De nou el company i veterà corredor popular Miquel Pucurull -de qui ja he parlat en aquest bloc més d'un cop- ens ofereix una dosi de la seva sapiència i ens il.lustra un cop més amb una molt bona entrada en aquest bloc. En aquest cas concret em faig ressò d'una comparació de curses que ha fet de diverses distàncies (10 km. mitges maratons, maratons i altres) entre el 2010 i el 2011 a partir del criteri del nombre de corredors arribats a meta, els que surten a la classificació oficial. I no us penseu que la comparativa s'ha limitat a una tria reduïda de proves sinó que s'ha pres el seu temps per incloure un llistat de ... agafeu-vos-los ben fort, 145 curses. La seva finalitat és demostrar allò que per activa i per passiva, s'ha comentat molt sovint del boom que viu l’atletisme popular a casa nostra degut a l’augment de participants a les curses, encara que no sabríem dir ben bé si més aviat seria a l'inrevés, és a dir, qui va ser primer, si l'ou o la gallina. Però tant se val perquè estaríem discutint per no arribar a cap conclusió ferma i amb què tothom hi estigués d'acord.
Primer de tot, vagi per endavant el meu agraïment per aquesta anàlisi que ve a refermar el que diu la vox populi sobre aquesta qüestió. Algú podria dir allò tan típic que no ha fet més que "descobrir la sopa d'all" i no seré jo qui els en tregui part de raó, però potser millor si es té a ma unes quantes xifres que ho corroborin fefaentment. Segon, la tria de curses és prou exhaustiva i variada (quant a tipologia, lloc, etc.) com per no adjudicar-li l'etiqueta d'aleatòria i de no gaire significativa. Més lluny de la realitat i qui no ho vulgui veure d'aquesta forma és que es deu voler entossudir en posar-se una bena als ulls. Tercer, si entrem al detall de les xifres -repeteixo, 145 curses analitzades- ens adonarem que són poques les que tenen una evolució negativa (si no me n'he descomptat cap, em surten 33 o el que és el mateix, poc més d'un 22%). Quart, com per mi no té gaire sentit centrar-se en aquelles curses que més creixen (i algunes ho han fet d'una forma espectacular), potser valdria més la pena fer-ho en les altres, les que han perdut corredors i mirar d'esbrinar-ne el motiu. Òbviament, aquí trobaríem casuístiques diverses entre les quals citar aquestes dues: factors meteorològics i canvi de data de calendari i coincidència amb alguna altra cursa més important. I això només podríem saber-ho estudiant cas per cas que, per suposat, aquí no farem doncs ni tinc temps ni ganes.
De totes formes, i relacionant-ho amb el que deia a l'entrada anterior sobre la Mitja de Sitges, m'agradaria pensar que algun d'aquests casos de pèrdua de "clients" respon, només, a una qüestió de preus, d'una relació qualitat-preu de la inscripció poc favorable. Per exemple, pel que fa a les curses de 10 km. de les surten al llistat i que jo hagi fet, destacaria les de la Policia (Manlleu-Vic), Puigverd de Lleida, Solsona i Cantonigrós. De la primera no m'estranyaria que el preu hi tingués alguna cosa a veure ja que la inscripció s'enfilava fins els 15€ per una cursa que no els val (és com moltes altres de més barates). De les dues de Lleida no les recordo com a cares -més aviat amb uns preus normals- i quant a Cantonigrós, indicar que és gratuïta i que sí és cert en aquest cas que el temps va fer que a l'edició del 2011 no hi fos tota la gent que havia de venir. Pel que fa a les mitges maratons, Sitges és una de les poques amb un balanç negatiu (-9%), juntament amb altres com Banyoles, Ripoll o Salou. No conec els casos concrets d'aquestes darreres tot i no reunir tanta gent com la sitgetana que, enguany, ha aplegat més de 2.700 corredors (front els 2.178 de l'any passat). Com veiem, un augment bastant important i per tant, invalidaria l'argument del preu. Però també és cert que molta gent es pot equivocar i molts corredors més "novells" potser hi van a una cursa com aquesta "arrossegats" per un efecte més de moda, i no tant perquè l'hagin valorat amb tots els seus ets i uts.
