divendres, 18 de gener de 2013

Preu de curses: fem una inscripció inversa?

Tots aquells que sigueu aquest bloc ja sabreu que darrerament sóc bastant "combatiu" amb l'encariment dels preus d'inscripció de moltes curses, oimés quan per una banda, sempre s'ha dit que el córrer és un esport barat i per l'altra, que en el context actual de crisi econòmica i de patiment de molta gent, tinc la impresió que determinades organitzacions no se n'hagin adonat del fet i/o en són insensibles. Fa pocs dies ja us deia que no em venia de gust participar a la Cursa dels Dos Turons de Moià per, entre altres motius, el preu (17€ com a "càstig" per no ser resident del Moianès, més 1,5€ de despeses bancàries per la inscripció on-line). I això que crec que aquesta és una cursa que s'ajusta bastant bé al perfil de proves que busco. I si voleu un altre exemple que, per mi, crida al cel, penseu que la inscripció a la Sant Silvestre de Sant Cugat del Vallès valia 15€ (amb xip propi i 3€ més si no se'n tenia): més cara, fins i tot, que la Cursa dels Nassos de Barcelona. És ben bé que encara som molts els que tenim la sort de no haver-nos de limitar a córrer prop del cap i casal de Catalunya. Ja deu ser car viure-hi com, a sobre, haver de gratar-se més la butxaca per participar en curses que, no em repetiré de dir-ho, confonen el tarannà popular amb la massificació. Jo no ho sé vosaltres però el que sóc jo, cada cop tinc més clar que un dels motius per discriminar una cursa d'una altra és el preu. De vegades hem de tenir prou criteri com perquè no ens deixem prendre el pèl.

Plantejo aquesta qüestió un altre cop perquè casualment, en un dels pocs dies que decideixo comprar un diari, ensopego amb un article de l'Ara del passat dissabte (12 de gener) de la secció de cultura, sobre la crisi que viu el món del teatre i alguna mesura "original" per pal·liar-ne els efectes. En poques paraules, l'article venia a dir que s'estan modificant els sistemes de venda d'entrades amb fórmules enginyoses i més o menys agressives, per diversos motius: canvis en les formes de consum, revolució de les comunicacions 2.0, retallades pressupostàries, pujada de l'IVA, etc. però sobretot, per la davallada en picat del nombre d'espectadors. No crec que cap d'aquests aspectes es pugui aplicar al món de les curses populars ja que més aviat, la tendència és la contrària: més que crisi tinc la sensació que algunes curses poden morir d'èxit. Ara bé, d'aquest article és interessant llegir també algunes de les iniciatives aplicades en casos concrets per evitar la sagnia de gent, i que sí podrien tenir-se en compte per ser introduïdes en moltes curses o, com a mínim, estudiar-ne la seva viabilitat. En concret, l'article se centra en dues:
  • Primera: el que podria anomenar-se "taquilla inversa" i que consisteix en el fet que el públic pagui després que acabi la funció depenent del que li hagi semblat l'obra. Un sistema fora de l'economia de mercat que en comptes d'oferir preus fluctuants en funció de l'oferta i demanda es busca que tothom tingui accés al teatre pagant el màxim que pugui. Una mena d'acord individual amb cada espectador amb la idea de fons que s'assoleix la màxima satisfacció per ambdues parts quan comprador i venedor col·laboren.
  • Segona: el pagament d'un preu mitjà dins un interval donat i que consisteix en proposar un nivell de preu mínim i un altre de màxim i que la gent decideixi finalment quan vol pagar després de veure l'obra.
Si apliquéssim aquestes mesures al món de les curses populars seria, en certa forma, una forma de recuperar el que crec que s'està perdent en alguns casos, com és el caràcter veritablement popular de les curses en detriment d'una, no diria ni molt menys "professionalització" (no compto que ningú visqui d'aquest esport sinó més aviat viu per a ell) però sí d'una afortunada popularització que ha suposat, també i malauradament, un encariment de les inscripcions. Òbviament caldria plantejar-se, d'entrada, unes curses molt senzilles, amb una mínima infraestructura (p. ex. oblidem-nos del xip) i la més barata possible i amb uns serveis també mínims però alhora que satisfacin les necessitats més bàsiques de qualsevol corredor, abans i després de la cursa: al cap i a la fi, molts en tindríem prou amb un circuit entretingut (no cal que tingui un distància homologa), mínimament senyalitzat com per no perdre-s'hi, algun avituallament i un cop creuada la meta, un bon entrepà, la possibilitat de dutxar-se i poc més. Potser sóc un il·lús però crec que si es fa una bona promoció prèvia de la prova explicant la situació "precària", la gent respondria: veuria que hi ha una feina feta encara que potser no fos ben bé del seu gust i tampoc no se sentiria enganyada perquè, al cap i a la fi, tindria la darrera paraula pagant allò que creu que val, sigui amb o sense un preu mínim previ. Tant una com l'altra iniciativa apel·larien a la consciència del corredor, en el primer cas es pagaria després i en el segon abans de celebrar-se la cursa.


I ja posats, per què no pensem en altres mesures per abaratir el preu de les curses?
  • Gratuïtat o sensibles rebaixes per a gent en atur o en situacions delicades (p. ex. família nombrosa, monoparental, pensionista, etc.). Per descomptat que la gent que s'hi acollís s'hauria d'acreditar degudament perquè la solidaritat no té perquè incloure també els "jetes". Per exemple, la mitja marató de Terrassa d'aquest proper febrer crec que aplica descomptes per a la gent aturada.
  • Samarreta (i altres obsequis): molts corredors ja en tenim l'armari ple i no sabem què fer-ne. Aquesta peça de roba no ha de ser l'excusa per apujar el preu d'una cursa i si tot i així, algú vol samarreta de record, doncs que pagui per ella però que no s'obligui a tothom a quedar-se-la si no vol. D'altra banda, demanaria el favor que hi hagués un acord pel que fa al tallatge de les samarretes ja que de ben segur que tothom, en un cas o un altre, s'ha trobat que la samarreta o bé li queda com una sotana o en canvi, que de tan petita que és només serveix per marcar muscle o pneumàtics al voltant de la cintura. I això havent demanat sempre la mateixa talla. Per exemple, recordo a la darrera Cursa de la Campana (a Vacarisses el juny del 2012) haver pagat més barata la inscripció perquè se'm va donar l'opció de no triar samarreta.
  • Fora el "càstig" de pagar més per una inscripció més enllà d'un determinat dia. Trobo que en alguns casos són realment abusius i el que crec que seria millor és tancar la cursa dies abans de la seva celebració, amb el nombre de corredors inscrits que hi hagi.
  • Pagui'n 2 per 3: per què no fomentar una major col·laboració entre un bon grapat de curses de manera que a mida que se'n fessin més, fos possible l'aplicació de descomptes, com un carnet per punts? Aquesta iniciativa aniria més enllà dels tradicionals circuits de curses que n'agrupen unes quantes de molt concretes i poc més (p. ex. aquest seria el cas d'alguns circuits de muntanya).
  • Inscripció per solidaritat: si estem veient que en temps de crisi és quan més afloren les actituds positives de molta gent envers els més necessitats, aleshores per què no traslladem això a les curses? és a dir, permetre no pagar inscripció a canvi del compromís de portar aliments, roba i altres béns de primera necessitat que siguin després destinats a les entitats socials del municipi. Per exemple, en aquest cas crec recordar que podríem incloure la Punk Trail de Calaf (setembre del 2012).
  • Catèring d'autoservei: una de les coses que més valorem els corredors després d'haver fet una cursa és disposar d'una estona per fer-la petar assaborint també un bon entrepà i alguna que altra beguda, aleshores per què no portem nosaltres mateixos allò que volguem menjar i beure, sempre i quan siguin productes més o menys "normals"? Per exemple, aquí crec que podríem incloure la Punk Trail de Sallent (març del 2012).
Òbviament no pretenc que totes aquestes mesures, i altres de possibles que puguin sorgir, siguin d'una fàcil aplicabilitat. Més d'un cop he dit que no he estat mai implicat en l'organització d'una cursa i desconec, per tant, què pot implicar-hi en tots els aspectes que hi intervenen. Dic això perquè no vull que s'interpreti aquest escrit com una crítica (més o menys explícita) a les organitzacions de les curses, a les quals en bona part dels casos els hauríem d'agrair l'esforç que hi esmercen perquè la resta hi poguem participar. De totes formes, i després d'uns quants anys de corredor popular -i diria que en ple auge d'aquest esport- tinc la sensació que més d'una ha traspassat el llindar d'allò que podríem considerar "popular" per pujar-se al carro del negoci, veient que és un sector en què molta gent està disposat a pagar perquè li prenguin el pèl. Eps, segur que jo també hi vaig caure en aquest error quan hi vaig començar. Tot plegat, i per no fer-me massa llarg, només pretenc reflexionar sobre un fet que no és que em tregui la son (al cap i a la fi tothom és lliure de fer el que vulgui amb la seva cartera i les seves cames) però sí m'està conduint a ser molt més crític i selectiu a l'hora de triar una cursa.

Per descomptat, qualsevol altra mesura que proposeu en aquesta línia, serà benvinguda. Per exemple, ara em ve al cap que ja posats, per què no deslliurar de l'obligació de pagar la inscripció a aquella gent que com jo, tenim blocs i que quan parlem d'una cursa determinada, d'una forma o altra no estem fent més promoció? Qui ens "recompensa" pel temps que hi posem? Aquesta em semblaria una mesura molt encertada, vés per on!

4 comentaris:

  1. Joan Carles,

    com a membre d'una entitat que organitza curses et puc comentar que no tot és tant fàcil, però com molt bé dius no és una crítica. Ara bé deixa'm dir-te comentar-te un parell de coses.
    Una de les coses que encareix més una cursa és el servei d'ambulancia (obligatori per llei) que depenent de la cursa (cobra x hores) puja més o menys...
    I una altre, cursa cara i massificació són dos termes que coincideixen bastant i un tercer és empresa (no entitat sense ànim de lucre) organitzadora darrera.

    Albert Prat

    ResponElimina
  2. Albert,

    Gràcies, sóc conscient que no tot ha de ser fàcil en l'organització d'una cursa i que per descomptat no hem de demanar duros a quatre pessetes ni voler que tot sigui gratis. Faltaria més! De totes formes, em reitero en la impressió (potser equivocada) que hi ha organitzacions de curses que aprofitant la tirada que té ara aquest "mundillo", apugen preus d'inscripcions sense cap motiu que realment ho justifiqui, que no sigui el de fer un simple negoci, d'altra banda del tot legítim i respectable. Faltaria més, també!

    Està a les nostres mans -com a consumidors que també som- de mirar per les nostres respectives butxaques i descartar una o altra cursa en funció de determinats criteris, entre els quals per descomptat, el seu preu. Al final, si un va sumant el cost que li suposa una cursa -quant a la inscripció, desplaçament i altres aspectes- veurà que no és un esport tan barat com s'acostuma a dir. I si un participa en curses amb una certa regularitat, al cap de l'any també és una partida a tenir en compte dins el pressupost familiar.

    Gràcies i ens veiem en alguna altra cursa de les nostres contrades.

    JC

    ResponElimina
  3. Amic Joan Carles,

    Estic amb tú!. Jo per ser resident a Moià, et posaré l'exemple dels 2 Turons, tant criticat per molta gent.
    Vaig pagar els 15 euros per ser del "moianès", però, pensa que els 2 nanos, un de 7 anys, van pagar increiblement 8 euros!!!!, per còrrer pràcticament sols i mig perduts.
    La bossa.... bé tenia l'Aneto corresponent i un pack amb 4 ous.
    Ah si, l'arros!!!!, bé si algú es va quedar fins a les 13,30, dons....

    En fí, tal com està tot, dificilment repetirem, i entenc que la majoria de runnings del bages, no participessin a la cursa...

    josep

    ResponElimina
  4. Benvolgut Josep,
    Gràcies per la teva opinió. Si sumem als teus 15€ les inscripcions dels teus dos nanos fes números i no surt a compte. Oimés si després a canvi no hi ha gairebé res. És una cursa que em sap greu dir-ho, no repetiré més llevat que canviïn les condicions. Per mi, cara i "discriminatòria". Havent-hi altres opcions més "rendibles" ...
    Seguim en contacte.
    JC

    ResponElimina