divendres, 19 d’octubre de 2012

Agramunt, cursa i torrons

Novament vaig amb retard en els meus deures de cronista, tot i que la cosa va millorant perquè aquest cop només fa cinc dies de la darrera cursa. Efectivament, el passat diumenge vam anar a Agramunt amb motiu de la seva coneguda Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, i sent un del seus actes centrals de la jornada dominical la seva Cursa del Torró (com s'havia de dir, sinó?). Si sou seguidors fidels del bloc ja  sabreu que aquesta vila l'hem visitada unes quantes vegades, dues per aquesta mateixa prova i una tercera per una duatló. Com tantes altres, aquesta és una cursa bàsicament rural, de 10 km. que respon a un tarannà bastant popular (les curses infantils també donen bastant de joc), d'un preu assequible, amb un nombre de participants que es manté en uns nivells "humans" (uns 270 a la cursa dels "grans") i una logística pre i post cursa que facilita molt la feina del corredor. A més a més, si veniu amb canalla al costat mateix de la sortida i arribada hi ha un parc que ressegueix el riu Sió amb una zona infantil ideal per "aparcar-la" una estona. D'altra banda, la cursa no comença fins les 11:00 del matí per la qual cosa si us hi presenteu puntuals podreu abans fer una ràpida visita per la fira (els pavellons els obren a les 10:00) i fer les compres de rigor, abans que s'empleni de gent i després sigui més pesat fer-hi el badoc.

I això és el que vam fer: arribar-hi puntuals i ser dels primers en passejar pels estands de la fira sense haver de fer cues per a un tast, demanar informació, comprar alguna que altra tableta de torró i tot el que s'acostuma a fer en fires d'aquesta mena. A més, com el temps acompanyava (estable, no gaire fred i de calor la justa), ja es preveia que cap el migdia l'afluència de gent seria molt més gran. Com així va ser quan després de la cursa vam voler recórrer els carrers del nucli antic de la vila i visitar una de les seves joies arquitectòniques: l'església de Santa Maria. Tot plegat, que ens vam firar una mica (n'hi havia per donar i per vendre quant a dolç, salat, vins, cerveses, vinagres, etc. però no us perdeu el torró de xocolata amb sal i tomàquet fregit); després de veure unes quantes fires per la geografia catalana, fa temps que he arribat a la conclusió que si un es vol guanyar la vida com a feriaire, el millor és muntar un negoci de menjar i/o begudes ja que qui més qui menys a tothom li agrada engrapar. I després de tot això, potser us estareu demanat què tal la cursa: doncs no ho sé perquè NO LA VAIG FER. No he mencionat en cap moment d'aquesta entrada que l'hagués fet i que jo recordi, abans tampoc vaig dir que tingués una intenció ferma de participar-hi, tot i que no l'havia descartada del tot (aprofitant també la Firà). Ara bé, havent fet el divendres el reconeixement del recorregut de la cursa dels Corriols de Guardiola, la prudència "podòlogica" em demanava descans i no forçar el peu amb dues curses en dos dies.

De totes formes, perquè veieu que he pensat en vosaltres, us ofereixo en aquest enllaç unes quantes fotos que vaig fer per la fira i la cursa. Que no sigui dit que amb el pretext d'agafar-me ara amb calma això de les curses populars, em desconnecti del tot. I com a petit tast, aquí en teniu un parell:



Per cert, ja que abans n'he fet referència, aquí us deixo les entrades amb motiu de les meves estades anteriors a la vila agramuntina:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada