dimarts, 30 d’octubre de 2012

10 km. urbans de Manresa i els R&W

Aquest passat diumenge s'ha celebrat la cursa urbana de Manresa, una prova relativament jova en el calendari (9ª edició) però que ha aconseguit fer-se un forat certament destacat en un calendari cada cop més molt atapeït en aquesta mena de curses: asfalt i ni un bri de pista, amb un recorregut força planer (tot i que amb alguns trams enganyosos) i que tothom qualifica de bastant bona per intentar millorar la marca personal. Personalment la conec una mica per haver-hi participat dos cops (2007 i 2009) i haver-me passejat també en bicicleta fent d'improvisat reporter fotogràfic (2010) i per això m'alegro que la meva ciutat organitzi una cursa que a les darreres edicions ha hagut de tancar inscripcions en arribar-se al miler (que aviat és dit). De totes formes, com deia en l'entrada corresponent al 2011 (a baix la podeu llegir), i pel que he llegit en algun fòrum, continua sense esmenar certes qüestions que per mi li resten una mica de valor -eps, és una opinió personal que no teniu perquè compartir. M'estic referint al tema de les dutxes, una web no gaire informativa (o gens) en l'aspecte cartogràfic del recorregut, algun tram de carrer on els cotxes també hi circulaven, etc. No hi ficaré més cullerada perquè ja estan comentats però crec que alguns no serien gaire difícils d'esmenar. Però potser són coses meves, sent tan perepunyetes com sóc. El que es refereix a mi, aquest any no la vaig córrer perquè com als darrers anys no em ve de gust fer-ho per uns carrers que ja em conec d'allò més, que puc fer-ho un altre dia i gratis però sobretot, perquè com suposo ja deveu saber, aquesta mena de curses ja les he deixades en benefici de la salut del meu peu. I és que el fet que sigui completament d'asfalt ara ja la trobo avorrida.


De totes formes, confesso que havia previst treure-hi el cap per fer més fotografies però tot i el canvi horari favorable (per allò de dormir una hora més), just em vaig aixecar del llit que ja devien sortir. I és el que té fer un sopar amb una altra parella encara més etilíca que nosaltres, que vas al llit força avançada la nit i et lleves amb una mica de mal de cap i en el meu cas, gairebé sense veu (deu ser que m'estic fent gran). I em sap una mica de greu perquè havia quedat amb els i les companyes dels Runners and Walkers per, com a mínim, fer una foto de grup. Però no va ser possible. Això sí, com a l'alçada del 5è km. la cursa passa literalment per davant de casa meva, vaig immortalitzar a aquells que vaig poder "enxampar". Com a homenatge a ells publico aquí la foto que es van fer abans de prendre la sortida. Per destacar-ne alguns dels membres, a l'esquerra de tot i amb cinta al cap podeu veure l'Albert, un dels organitzadors de la passada cursa dels Corriols de Guardiola i que fa poc s'hi ha afegit, al mig i amb el paravent groc a l'estil teletubby, en Ferran, al mig i d'empeus i destacant per sobre dels altres, en Quique que pel que estic veient és el cridat a fer les grans gestes del grup (va marcar uns molt destacables 40'), també hi ha el David, la Maite, el Jordi, etc. Una llàstima no poder afegir-m'hi però l'estat lamentable del meu cos m'ho va impedir: un altre cop serà. Malgrat això i com es diu en aquests casos, ¡"va por uztedez"! Per cert, i a tall d'anècdota, sapigueu que el conegut periodista esportiu de TV3 i també expert corredor -en Xavier Bonastre- hi va ser i que si entreu al seu bloc, veureu que a la foto amb què il·lustra la crònica surt agafadet de la ma d'uns dels nostres (en Jordi). Potser li va fer de llebre!!


I em demanareu per la cursa: doncs no ho sé. Sé que la va guanyar en Pol Guillen, que ja ha repetit victòria unes quantes vegades però amb un temps un pèl lluny del rècord. Potser el vent -que en bufava i fort- va ser un gran obstacle. Ara bé, feia goig veure per davant de casa meva el grup capdavanter corrent com una coet, aprofitant un tram de baixada. Per acabar, us deixo els enllaços a unes quantes entrades meves sobre aquesta mateixa cursa per si us ve de gust fer-hi una ullada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada