dissabte, 13 d’octubre de 2012

Trail Senders del Penedès: córrer entre vinyes

Un cop més, perdó pel retard en escriure la crònica de la que ha estat, ja fa gairebé dues setmanes, la meva darrera cursa. M'agradaria prometre que no tornarà a passar i que això ha estat un lapsus i poc més però no us ho puc assegurar. I és que tinc un semestre tan carregat de feina que fa que, ni tan sols, entri al bloc i encara menys, pensi en possibles curses per a les properes setmanes. Però tampoc us vull enganyar, això no m'ha tret la son ja que allò que va començar com una afició ha de continuar sent-to, bé sigui el córrer o les cròniques de les meves curses. Fetes les disculpes pertinents, anem al gra: la cursa Trail Senders del Penedès, que es va fer el darrer dia de setembre a la vila de Les Cabanyes del Penedès, just al costat de Vilafranca. Es tracta d'una nova cursa en el calendari i que per a mi no s'havia de desaprofitar perquè -com després vaig poder confirmar- s'ajustava bastant bé al tipus de prova que d'ençà un temps prioritzo per sobre de cap altra, oimés tenint en compte el que ja he dit més d'un cop de la meva baixa forma i dels problemes que arrossego al taló d'Aquíl·les. En altres paraules, una distància que encara puc fer sense gaires patiments (12,7 km.), un perfil no gaire exigent, molt poc asfalt i molta pista de ferm suau i no gaire tècnic, un preu bastant raonable i un ambient molt "popular", amb no poca gent però tampoc una allau de persones que pugués "deshumanitzar" la cursa. I si això se li afegeix un dia excel·lent (gens de fred i no gaire calor), aleshores què més es pot demanar?

Amb aquesta idea al cap ens hi anem per la nova carretera de l'Eix Diagonal i en poca estona ens hi plantem. Penso que potser a la gent de la Catalunya Central se'ns ha "obert" ara una nova contrada com és el Penedès per provar noves opcions de curses. Com en moltes altres d'aquesta mena no ens topem amb cap problema en els seus prolegòmens: pàrquing, recollida del pitrall, guarda-roba, bar on fer el cafè previ i això sí, una mica de cua per al ritual de sempre als lavabos. Sense gaire més dilació em poso a la cua de la corrua de gent prèvia a la sortida i em trobo a dos col·legues dels Runners and Walkers, la Maite i el Ferran que, pel que veig, tampoc se'n perden ni una i que no els tornaré a veure fins després d'acabar aquesta. Abans del tret de sortida, però, es guarda un minut de silenci en memòria de la Teresa Farriol, morta el dia abans a la Cavalls del Vent (aprofito per dir que més d'un comentari es va sentir entre la gent sobre la conveniència d'haver suspès la prova abans que comencés, ateses les condicions meteorològiques de la zona; però aquest ja és un altre tema del qual aquí no en parlarem).


Amb la música de l'Ipod, comencem a fer gambades; després del primer 1,5 km. d'asfalt pels carrers del poble, el deixem enrere per endinsar-nos en el que serà la resta de la cursa, és a dir, pista i més pista pel mig de camps de vinyes (ja ho tenen això aquestes terres). Sense ser molt exigent, el perfil de la cursa tampoc és pla ni molt menys, esquitxat de pujades i baixades que sense gaire constants, tampoc ajuden a agafar un ritme sostingut. Però com hem vingut a gaudir i patir el mínim que exigeix el decoro i justificar després una dutxa, m'ho agafo amb calma. Fins el km. 7 porto un ritme al voltant dels 5':15" i això em fa pensar que podré creuar la meta al voltant de l'1h:06'. Ara bé, poc després ens topem amb un tram de forta pujada i a més, molt enfangat per les pluges del dia abans que obliga a bona part de corredors a deixar de córrer i caminar un rere l'altre. Això també es repetirà -per mi- al km. 9 coincidint amb un tram d'asfalt. Entre un i altre perdo el ritme que duia però com no em sento malament del tot, i coincidint amb el darrer quilòmetre que és de baixada i es veu de lluny l'arribada, decideixo prémer una mica el gas de tal forma que és en aquesta part final que em sortirà el meu qm. més ràpid, per sota dels 4':30". 


Com l'objectiu de temps que me vaig marcar després de començar la cursa ja era impossible em plantejo un segon, el de baixar de l'1h:10'. I per pocs segons al final ho aconsegueixo ja que creuo la meta amb un temps oficial d'1h:09':14" i en la més que modesta posició núm. 257 d'un total de 359 corredors (classificació). Això sí, content com un gínjol perquè després d'unes molèsties inicials, al cap de poca estona el peu em va respondre bastant bé (no tant, però, la resta del meu cos que com ja he dit, està força lluny del seu millor nivell). En aquesta tercera foto em podeu veure fent una cosa que havia deixat de fer a les darreres curses: mirar el cronòmetre. Per cert, permeteu-me un breu apunt per dir que aquí em vaig retrobar a un antic estudiant meu -en Pau Vilaplana- que li ha donat per les triatlons i que aquí va participar a la cursa dels 5 km. i amb tan bon paper que va ser el tercer classificat. Perquè veieu que de la UAB surten ben formats, fets i drets.


En definitiva, una cursa que es va ajustar a les expectatives que m'havia fet i que recomano de totes totes si el que busqueu és una prova que s'allunyi de l'asfalt, no gaire llarga ni dura, barata i amb un ambient molt popular. Com es diu al web, és una bona opció si us voleu iniciar en el món del trial; jo no és que sigui un novell en aquest àmbit però sempre és bo tornar als orígens, fer una mena de reset i no perdre l'horitzó de vista: si no puc aspirar a fer una altra mena de proves, aquestes ja són ideals per mi. Per sort, cada cop n'hi ha més i per tant, més números perquè continuï volent participar-hi. Ara a per la propera, que serà l'única que faci aquest més: la dels Corriols de Sant Salvador de Guardiola, de la qual ja avenço que en breu publicaré una crònica prèvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada