Crisi i curses: més reflexions (4)

Al mes de maig vaig publicar tres escrit a mode de reflexió sobre com l'actual context de crisi a tots els nivells podia estar afectant el món de les curses populars, tota vegada que per activa i per passiva ja s'ha dit que d'ençà un temps n'hi ha un boom. Així, a partir d'una tria de curses de 10 km. i mitges maratons i del criteri del cobriment (o no) del nombre màxim d'inscrits segons les dades publicades als reglaments, es volia oferir unes mínimes reflexions per tal que cadascú en tragués les conclusions pertinents. Val a dir que la tria va ser en part aleatòria i "forçada" per la disponibilitat de les dades desitjades, que no sempre va ser possible.

Així, en aquesta mateixa línia ofereixo en aquest escrit una altra taula amb més dades. No és que amb això busqui demostrar res -potser és allò de descobrir la sopa d'all- sinó tan sols deixar palès, en la mesura de les meves modestes possibilitats, si la crisi incideix (o no) en l'èxit rotund o relatiu de les curses populars (no gosaria a dir "fracàs"). En aquest cas, les curses que han estat analitzades (renoi, això sona a estudi molt seriós i exhaustiu!) segueixen els següents criteris:

• Les curses són de 10 km. aproximadament amb algunes excepcions (p. ex. la mitja de Salou, la cursa de muntanya de Manresa i la de Barraques de vinya, també a Manresa).
  
• Una antiguitat màxima de 10 edicions i amb un èmfasi en aquelles de més "joves". La idea és veure si el fet de ser més recents pot anar en detriment de la seva consolidació en el calendari. Hi ha, però, alguna excepció afegida per tal d'arribar a un nombre de curses més o menys significatiu (p. ex. l'Ametlla de Merola).
• Curses de les quals ha estat possible (sense gaires esforços) trobar dades de participació (de corredors arribats) a les darreres 4-5 edicions (del 2006 al 2010). En alguns casos no s'indica la dada del 2010 perquè la cursa encara no s'ha fet i s'han descartat aquelles amb menys de dues edicions.
  
• Curses fetes per mi i altres en què no hi he estat present però són de la comarca del Bages i que s'ajusten també als anteriors criteris. Per un motiu o altre s'han hagut de descartar les curses de Sitges, Banyoles, Girona, Sallent, Bagà, les dues d'Olot, Sant Fruitós de Bages, Súria, Berga, Blanes i Agramunt. Per contra s'hi han afegit les curses Pineda i Olesa.

En total, el llistat adjunt inclou 26 curses amb una darrera columna que indica el percentatge de creixement (o no) entre els dos anys extrems considerats. Fixeu-vos que només 3 curses tenen xifres negatives (Cervera, Navàs i Olesa de Montserrat) mentre que de la resta algunes mostren uns comportaments força destacats. Però a part d'això, que no deu ser gaire significatiu atès que la sèrie temporal és molt curta, potser és millor fixar-nos en l'evolució interanual ja que trobem uns quants casos en què la corba no és creixent sinó que després d'arribar a un pic s'observa una certa tendència a la baixa (l'Ametlla de Merola, Igualada, Vallhonesta, Solsona o Vic-Manlleu). Així doncs, se'n podria deduir que algunes curses estan "condemnades" a un lent degoteig de corredors perduts pel camí? Que el mercat es troba ja molt saturat i que només sobreviuran unes determinades curses? Jo no gosaria dir tant però el que tinc clar és que el món de les curses populars tampoc ha de ser immune a l'actual situació de crisi econòmica i gairebé de fallida i que per un cantó o altre s'ha de veure afectat (potser menys corredors, potser obsequis més senzills, un increment dels preus, etc.). Toquem fusta, creuem els dits i fem ús de qualsevol sortilegi que tinguem a ma per veure si la cosa comença a millorar.
Si us ve de gust podeu llegir els altres escrits publicats sobre aquesta qüestió; si no en teníeu prou amb només un, doncs dues tasses. I si convé, l'olla sencera:

• La primera reflexió, sobre un possible excés de cursa.
• La segona, centrada en les curses de 10 km.
• I la darrera, que posa l'ull en les mitges maratons.

Perdoneu amb tanta reflexió. No voldria donar la imatge de pretendre semblar-me a la famosa escultura en bronze del francès Auguste Rodin, "El pensador".