dissabte, 9 de març de 2013

Canvi d'estratègia: tornem als orígens?

En el que portem d'any no és que m'hagi prodigat gaire a l'hora de fer curses, tot i que més o menys em mantinc en una mitjana de "normal, tirant cap a baixa", amb tres de realitzades i que si no em fallen les previsions seran quatre en acabar el març. De totes formes el temps transcorregut en aquests tres mesos i els darrers de l'any passat m'ha fet adonar de la conveniència de no forçar la màquina si vull continuar corrent per més temps i que pugui fer-ho encara amb una certa dignitat. Darrerament m'havia inclinat per les curses que podríem qualificar de mitja muntanya, amb un cert desnivell i d'una distància no superior als 15 km, aproximadament. A la pràctica això vol dir que en bona part dels seus trams s'ha de córrer per corriols tècnics de ferm bastant irregular, quan no pedregós i altres trets que fan que aquest tipus de curses no siguin gaire òptimes per al meu peu. No repetiré de nou per no fer-me cansí -només allò que sigui imprescindible per posar en context de què va el tema- que no tinc el peu dret gaire sencer i que després d'una cursa, sovint he d'estar aturat uns quants dies perquè deixi de fer-me mal. Cap el setembre de l'any passat ja vaig visitar un especialista que no em va prohibir de continuar participant en curses però sí em va dir que m'ho prengués amb una certa calma, i que les que fes no fossin gaire exigents. Per sort em va desaconsellar l'asfalt però alhora també córrer sobre terreny que impliqui un "càstig" immerescut i innecessari per al peu.

I tot i que en part he seguit els seus consells -també seria de ximple visitar el metge i després no fer-li cas només perquè no m'agradés el diagnòstic i/o la teràpia a aplicar- reconec també que he estat un pèl "indisciplinat". És cert que per una banda, he reduït els meus entrenaments i el nombre de sortides i que també m'ho agafo amb més calma, però per l'altra he alternat curses més o menys senzilles amb altres de més exigents, tant quant a desnivell com a nivell de tecnicisme. I això és el que no m'acaba de fer el pes perquè veig que les molèsties del peu no acaben de desaparèixer. De fet, el metge ja em va avisar que aquestes seguirien i que l'únic que podria fer són determinats exercicis d'estiraments i massatges per mitigar-les. Perquè us en feu una idea, avui he fet una sortida de les habituals, de poc més de 10 km. i a un ritme molt tranquil i les molèsties han reaparegut (també és cert que ahir en vaig fer una altra de molt semblant i potser dues de seguides és el que no va bé gens bé). D'altra banda, hi ha també un segon motiu de molt de pes per, com diu el títol d'aquesta entrada, canviar d'estratègia: com vull prioritzar les curses com un pretext perquè m'acompanyi la família i si l'ocasió s'ho val, també per passar el dia fora, no em sembla gaire lògic que aquesta m'hagi d'estar esperant molta estona fins que pugui estar per ella, i de vegades sense gaire res a fer; o dit en altres paraules, què fer mentre jo estic corrent durant més d'hora i mitja pel cap baix?

Sigui com sigui, i després d'uns quants dies rumiant-m'ho, he pres la decisió de canviar el tipus de curses a les quals participar d'ara endavant, si més no durant un temps. I malgrat que mai he deixat de fer-les, a partir d'ara prioritzaré aquelles que tinguin una distància no superior als 12-13 km. amb predomini de pista i poc corriol, d'un desnivell acumulat tampoc gaire elevat (per dir una xifra, podríem posar-lo en no superior als 300 m.), que suposin com a molt poc més d'una hora de córrer i, això sí, aquelles que sàpiga que tenen un tarannà veritablement popular, amb no molta gent, rurals, etc. I si a més podem acabar de quadrar aquest "sudoku" amb un preu baix o raonablement lògic, ja serà el no va a més. És per això que aquest diumenge he descartat de participar a la primera edició de la Cursa Saltamarrades de Santa Maria d'Oló ja que per les referències que en tinc i la informació de la web, no crec que s'ajusti gaire a aquestes noves prioritats. Per distància no seria una mala opció (12,2 km) però no tant per desnivell acumulat (460 m), ferm predominant i perfil. Per contra, he escollit la Cursa rural de Torà que com ja la conec (dues participacions) i veig que no ha canviat, crec que sí és més escaient. Si mireu la informació disponible podreu deduir que bé per un motiu o altre, no és gaire diferent d'altres que ja he fet, del tipus Navarclina, Manlleu, Trail Senders del Penedès o la darrera de Vilanova i la Geltrú. Aquesta tria implica també que no seré a Sallent per la seva cursa Punk Trail, entre altres motius perquè coincideix en dia amb la de Torà.


Tot plegat, no és que aquesta decisió sigui un retorn als meus orígens més "autèntics" (perquè aquests inclouen també curses d'asfalt que ara no penso tornar a fer) però vaja, tampoc se n'allunya gaire. Tot i així, no estic dient que deixi de banda per sempre les altres curses més dures, llargues i exigents però sí que a partir d'ara seran més aviat l'excepció que la norma habitual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada