom tan "curiós" decidí plegar veles i anar-se'n com va venir, d'avui per demà.
Menys mal que al club manresà hi ha un pool de patrocinadors menors que també aporten el seu granet de sorra, i així de mica en mica anem fent una petita platgeta. I penseu com d'important pot ser per a nosaltres aquest fet si tenim en compte tres coses: primera, que els dos clubs que haurien de pujar des de la LEB Or a l'ACB no ho tenen gaire fàcil per qüestions relacionades amb les seves auditories; segona, que la LEB OR ha deixat als clubs que paguin la inscripció a la lliga en dos terminis (juliol i setembre) perquè ja es veien a venir que alguns hi haurien de renunciar. I tercera, tenint en compte que les Administracions públiques han tancat l'aixeta dels diners, i que uns quants clubs de l'ACB se'n nodreixen -i de valent- estic convençut que a les properes setmanes algun que altre deixarà anar un S.O.S. i mirar de ser rescatat. Per tant, ja veieu que l'entorn (com deia aquell) no ajuda gaire a l'esport professional i notícies com aquesta ens han de posar un petit somriure als llavis. Esperem que després que aquest "matrimoni" arribi a la fi del contracte (3 anys) els resultats siguin satisfactoris per al club, patrocinador i afició i que es perllongui en el temps. Encara que ja sabem, però, que no hi ha res etern. Vés a saber si Assignia arribarà a desbancar la marca TDK pel que fa al nombre d'anys posant-hi el nom a la samarreta blanc i vermella. I en són uns quants!
Per cert, i per acabar, Suzuki no ens ha deixat. Segueix sent un patrocinador del club -com ho ha estat durant força anys- però ara en un segon pla. Gràcies, doncs, per la seva fidelitat. Poques unions aguanten tant i demostren que s'ha d'estar a les dures i a les madures. Al final, però, els resultats són els que dictaran sentència. Com de cruel és la vida quan coses com aquesta acaben depenent de si la piloteta entra o no dins la cistella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada