divendres, 17 de gener del 2014

Gener en blanc?

Potser és encara un pèl d'hora per confirmar-ho però tot apunta que aquest mes de gener quedarà en blanc des del punt de vista atlètic. En la meva previsió de proves on participar que faig mensualment apuntava la possibilitat d'incloure al meu currículum la primera edició de la cursa de Sant Vicenç de Castellet inclosa al circuit ARCS-Anbaso, i que es va celebrar el passat diumenge 12. Com ja podeu deduir, al final no hi vaig anar i vaig preferir fer una sortida de gairebé 16 km. pel meu compte i amb la bona companyia d'en Xavi i en Jaume (el primer està més en forma que mai de tanta duatló i triatló que es fot a les cames i el segon s'està preparant per una de les seves bajanades "saharianes"). En el fons, he de reconèixer que tot i ser una cursa relativament barata i molt propera a casa, l'opció de Sant Vicenç no m'acabava de fer el pes -també s'ha de dir que potser el seu desnivell i perfil em van fer recular- i si veient que anaven passant els dies i no acabava d'inscriure-m'hi, aleshores deu ser senyal que aquesta, enguany, no tocava.

Així que un cop descartada, el meu caparró va pensar en altres opcions i es va fixar en la cursa de Súria (26 de gener), també dins el circuit ARCS-Anbaso. Aquesta ja la vaig fer a principis del 2012 (aquí en podeu llegir la crònica) i ja en aquell moment, de transició cap a les curses de muntanya, em va semblar una prova dura (és clar que això també depèn del nivell de forma de cadascú). Però com en el cas de la de Sant Vicenç, també em cau molt prop de casa i té el mateix preu, i per això vaig pensar que era una bona alternativa per acabar el gener havent fent una cursa. I és que si més no, voldria mantenir la mitjana de curses del 2013, una per mes, tot i que per descomptat això no treu que hagin mesos buits i altres on aquesta mitjana se superi. De totes formes, i atès que de fa temps he estat molt bel·ligerant amb la qüestió del preu de les curses i del seu encariment general, potser que prioritzem aquelles que siguin més barates o gratuïtes. És per aquest motiu que hi ha una tercera opció que al final és la que pot tenir més paperetes. I és que ahir em vaig assabentar d'aquesta cursa a Castellterçol, la Kedada Trail, del diumenge 2 de febrer, de muntanya, amb tres distàncies a escollir, gratuïta i solidària amb el banc d'aliments. I tenint en compte que dues setmanes després es farà la nova Punk Trail de Castellbell i el Vilar (amb les característiques a què ja ens tenen habituats la gent de les Punk Trails), ja tindrem el febrer bastant ocupat.


Tot això implica que el més probable és que acabi descartant la cursa de Súria per centrar-me mes en aquestes dues de febrer. I és que hem de tocar de peus a terra, córrer dos diumenges seguits (26 de gener i 2 de febrer), en muntanya i amb uns perfils d'aquells que fan "pupa", no crec que estigui fet per mi. Per tant, i com deia al principi, no us estranyi si aquest gener em quedo en blanc i en canvi al febrer marco en vermell un parell de curses al calendari. Per cert, i agafeu-vos, a la de Castellterçol m'he inscrit a l'opció de 21 km. Què Déu s'apiadi de la meva ànima. Ja fa un temps que se'm passa pel cap de provar una distància com aquesta per veure com acabo de malament. No sé jo si he triat bé …

4 comentaris:

  1. I tant que has triat bé! Veuràs quin circuit més atractiu que hem preparat! No és molt exigent, així que està a l'abast de tothom qui té una mínima forma! Això sí, esperem que no et deixi indiferent! Ens veiem el dia 2 de febrer!

    ResponElimina
  2. Per cert, moltes gràcies per col·laborar i fer possible aquesta gran recollida d'aliments!!!

    ResponElimina
  3. Hola companys de Castellterçol,
    Gràcies pels ànims i ja veurem si la de 21 km. està dins de la meva capacitat. No sé jo … La mínima forma crec que la tinc però no les tinc totes.
    Total, si no hi ha cap imprevist, allà ens hi veurem. Ara, em fareu matinar una mica i això ja em fot més mandra.
    Saluatcions ben cordials.
    JC

    ResponElimina
  4. Per cert, de res, col·laborar amb aquestes curses solidàries amb la gent que les està passant magres, fins i tot en allò més bàsic com és el de poder menjar, més que un plaer hauria de ser un deure de qualsevol ciutadà amb dos dits de front.
    Ens veiem.
    JC

    ResponElimina