En aquest sentit, de ben segur que aquest creixement de les curses populars fa amagar sota la catifa aspectes negatius de certes curses, com si diguéssim que ara tot es pot "colar" perquè un o altre s'ho empassarà. Tot indicaria que hi ha tanta demanda que no tota l'oferta (de curses) que es posa al mercat reuniria uns mínims de qualitat més o menys acceptables, o altrament dit, que com es deia en un paràgraf de l'anterior entrada, les organitzacions de certes curses se n'aprofiten molt, i diria fins i tot que vilment. En definitiva, crec que tots plegats hauríem de ser més curosos en les curses que triem i incloure dins els nostres criteris de selecció, també el del preu. Sinó, no ens queixem després, que ningú ens obliga a córrer una cursa concreta podent-ne triar altres de millors. Però vaja, això ja és una qüestió pròpia de cadascú. Ara bé, no serà perquè no s'avisi ... Que us vagi bé.
Primer de tot, vagi per endavant el meu agraïment per aquesta anàlisi que ve a refermar el que diu la vox populi sobre aquesta qüestió. Algú podria dir allò tan típic que no ha fet més que "descobrir la sopa d'all" i no seré jo qui els en tregui part de raó, però potser millor si es té a ma unes quantes xifres que ho corroborin fefaentment. Segon, la tria de curses és prou exhaustiva i variada (quant a tipologia, lloc, etc.) com per no adjudicar-li l'etiqueta d'aleatòria i de no gaire significativa. Més lluny de la realitat i qui no ho vulgui veure d'aquesta forma és que es deu voler entossudir en posar-se una bena als ulls. Tercer, si entrem al detall de les xifres -repeteixo, 145 curses analitzades- ens adonarem que són poques les que tenen una evolució negativa (si no me n'he descomptat cap, em surten 33 o el que és el mateix, poc més d'un 22%). Quart, com per mi no té gaire sentit centrar-se en aquelles curses que més creixen (i algunes ho han fet d'una forma espectacular), potser valdria més la pena fer-ho en les altres, les que han perdut corredors i mirar d'esbrinar-ne el motiu. Òbviament, aquí trobaríem casuístiques diverses entre les quals citar aquestes dues: factors meteorològics i canvi de data de calendari i coincidència amb alguna altra cursa més important. I això només podríem saber-ho estudiant cas per cas que, per suposat, aquí no farem doncs ni tinc temps ni ganes.
De totes formes, i relacionant-ho amb el que deia a l'entrada anterior sobre la Mitja de Sitges, m'agradaria pensar que algun d'aquests casos de pèrdua de "clients" respon, només, a una qüestió de preus, d'una relació qualitat-preu de la inscripció poc favorable. Per exemple, pel que fa a les curses de 10 km. de les surten al llistat i que jo hagi fet, destacaria les de la Policia (Manlleu-Vic), Puigverd de Lleida, Solsona i Cantonigrós. De la primera no m'estranyaria que el preu hi tingués alguna cosa a veure ja que la inscripció s'enfilava fins els 15€ per una cursa que no els val (és com moltes altres de més barates). De les dues de Lleida no les recordo com a cares -més aviat amb uns preus normals- i quant a Cantonigrós, indicar que és gratuïta i que sí és cert en aquest cas que el temps va fer que a l'edició del 2011 no hi fos tota la gent que havia de venir. Pel que fa a les mitges maratons, Sitges és una de les poques amb un balanç negatiu (-9%), juntament amb altres com Banyoles, Ripoll o Salou. No conec els casos concrets d'aquestes darreres tot i no reunir tanta gent com la sitgetana que, enguany, ha aplegat més de 2.700 corredors (front els 2.178 de l'any passat). Com veiem, un augment bastant important i per tant, invalidaria l'argument del preu. Però també és cert que molta gent es pot equivocar i molts corredors més "novells" potser hi van a una cursa com aquesta "arrossegats" per un efecte més de moda, i no tant perquè l'hagin valorat amb tots els seus ets i uts.
En aquest sentit, de ben segur que aquest creixement de les curses populars fa amagar sota la catifa aspectes negatius de certes curses, com si diguéssim que ara tot es pot "colar" perquè un o altre s'ho empassarà. Tot indicaria que hi ha tanta demanda que no tota l'oferta (de curses) que es posa al mercat reuniria uns mínims de qualitat més o menys acceptables, o altrament dit, que com es deia en un paràgraf de l'anterior entrada, les organitzacions de certes curses se n'aprofiten molt, i diria fins i tot que vilment. En definitiva, crec que tots plegats hauríem de ser més curosos en les curses que triem i incloure dins els nostres criteris de selecció, també el del preu. Sinó, no ens queixem després, que ningú ens obliga a córrer una cursa concreta podent-ne triar altres de millors. Però vaja, això ja és una qüestió pròpia de cadascú. Ara bé, no serà perquè no s'avisi ... Que us vagi bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada