dissabte, 8 de desembre de 2012

La relativitat dels diners

Aquesta matinada, com el nen m'ha fet fora del llit, he tingut una estona morta per llegir una mica i mirar de recuperar la son. He optat per fer una ullada a la revista de la Creu Roja, entitat de la qual a casa en som socis, i m'he quedat esgarrifat de les xifres que incloïa algun dels seus articles sobre la pobresa a què stan arribant moltes famílies d'aquest país que fins fa poc ni s'ho haguessin imaginat, alhora que també impressionat dels esforços dels seus voluntaris per ajudar-les i mitigar en la mesura del possible, els efectes d'aquesta situació tan dramàtica. A aquest pas en poc temps acabarà desapareixent la classe mitjana -la que dóna estabilitat a un país- i s'eixamplaran les diferències entre aquells que encara han pogut mantenir alguna cosa (poc o molt) i els que ja no tenen res, els que ho han perdut tot. Ara em ve al cap una imatge que circula per les xarxes socials que fa una mena de paròdia tràgica amb dos programes de televisió, i en què es veu un manifestant amb un cartell que diu que al 2013 hi haurà dues classes de ciutadans espanyols, "Callejeros" i "Españoles por el mundo". I pel que s'està veient no va mal encaminat ... Però no ens desviem del tema; la mateixa revista de la Creu Roja incloïa la butlleta per si es vol actualitzar la quota mensual i les opcions que donava eren d'apujar-la en 1€, 2€, 5€ o una altra quantitat triada a voluntat. Fixeu-vos que tot plegat no semblen xifres forassenyades, d'aquelles que qui sigui solidari i vulgui continuant sent-ho no li ha de suposar un esforç econòmic extra com per posar en perill que pugui arribar a final de mes, igual de bé o de malament a com hi està arribant ara. Tot i això, hem de deduir que un augment d'aquesta modesta magnitud en les aportacions mensuals ha de ser d'una gran importància per a l'entitat i la gent que se'n beneficia (potser és allò que la suma de molts granets de sorra acaba fent una gran platja).

A tot això, i deu ser fruit de la casualitat o qui sap si del destí, el mateix dia ensopego amb un tema del que ja s'ha parlat més d'un cop en aquest bloc: el del preu de les curses. A través del col·lega Raúl, molt millor corredor que jo i també blocaire, m'assabento de la seva intenció de participar a la mitja marató de Vilanova i la Geltrú. En això que em poso a buscar-ne més informació al fòrum dels Corredors.cat i veig que hi ha obert el fil dedicat a una altra mitja, la de Barcelona, sent un dels punts més comentats -fins el dia d'avui- el del preu de la seva inscripció. De fet, el primer missatge que hi ha ja ho deixa ben clar, i reprodueix una nota de l'organització que diu el següent:

"Debido al incremento del IVA, del 8% pasa al 21% a partir del próximo 1 de septiembre, nos vemos obligados a incrementar el precio de las inscripciones de la Mitja Marató de Barcelona partir de esa fecha. Precios hasta el 1 de septiembre: Hasta 12.000 inscritos: 22 € (con chip amarillo) y 25 € (sin chip), IVA incluido. A partir de los 12.001 inscritos: 26 € (con chip amarillo) y 29 € (sin chip), IVA incluido. Precios a partir del 1 de septiembre: Hasta 12.000 inscritos: 24,64 € (con chip amarillo) y 28 € (sin chip), IVA incluido. A partir de 12.001 inscritos: 29,12 € (con chip amarillo) y 32,49 € (sin chip). IVA incluido."

El primer que m'ha vingut al cap és que pel poc que sé crec que deu ser la prova d'aquesta distància i modalitat més cara de Catalunya (no sé si dir de tot l'Estat espanyol però vaja, si no ho és tampoc li deu faltar gaire). No parlo en primera persona perquè aquesta mitja en concret no l'he feta mai, ni tampoc està en el meu ànim, però quan any rere any veus els mateixos comentaris -i les dades no menteixen- suposo que tampoc dec anar mal informat. El segon que he pensat és que òbviament tothom és lliure de fer el que vulgui amb els seus diners i gastar-se'ls en allò que li vingui més de gust, curses incloses. Només faltaria! Ara bé, també hauríem de procurar ser més coherents amb nosaltres mateixos, no queixar-nos per aquest concepte però després pagar la inscripció. No serà per curses en aquest país que ens haguem de limitar a fer aquesta en concret pel motiu que sigui, quan de mitges se'n fan més, de més barates i pel que tinc entès, amb uns molt millors serveis per al corredor. I si al final un decideix d'inscriure-s'hi potser fóra millor no dir-ho com si estigués demanant perdó. Tothom té dret a equivocar-s'hi.


Si heu seguit aquest bloc ja sabeu també què en penso de la qüestió dels preus d'inscripcions a certes curses a les que, per sort, no m'ha vingut mai de gust participar-hi (aquesta de Barcelona és un exemple però en trobaríem més). I compte, no és tant per aquests euros de més perquè a l'igual que amb la quota de soci de la Creu Roja, jo personalment els podria pagar, sinó més aviat -i reprodueixo un altre comentari del citat fòrum- per la cara de ximple que a un se li pot quedar en veure que altres curses similars són més barates i donen un millor tracte i servei al corredor. I d'altra banda, on s'ha vist que amb aquests preus un no es pugui ni dutxar ni canviar-se tranquil·lament en uns vestidors com Déu mana? Per descomptat que és molt lícit que qualsevol empresa organitzi una cursa com si es tractés d'un negoci amb què obtenir beneficis però també ho és que el corredor, consumidor, client, etc. decideixi si vol entrar en el joc o buscar altres opcions més barates o si més no, amb una millor relació qualitat-preu. Es pot argumentar que per a la gent que visqui a Barcelona i rodalies aquesta mitja li pot sortir encara a compte que no pas haver d'agafar el cotxe i depenent d'on se'n faci una altra, pagar benzina i/o peatges. Quan es vol participar en curses de pagament no hem de negar que també s'han de tenir en compte aquests altres "extres"; però aquests ja formen part d'una altra qüestió diferent que la que aquí es planteja ja que estem parlant del preu estricte d'una cursa. És a dir, pot ser igual de car per a un veí de Barcelona ciutat que de més barat per a un veí de Tàrrega o Mollerussa que decideixi fer les mitges que es fan a aquestes dues altres capitals comarcals. I us ben asseguro que ho són, de força més barates, i diria que mol més atractives que la del cap i casal.

Vist des de la distància, i amb la sort de no viure a l'àrea metropolitana, un té la sensació que com aquí hi viu molta gent els organitzadors d'aquesta prova deuen pensar que tenen les de guanyar perquè saben que més d'hora que tard, acabaran exhaurint les inscripcions disponibles (temps al temps). I passaria també el mateix si els preus fossin més alts. Ara bé, qui sap si entre tots plegats ens estem carregant un esport que de vegades (potser cada cop més) perd el seu tarannà de "popular", tant perquè uns se n'aprofiten i uns altres no fem res per evitar-ho (molt garlar però al final, res de res). És allò que deia un al fòrum que sembla que en aquest país quan una cosa funciona, explotem-la fins que rebenti del tot. D'igual manera a això de la pujada de l'IVA, fem pagar més als que sempre ho han pagat en lloc de perseguir i multar als que no el paguen mai. Justos per pecadors! I si voleu unes quantes xifres per comparar, la inscripció a la mitja de Mataró (es va fer el passat diumenge) valia 19€; el preu de la de demà de l'Espirall (Vilafranca del Penedès) és de 15€; la de Vilanova i la Geltrú (diumenge 16) val entre 15 i 17€; la de Terrassa del gener del 2013 oscil·la entre els 16 i 18€ mentre que la de Sitges (també al gener) és la que més s'hi acosta a la de BCN (quin dubtós honor!) amb uns preus que varien dels 18 i 21€. Així doncs, sembla que tot allò que porti la marca "Barcelona" -curses incloses- ha de ser més car, només per aquest simple fet.

En aquest sentit, si no volem que ens prenguin el pèl està a les nostres mans el decidir on destinem els nostres diners que, sigui dit de passada, com més va més difícils són de guanyar i sobretot, de retenir en un context de dramàtica crisi. Potser per això tinc la impressió que cada cop hi ha més iniciatives que apunten en direcció contrària a la de la mitja de Barcelona: curses gratuïtes, d'un format low-cost, amb descomptes per a gent aturada, etc. i que poden contribuir a recuperar l'original esperit popular. Al cap i a la fi, no s'ha dit sempre que córrer és un esport barat? Tot plegat, i per acabar allà on he començat aquesta reflexió, el diner val allò que un està disposat a pagar: en el meu cas no em sap gens greu pagar més en concepte de soci d'una entitat com la Creu Roja però sí que me'n sabria per la inscripció a una cursa, quan crec que no s'ho val. Podem parlar d'una qüestió d'uns pocs euros de més però les coses no s'han de posar sempre en un pla absolut sinó més aviat relatiu.

Per si us han agradat aquestes línies, potser també us interessarà llegir aquestes altres dues entrades, tot i que al bloc n'hi ha algunes més que tracten del mateix tema:
  • Preus de curses: l'etern debat (enllaç).
  • L'euro i el preu de les curses (enllaç).
Per cert, us confirmo que avui hem decidit augmentar la nostra aportació a la Creu Roja: en temps de crisi la solidaritat envers els que ho estan passant pitjor ha de ser més una necessitat que una virtut. I  des d'aquí us animem a fer la prova, si és que no l'heu feta ja.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord, Joan Carles. El boom de córrer l'estan aprofitant alguns per fer calaix (lícit, però lleig) quan n'hi ha moltes altres més interessants. A vegades pot semblar una tonteria, però els obsequis/regals poden ser un alicient. A Mataró, com tu deies, 19€, però entre el detergent, el suavitzant, el sabó i quatre coses més ja t'asseguro jo que el cost sobrepassa el preu de la inscripció). En aquesta de Barcelona, precísament, la "quantitat i qualitat" dels obsequis és tan minça com poc temptadora (l'any passat, samarreta Kalenji, marca Decathlon, de dubtosa qualitat), aigua i un Aquarius i para de comptar.
    Com tu dius, la marca "Barcelona" ven, a un preu molt car. Un últim exemple de cursa adaptada amb bona qualitat/preu: marató de Sevilla, a exepció dels que s'apuntin al febrer, que puja una mica-bastant, preu: 21€, l'any passat, samarreta, pantaló, pasta-party per corredor i acompanyant i la resta de serveis habituals (incloent-hi dutxes, etc.). Descomptes del 50 per cent, a discapacitats i als aturats, jubilats i per als clubs andalusos amb més de 15 corredors inscrits del 100 per 100. Com sempre, una alta història.

    ResponElimina
  2. Ui, acabo de veure exepció així, malament, quan és excepció i m'ha fet mal. Havia de fer esment. Després de discapacitats va una coma, perquè el descompte del 100 per 100 és per aturats, jubilats i atletes de clubs andalusos...
    (perdoneu les incorreccions)

    ResponElimina
  3. Raúl,
    Els que podem evitar de moure'ns per Barcelona encara tenim la sort de no haver de limitar-nos a les curses que s'hi fan perquè, tant en aquest cas concret de la mitja com suposo que algunes més, deuen ser més cares que una bona part de les que es fan per altres contrades. I com bé dius, si el preu compensés la qualitat, o tinguis alguns extres afegits, dius "vinga, una cosa per l'altra". Però per mi, i sense conèixer la cursa a fons, és un clar exemple d'aprofitament per part de l'organització ja que hores d'ara, i veient-ho amb perspectiva, no em ve al cap cap motiu perquè a BCN es cobren aquests preus per una mitja i en moltes altres, el preu baixa ostensiblement, llevat que hi hagi darrera una idea de negoci, del tot legítima, d'altra banda. Però posats a escollir, aquesta mena de curses no entrarien dins les meves preferències.

    I per cert, l'exemple que em poses de Sevilla és compartit per altres col·legues de curses que conec i que l'han feta: res a comparar des d'aquest punt de vista.

    Salutacions cordials.

    JC

    ResponElimina
  4. Raúl,
    M'imagino que també pot haver-hi discapacitats en atur.
    Gràcies per l'interès en la bona ortografia escrita.
    Seguint veient-nos.
    JC

    ResponElimina