dijous, 3 de maig de 2012

Com córrer en família ...

Disculpeu d'entrada el retard en publicar la crònica de la darrera cursa del passat diumenge a Castellar de la Ribera (al Solsonès), però aquests dies estic anant una mica de cul amb altres tasques més urgents i importants. I quasi a aquestes alçades de la setmana, aquesta crònica se m'encavalcarà amb la prèvia que faci de la mitja marató de Tàrrega. Bé, dit això i seguint fidels al títol, efectivament, la primera de les dues curses que integren el Circuit de l'Obaga (la segona serà al juny a Tiurana) ha estat un molt bon exemple de com es pot participar en una cursa amb poc més d'una trentena de participants -com aquell qui diu, en família- i alhora passar-s'ho de fàbula. Quina diferència amb altres curses que per mi encara segueixen sent minoritàries (amb uns quants centenars de corredors) i ja no diguem amb les que sempre he criticat de molt massificades (Bombers de BCN, Corte Inglés, etc). Per mi, havent viscut aquesta altra experiència, gairebé en solitari, no hi ha punt de comparació amb aquestes darreres i ni tan sols amb algunes de les altres. Tan de bo que al calendari en trobi més de curses com aquesta de Castellar. I per fer-vos una idea, si a la meva prova (la de 12 km.) érem els que érem, a l'altra (la mitja marató) crec que encara van ser menys. En total, diria que amb les dues curses no vam arribar a la seixantena de corredors. I què? l'ambient, companyonia, el bon rotllo, la familiaritat i altres trets similars són molt més importants que el fet d'assolir una bona marca, preferència per un cert tipus de recorregut i perfil, etc. Si busqueu una cursa popular "diferent" de moltes altres, aquesta és una molt bona opció. I us asseguro que pagarà la pena haver d'agafar el cotxe i fer uns quants quilòmetres, tot i el preu de la benzina, enfilat ara pels núvols.

Però anem per parts i comencem a detallar una mica més la meva participació. En un viatge des de Manresa d'una durada d'uns 45', arribem al punt de sortida cap a les 9:30h, just abans que sortissin els corredors de la mitja (jo no sabia que hi havia horaris diferents i em vaig endur un bon ensurt, pensant que ja arribava tard). Però no, disposem d'un marge de temps per veure-hi l'ambient familiar que hi ha, la tranquil.litat del moment i esbrinar que la nit abans hi havia hagut un concert -per això veiem alguna tenda d'acampada i uns quants joves dormint al pavelló en sacs de dormir. No farem, doncs, soroll, no sigui que tinguin un mal despertar. Em trobo un conegut que em confirma que no serem molta gent -la trentena que deia abans- i jo li dic que potser així tindré més butlletes per arribar encara dels primers.  En aquesta primera foto podeu veure els corredors (gairebé es poden comptar amb els dits de no gaires mans) a punt de sortir i a mi al costat dret, amb samarreta taronja.


Apa, ja hi som, comencem a córrer i ja d'entrada s'escapa un grup de 5-6 corredors (no recordo haver-hi vist més) i jo sense voler-ho ni buscar-ho em situo darrera d'ells a una certa distància, amb uns quants altres companys més amb qui durant bona part del recorregut ens anirem intercanviant posicions. No disposo d'informació del perfil de la cursa perquè al web no hi era publicat i per això no em deixo portar per un ritme molt viu (val a dir que tampoc podria mantenir-lo) sinó que més aviat em mantinc a l'expectativa, no sigui que després ho pagui. Pel que vaig veient, la primera part de la cursa té tendència a baixar i després, la segona o una mica més, es recupera el descens i el que serà pitjor per mi, amb uns quants tobogans. Però abans que arribi això jo vaig fent mantenint el meu lloc, amb la meva música i gaudint del paisatge, primer boscós (molta obaga) i després camps amb una verdor espaterrant. A més, com el sol ens va acompanyar durant tota la cursa, les vistes que teníem en alguns punts del recorregut eren espectaculars. Cap el minut 32' de la meva cursa particular, el traçat comença a enfilar-se: toca agafar-se els "matxos" i començar a suar una mica més del que ho havia fet fins aleshores. Aquí és on pateixo -ja sabeu de les meves limitacions en aquest terreny- i no puc seguir els altres dos corredors que m'han estat fent ombra.

De mica en mica els perdo de vista però jo vaig a la meva. Penso que si puc mantenir un ritme tranquil però constant no seré superat per gaires més corredors que van per darrera meu i, qui sap si al final assoliré una bona classificació. Però encara s'ha d'arribar a la meta; en un parell de trams bastant enfilats em poso a caminar i com es diu en aquests casos, lent però sense pausa, vaig esgarrapant metres a la cursa. El fet de no dur GPS ni tampoc veure els qms. marcats en el traçat em despista una mica sobre quan queda per arribar-hi, i m'he de refiar del que em diu la gent que em trobo als controls i d'algun corredor que m'enxampa. Al final ja entreveig el tram final i premo una mica el gas i ... sorpresa: després d'unes quantes curses que no ha estat possible, m'esperen els avis amb l'Stanis perquè jo i ell poguem entrar junts. Això sí, després d'enfilar una llarga recta (també me l'haguessin pogut donar una mica més endavant). A la següent foto ens podeu veure tots dos rebent els aplaudiments de la gent; us ben asseguro que això sí que no té preu: que et donin l'enhorabona per l'esforç (literalment) i sentis les rialles del nen no ho canvio per res del món.


Per acabar, dir que vaig marcar un temps d'1:11h però no us puc dir en quin lloc vaig arribar perquè no hi ha classificacions oficials publicades enlloc. Potser van creure oportú deixar-ho estar tenint en compte els pocs corredors que érem. De totes formes, jo calculo que devia arribar fregant la posició núm. 11-12, una amunt, una avall. Podreu dir que això és fantàstic i no ho negaré pas però tot s'ha de relativitzar i posar-ho en el context del total de gent que hi va córrer: com deia abans, una trentena. Pel que fa a la prova de la mitja, la va guanyar en Sancho Ayala, dels Fondistes del Solsonès, un crack que en guanya moltes més i que dos dies després va córrer al Cros d'Artés de l'1 de maig. I qui sap si me'l trobaré a la mitja del diumenge vinent a Tàrrega. Per acabar aquesta tardana crònica, una breu valoració del que m'ha semblat la cursa:
  • Aspectes que m'han agradat: gairebé tot, el recorregut, el caliu, la familiaritat de l'ambient, els serveis d'abans i després de la cursa (p. ex. és tot un luxe poder-se dutxar gairebé sol), l'avituallament un cop acabada complet i variat, una bossa d'obsequis de la qual encara estic menjant fruita, etc. En altres paraules, una relació qualitat-preu mot bona. I ja posats, penseu que pels mateixos euros, es podia haver fet una mitja.
  • Aspectes que no m'han agradat: deu ser que començo a tenir un ull clínic per triar curses molt ben muntades però el fet és que d'aquesta no hi ha gaire cosa a dir en sentit negatiu. De totes formes, no estaria de més per a properes edicions una indicació dels qms. més detallada (no cal que sigui un per un) o, com ja he dit amb motiu d'altres curses semblants, algun cartell en mig de la cursa amb el perfil dibuixat i que situï el lloc en qüestió. Més que res perquè la gent que com jo va una mica més "justeta" es faci una idea del que ha fet i què li queda encara per fer. De la resta d'aspectes, res a dir, ni mu!!
Potser l'any vinent hi repetirem però enguany no compto que faci la cursa de Tiurana, més que res perquè m'agafa bastant lluny venint des de Manresa i crec que per dates, coincidirà amb una altra a la qual li he posat l'ull. Ja ho anirem veient. Per cert, si voleu veure l'autèntic guanyador de la jornada, aquí el teniu posant al capdamunt del pòdium. Després, de tornada, parada i fonda a Cardona, un bon àpat al nucli antic i un millor cafè al Parador.


2 comentaris:

  1. Veig que li tens l'ull posat a les curses de qualitat, però ben escollides, com tu dius, en família. Mentre no deixin de fer-la per falta de gent, perfecte. Una trentena és ideal, però tampoc no passa res si en són una cinquantena, no?
    Perquè m'agafa lluny, que si no, és una bona oportunitat per intentar acabar una cursa entre els 10 primers classificats...

    Per cert, quina distància era?
    Felicitats per aquest resultat. 11-12 de 30 no està pas malament.

    ResponElimina
  2. Raúl,
    No passa absolutament res si som 50 o 100. El que passa és que crec que aquesta deu ser la cursa que he fet amb menys competidors (l'any passat en vaig fer una altra a Bagà on érem al voltant d'una seixantena) però en aquesta no hi vam arribar, i entre ambdues curses. I sí, estic segur que amb el teu nivell de forma haguessis fet pòdium. Cal pensar-s'ho. què vols ser cua de lleó o cap de ratolí. Llàstima que no sé res de la classificació. Ja veuríem si és per felicitar-me o no. No us voldria enganyar.

    Distància: la curta de 12,5 km. aprox. i la llarga l'equivalent més o menys a una mitja marató.
    Salutacions ben cordials.

    JC

    ResponElimina