diumenge, 3 de març de 2013

Cursa dels Colls: correcta amb algun "detallet" ...

Tercer dia de març per publicar la darrera cursa del febrer. Torno a anar una mica endarrerit tot i que aquest cop no és tant per manca de temps, ja que abans que aquesta he publicat dues entrades més. Bé, tant és, més val tard que mai, o això diuen, no? Ara fa una setmana va tenir lloc la primera edició de la Cursa dels Colls, a Vilanova i la Geltrú, una prova de trail de no gaire dificultat, tant per distància com per desnivell acumulat i que es feia gairebé paral·lelament a un canicross. Això va fer que entre humans i gossos ens hi apleguéssim una bona colla de gent i que l'ambient fos bastant festiu i agradable. Val a dir  també que la climatologia, tot i el fred, també ens va acompanyar. Ja deia a l'entrada sobre l'Eix Diagonal que ara, des de Manresa, la capital del Garraf està bastant més a prop i que aquest va ser un dels factors que vaig tenir en compte a l'hora d'inscriure'm. Un segon va ser el fet de tractar-se una cursa nova i el seu perfil que, com deia abans, no comportava gaires problemes. I per últim, però no menys important que els altres dos, la possibilitat de passar una jornada dominical amb la família, que sempre és d'agrair. És a dir, i com altres cops, la cursa va ser un pretext més que un objectiu en sí mateixa.

A tot això, arribem a Vilanova amb prou temps d'antelació com per fer una mica el badoc i adonar-nos que, d'entrada, tot indica que serà una bona cursa. El recinte que acull els serveis més bàsics es troba just al costat de la platja de Sant Cristòfol, molt a prop del pàrquing, molt ampli i amb capacitat suficient per a tothom. Recollim el dorsal i ens dirigim a la sortida, tot comprovant que no és el mateix lloc que l'arribada. I aquí he de donar una primera nota negativa (no serà l'única) perquè com es pot veure a les fotos d'aquest àlbum, crec que aquesta pot millorar molt de cara a edicions posteriors: es troba passada una passarel·la que travessa la via del tren i al costat de les instal·lacions d'un polígon industrial. I ja sabem que en aquest país, aquesta mena d'espais solen estar bastant abandonats, deixats, una mica bruts ... En un primer moment vaig pensar que si ens feien sortir des d'aquí i no des de l'arc on hi havia l'arribada era per evitar un possible tap de corredors a la passarel·la, però pensant-ho bé tampoc té molta lògica perquè també s'hagués pogut optar per una sortida neutralitzada i començar realment la cursa un cop travessada la via del tren. Però sigui com sigui això tampoc ha de fer desmerèixer la resta de la cursa.

Comencem a fer gambades i amb el recorregut més o menys memoritzat al cap -va bé això de mirar-se'l el dia abans- sé que fins passat el 5è km. la tendència és, més aviat, cap a munt, amb dues pujadetes a sengles turons i amb algun moment que, enmig del gran grup, em veig obligat a caminar una estona arran el pendent que s'ha de salvar. Però tot i així, de mica en mica vaig confirmant que no és una cursa gaire dura -p. ex. res a comparar amb la Mont-rodon o la de l'ARCS de Sant Joan de Vilatorrada. Això sí, si per un cantó això podria afavorir un ritme de cursa més viu que altres cops, d'un altre no va ser del tot possible pel fet que el ferm -i això no va ser cap sorpresa- era bastant pedegrós. És el que té bona part de la comarca del Garraf. Així doncs, el sentit comú i la precaució van fer que més que en altres curses, en aquesta tingués posats els quatre ulls allà on posava els peus. I tot i això, vaig patir una forta "aterrissada" i al llarg de la cursa no vaig ser l'únic.


A partir del quilòmetre 6,5 comença el que potser és la part de la cursa més agraïda des del punt de vista paisatgístic, ja que podem gaudir de les vistes del mar gairebé fins el final. Això sí, en aquells pocs moments que pots deixar de mirar el terra per por a no caure. La veritat és que ja fa estona que mantinc la meva posició i les meves sensacions són bastant bones: no em fa mal el peu, porto un ritme de cursa tranquil i fins i tot als darrers quilòmetres em permeto el luxe de prémer una mica el gas i deixar enrere els meus perseguidors, més que no pas adelantar els que van per davant meu. És per això que un cop creuada la meta penso que he fet un crono relativament bo, en la línia d'altres curses més o menys semblants a aquesta en distància i desnivell. La meva sorpresa vindrà quan comprovi després que el temps final ha estat d'1:05'h, més del que jo m'havia imaginat. Potser el fet de no poder córrer gaire més ràpid pel que us deia del ferm hi ha tingut alguna cosa a veure, potser és més llarga del que es diu ... No ho sé, però de totes formes, i si volem buscar una lectura més positiva, també podríem dir que la meva posició final ha estat la núm. 108 d'un total de 258 corredors. És a dir, una classificació ponderada per sota del 50% i que, val a dir-ho no repetia des de la passada cursa de Puigverd de Lleida de feia ... un any. I curiosament en aquesta també hi va haver-hi un canicross. Potser que em plantegi de córrer amb un gos ja que no crec que el gat de casa nostra estigui per la tasca.

Per cert, dir-vos també que en aquesta cursa, i finalment, vaig tenir el plaer de córrer una estona amb l'Stanis, tot i que potser el tram final se li va ennuegar i no va haver-hi manera que m'acompanyés fins creuar la meta. En aquestes dues fotos podeu veure una breu seqüència. El vaig haver de deixar enrere no fos cas que a les primeres de canvi em deixés en evidència!


Arribats a aquest punt, i com ve sent habitual, anem a valorar la cursa seguint alguns dels ítems i criteris sobre els quals reflexionava a les dues reflexions dedicades a aquesta qüestió. D'entrada ja dic que el preu que jo vaig pagar (14€) és més alt del que és habitual en curses d'aquesta distància, malgrat que si m'hagués pogut inscriure com a federat en no sé què, aquest es reduïa fins els 10€, més ajustat al que després un s'hi pot trobar. Per tant, podríem dir que en aquest cas la relació preu-qualitat és correcte però sense arribar a una nota més bona. Posats a atorgar una puntuació, ens mouríem al voltant d'un 7  o notable baix (sobre una escala de 10 punts). I ara anem a justificar aquesta nota a partir dels serveis més bàsics que jo vaig utilitzar:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada, llistat d'inscrits, enllaç al track, publicació de fotos i classificacions, etc. Correcta.
  • Entrega de dorsals: poca cua, llistat publicat de dorsals (allà mateix), facilitació d'imperdibles. Correcte.
  • Obsequi: la típica samarreta d'un disseny no gaire cridaner i el típic tetrabric de caldo Aneto. A aquest pas aviat podré muntar un banc d'aliments. Millorable (tenint en compte el preu).
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: senyalització de l'accés i facilitat d'aparcament. Molt a prop del lloc de sortida. Molt correcta.
  • Reglament: de fàcil consulta, clar i bastant detallat. Correcte.
  • Puntualitat de la sortida: sortida força puntual. Molt correcte.
  • Guarda-roba: servei ben àgil. Molt correcte.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova, hi havia una llitera i tampoc hi va haver massa cua. Desconec, però, si era de pagament o gratuït. Correcte.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: paper higiènic disponible, sense cues, ben indicats. Ara bé, no hi havia dutxes quan crec que dies abans a la prova a la web es deia que sí n'hi hauria. Molt millorable (quant a la dutxa).
  • Marcatge: clar i amb molts voluntaris durant el recorregut. Molt correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: un i coherent a la distància, cap a la meitat del recorregut. Correcte.
  • Contingut dels avituallaments: una mica pobre, un got d'aigua i res més. Al final, això sí, una bona botifarra amb cervesa (sense possibilitat de repetir-ne, si no era pagant). Molt millorable.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: voluntaris molt animats i implicats. Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: la xifra de 450 corredors (més gossos) es va demostrar com bastant lògica. Es va evitar un tap a la sortida fent dues sortides -cursa i canicross- amb un decalatge temporal. Correcte.
  • Recorregut: llevat del tram de sortida, ha estat agraït, interessant, que ha afavorit la descoberta d'indrets, sense trams monòtons o pesats. Correcte.
  • Classificacions: agilitat en la publicació dels resultats, allà mateix i també de fàcil cerca posterior a la pàgina webMolt correcte.
  • Extres: va haver-hi sorteig de material i, un cop més, a i no em va tocar res. La sort, ara, se m'ha girat d'esquena. Molt correcte.
  • Sensibilització ambiental i social: m'imagino que l'avituallament amb gots de plàstics i d'ús gairebé immediat devia estar pensat per reduir la generació de residus. O qui sap si responia a una simple qüestió de comoditat en la seva posterior recollida per part de l'organització. Correcte.
En definitiva, crec que va ser una cursa bastant correcte però amb uns quants detalls per polir, oimés si a la primera edició ja es fa pagar un preu de 14€. Haurem d'estar al cas per a les properes. Com deia abans, si sent de fora un hi va amb el pretext de passar el dia després a Vilanova, no és una mala opció (tot i el "petit" inconvenient" de no poder-se dutxar), però si s'hi va per la cursa en sí, potser trobarem opcions més recomanables. Així sí, i la web ho deia clarament, és una cursa molt apta per a aquella gent que vulgui començar a endinsar-se en això del trail, que fugi de l'asfalt i busqui una mica de desnivell (sense que després hagi de treure un pam de llengua). I per acabar, el millor de tot, per descomptat després d'estar amb la família, ho podeu veure en aquesta altra foto: platja, sol i cervesa. Si no fos que no hi havia gairebé ningú a la platja, podríem dir que ens trobem en ple estiu fent una canya en una guingueta (o "xiringuito").



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada