La Fàbrica dels Panyos de Manresa

Encara amb data bastant recent (17 de desembre), vaig fer una entrada proposant un recorregut urbà per Manresa que passés per davant de les peces més rellevants del que ha estat el seu passat industrial i fabril més gloriós, en la línia d'altres de semblants que segueixen un fil temàtic. Doncs bé, si el repasseu veureu que la primera "parada" que citava fa referència a la Fàbrica dels Panyos, considerada de les més antigues de l'estat espanyol i que avui dia amb prou feines encara es manté dempeus i es resisteix a caure. Només alguna actuació d'urgència de l'Ajuntament ha evitat que s'acabés d'ensorrar del tot, malgrat la seva inoperància manifesta em aquesta qüestió -i en moltes altres relacionades amb el patrimoni urbà. Deu ser la manera de fer del tri(st) partit, que aquí encara estem patint.

Doncs bé, aquest matí he llegit sobre aquesta fàbrica una bona notícia (de tant en tant n'hi ha alguna) al diari Regió 7. Resulta que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat ha aprovat el seu Pla Director on es detallen, entre altres aspectes, el cost de la rehabilitació de l'edifici, els usos, accessos i ordenació de l'entorn: en total uns 11 milions d'euros. L'objectiu primordial és que els Panyos concentri totes les delegacions que té el Govern de la Generalitat a Manresa i a més, el pla inclou també una passarel·la per a vianants que travessi el riu i comuniqui la fàbrica amb la zona esportiva del Congost. Per tant, i bàsicament, es preveu reconvertir l'edifici per a un ús administratiu, combinat amb un de cultural. En el fons, això forma part d'un pla d'actuacions més ampli que pretenen millorar l'entorn d'aquesta part de la ciutat que, sovint, ha viscut molt d'esquena a la ciutat. I encara menys mal que hi ha una certa vida perquè aquí es concentren les instal.lacions esportives més importants de la ciutat.

Ara bé, un cop redactat i aprovat el pla director, queda ara trobar els diners per dur-lo a terme. L'Ajuntament diu que la declaració el 2009 del complex fabril com a "Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) és un punt a favor seu que facilita poder aconseguir subvencions del govern central. Malauradament, el nostre és un país molt donat a atorgar a tort i a dret etiquetes com aquesta i després oblidar-se'n, pensant que pel simple fet que perquè un edifici hagi tingut un cert reconeixement de la seva vàlua i importància pretèrites, li caurà a sobre un manà de diners per fer-hi el que sigui. Així, en un dit i fet, veurem per fi com aquest conjunt de runa fabril canviarà d'aspecte i donara una nova cara a la llera del riu que també ha estat bastant deixada de la ma de Deú (més ben dit del govern municipal).

Doncs què voleu que us digui? Permeteu-me que sigui escèptic i malpensat: primer, escèptic perquè dubto que vegi aquest projecte acabat en els propers anys ja que de diners no n'hi ha ni un euro i els pocs que deuen quedar al fons del calaix deuen ser per altres prioritats més urgents (total, amb la teulada de la fabrica apedaçada de fa poc pot anar tirant uns quants anys més). I segon, malpensat perquè si feu un volt per la ciutat veureu en marxa unes quantes obres de gran envergadura -d'aquelles que no es fan d'avui per demà sinó que duren un temps prolongat- i és clar, tenint en compte que aquest govern municipal s'ha caracteritzat per una inacció gairebé total i que ara s'hi posi les piles, a pocs mesos de les eleccions municipals ... fa una mica de tuf. Què us hi jugueu que en plena campanya electoral començaran a inaugurar coses i acabar obres a cuita? Diferents gossos amb els mateixos collars.

Només espero que encara em duri la dèria per córrer i sortir a trotar pels carrers de Manresa quan el projecte de rehabilitació de la Fàbrica dels Panyos estigui acabat. Però sisplau, que no trigui gaire: no voldria que s'hi acabés fent una residència de la tercera edat i m'hi trobés amb el caminador corrent darrera les infermeres, o rebent la visita dels meus néts.