dimarts, 21 de maig de 2013

Presentació del bloc Fartografia

Ja aviso d'entrada que aquest escrit no té res a veure amb cap cursa, ni meva ni cap altra que jo pugui comentar. Més aviat aprofito aquesta plataforma i els seguidors que pugui tenir (que espero no siguin pocs) per donar a conèixer el meu altre bloc i que, malgrat ja està anunciat al menú d'opcions de la columna de l'esquerra de la pantalla, potser la gent no s'hi fixa com a mi m'agradaria. I és que és ben lògic que entrant en un bloc sobre curses populars, aquesta pari més atenció a la darrera crònica que s'hi hagi publicat que no pas a qualsevol de les altres qüestions visualitzades. Com veureu i també com us explicaré tot seguit, aquest segon bloc té una naturalesa completament diferent de la de Marathon man, i pretén ser un canal d'expressió d'un tema que des de fa temps, no és que em tingui preocupat ni molt menys, però que sí crec que mereix una reflexió perquè per mi no deixa de ser un reflex de com de malament s'estan fent les coses en aquest país en l'àmbit educatiu. Per descomptat que també hi he de sentir una certa implicació ja que jo hi treballo i en la mesura de les meves modestíssimes possibilitats, intento millorar una de les nombroses deficiències detectades al nostre sistema educatiu.

Amb aquesta intenció us presento "formalment" el bloc Fartografia que de fet, va néixer el març del 2012, i que després d'un cert temps d'inactivitat, ha deixat el seu estat de mort catatònica per tornar a reviscolar a les darreres setmanes. Si li dediqueu uns pocs minuts veureu que el seu principal objectiu és deixar ben palès com la pràctica d'escriure correctament el català s'està perdent (suposo que com altres idiomes). I per fer-ho encara més fefaent, les seves entrades es nodreixen, gairebé exclusivament, d'imatges de propaganda i cartelleria variada (elaborada de forma més "artesanal" o professional), així com també de missatges escrits en parets i altres elements del mobiliari urbà. I tot això amb el meu comentari personal amb què pretenc donar un cert to satíric i irònic a una qüestió que com més va, més estesa és i, alhora, trista. Per què negar-ho? O és que no és important saber escriure correctament una llengua? Quan un veu escrites segons quines paraules o expressions no deixa de tenir la sensació que a molta gent no li importa en absolut aquesta mena de qüestions (la qual cosa seria un signe de deixadesa), o el que és més greu, que es pensa que escriu bé i no s'adona de les seves mancances (la qual cosa seria un signe del fet que, deixant de banda debats i discussions estèrils, fa temps que l'educació en aquets país no va bé). Bé sigui per un motiu o per un altre, al seu moment em vaig proposar reflectir aquesta inquietud meva a la blogosfera i d'aquí va sorgir la idea de fer el bloc, amb un títol prou eloqüent com per deixar de manifest que un es pot sentir FART de veure escrites determinades "heretgies lingüístiques" que atempten contra la "puresa" normativa del català. Per descomptat que es podria fer el mateix amb el castellà (el segon o primer idioma de molta gent a casa nostra) però és clar, el dia té només 24 hores i la setmana 7 dies com perquè jo hagués de gestionar un tercer bloc.


Ha de quedar molt clar que la meva primera intenció és contribuir a que la gent tingui consciència de la importància de saber escriure correctament un idioma, i que una de les maneres de fer-ho és amb un somriure; jo i els de la meva generació crec que som de les darreres promocions de l'antiga EGB a la qual se'ns deia allò que "la letra con sangre entra", és a dir, que havíem d'equivocar-nos el mínim possible en un dictat sota risc d'endur-te algun que altre mastegot (i que els pares te'n donessin un altre si se n'assabentaven). No és qüestió ara, al segle XXI, de tornar a antics procediments pedagògics (més d'un, però, els troba a faltar) sinó més aviat, procurar que aquest mastegot sigui virtual i que el sentit del ridícul per haver comès una errada d'aquelles que fan obrir els ulls de bat a bat, faci reflexionar el seu autor com perquè després procuri tenir més cura d'allò que escriu i que vol comunicar després. I en última instància, recordar també que des de temps immemorials, hi ha disponible, en format paper i darrerament també on-line, una eina que ens estalviaria moltes errades, com és el ... DICCIONARI.

D'altra banda, ha de quedar clar que jo, el primer, sóc capaç de cometre també errades ortogràfiques i és possible que en aquesta mateixa entrada en trobeu alguna. Ningú està lliure de culpa, per descomptat! El que passa -i no voldria que això semblés una disculpa prèvia- és que en el meu cas, i en el de molta més gent, en sóc conscient i per tant, procuro tenir cura d'allò que estic escrivint i que després hauré de publicar (p. ex. en un bloc o en un servidor de la Universitat de cara als meus estudiants). No hi ha res més de ridícul que voler donar lliçons (del que sigui) i que després no passés el tall de qualsevol concurs a l'estil de "¿Sabes más que un niño de primaria?". Per tant, us animo a fotre'm un mastegot virtual (no cal que us agafeu això al peu de la lletra) si jo m'estimbo en la meva pròpia trampa. Qualsevol correcció i comentari serà benvingut i per descomptat, us animo també a enviar-me fotografies que serveixin per anar nodrint el bloc; d'aquesta manera tothom podrà aportar el seu granet de sorra i si les bones formes de l'escriure us importen mínimament (tampoc caldrà que en feu un gra massa), qui sap si us sentireu més satisfets i realitzats!

Per acabar, només un detall informàtic: us adonareu que el bloc de Fartografia està elaborat amb la plataforma del Wordpress, a diferència del de Marathon man (amb la del Blogger). Si us pregunteu pel motiu no cal que us hi capfiqueu gaire: vaig voler provar aquesta altra, com si d'un experiment es tractés, i ja ho veieu, encara segueixo experimentant. Però no és que tingui cap predilecció per una o altra. I la postdata, us deixo l'enllaç a un resum que per gentilesa de Wordpress vaig rebre a mode de resum del que va ser la seva activitat al 2012. Us recomano que hi feu una ullada perquè em sembla bastant "curiós".

Per cert, gràcies per endavant per la vostra futura col·laboració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada