Hola ASICS

Ja us vaig comentar de passada que amb motiu de la meva participació a la cursa de Rajadell (al novembre), la primera del circuit ARCS-Anbaso, les meves vambes Mizumo van sortir una mica malparades. I és que després d'estrenar-les l'agost del 2010 i amb la de qms. i curses de diferent mena que han hagut de suportar, suposo que els devia arribar el moment de jubilar-les, tot i que parcialment. Amb les soles força gastades i amb un forat en un dels costats de l'esquerra, no són aquestes les millors condicions per afrontar curses en què predominin la pista i corriol, més que no pas l'asfalt. Feia un temps que les plantes dels peus se'm queixaven per les pedres i pedretes que notaven mentre corria i al final vaig tirar pel dret: aprofitant un dels obsequis de la cursa Bell-race de Navarcles (al desembre), que consistia en un val descompte de 20€ d'una coneguda botiga de material esportiu de muntanya (Vertic), la setmana passada vaig fer-me amb el darrer model de sabatilles de trail de la marca ASICS, les Gel Trabuco 14. A la botiga em van comentar que com aquell qui diu, acabaven de sortir del forn per substituir el model anterior (13) i crec que tot plegat, les vaig comprar a un preu encara força raonable.

La gent que em conegui ja sabrà que no perdo el cap per està a l'última moda del que sigui -gadgets electrònics, roba en general, d'esport, etc. - i que amb poc faig. De fet, des que em vaig començar a introduir en el món de les curses populars, sempre havia sentit que córrer és un dels esports més barats que avui es poden practicar. I això és ben cert sempre i quan un no es deixi enlluernar per ofertes, promocions i altres estratègies modernes de venda i pensi que no té perquè assolir millors resultats perquè tingui una samarreta de no sé quin teixit o unes vambes "voladores" (perdoneu però quan sento aquesta paraula em ve al cap l'anunci de la beguda Red bull). Ara bé, com els peus acostumen a ser una part del cos en què no ens fixem gaire, llevat de quan ens comencen a donar problemes, també és ben lògic que per córrer amb una certa comoditat cal un bon calçat. No hi ha res més enutjós que fer-ho estant pendent de les maleïdes pedretes que vas notant, de possibles revinclades, etc. Per tant, en lloc de començar la casa per la teulada, posem-hi uns bons fonaments amb unes bones vambes.

Com no estic gaire introduït en el món del material de running, per cert, cada cop més complex, sempre he pensat que és millor anar a la botiga amb una informació prèvia del que es busca i necessita -bé perquè l'hagis obtinguda d'Internet, d'altres companys, etc- i després deixar-se aconsellar pel venedor, el qual, si és bo i també és corredor (o ho ha estat), et podrà acabar de definir la teva decisió final. Amb això que em presento a la botiga amb la idea d'unes Mizumo o unes Brooks Cascadia però després de veure-les i provar-les, no em sentia gaire còmode (potser perquè d'amplada tinc uns peus que no es corresponen a la talla que en principi, els tocaria). Així que el venedor es treu de sota la màniga aquestes ASICS, que només coneixia de referència perquè tinc entès que tenen molta acceptació entre els corredors (recordo com a la cursa de Callús, que ens hi vam acostar amb BTT, el Frans me les va ensenyar i deu n'hi do de la gent que les portava). I el final ja el sabeu: me'n vaig fer amb un parell tot i que com passa sempre en aquests casos, no estàs segur de si has fet una bona compra i de si més endavant t'hauràs de penedir de no haver-te quedat un altre model. El temps ho dirà.

No us atabalaré ara parlant de les excel.lències i virtuts d'aquestes vambes perquè consultant diverses webs hi ha opinions a dojo i comparatives vàries entre aquestes i les anteriors, a més que de vegades trobes expressions que no saps ben bé ni què volen dir (p. ex. aquesta "escuma amb memòria del sistema Personal Heel Fit") o que et deixen estorat de la tecnologia i recerca que deu haver-hi darrera d'una sabatilla. El que tothom té bastant clar és que per córrer per pista i corriol són bastant bones -no dic que siguin les millors- i amb això, en tinc més que prou. Total, tampoc espero millorar els meus resultats en curses de mitja muntanya amb predomini d'aquestes ferms, només anar més còmode i segur. Això ja us pot donar una idea de quina pot ser la meva evolució en el futur, deixar una mica arraconades les curses més típicament urbanes, i seguir aquella dita de "la cabra tira al monte", la qual cosa sembla ser que és un reflex més del que acostuma a passar en el món del running.

Donat que he perdut ritme en aquestes i ja no sóc capaç de fer el que feia fa un parell d'anys, i com tampoc estic per la feina de recuperar-ho, doncs potser ha arribat el moment de canviar l'asfalt per altres ferms. Ergo, curses a priori més exigents però alhora que valguin la pena d'aturar-se una estona i gaudir del paisatge, en què tingui una bona excusa amb què justificar la meva més que previsible classificació dolenta. Al cap i a la fi, que millor que això per fer honor al significat del nom de les vambes que, per si no ho sabeu, és l'acrònim de "Anima Sana In Corpore Sano". Ep! això no vol dir que abandoni les altres curses, ni molt menys, sinó que no m'hi fixaré tant (i per això em guardo les Mizumo perquè sobre asfalt encara poden donar una mica més de si). De totes formes, però, desenganyem-nos perquè aquest canvi no és tan dràstic com ho pugui semblar ja que si esteu al cas del meu historial, hi podeu trobar una mica de tot. Aquest proper diumenge, a Súria, faré l'estrena; semblaré un vailet amb sabates noves, mai millor dit.

I parlant de vambes, aquí teniu l'entrada amb que donava la benvinguda a les Mizumo (data de mitjans d'agost del 2010, com passa el temps).