dissabte, 25 de juliol de 2009

Bàsquet Manresa: els "Ricoh" també ploren!

Permeteu-me que en un blog de curses com aquest faci una incursió -no és la primera, però- en un esport com és el bàsquet que no té res a veure, encara que per practicar-lo també cal córrer. Si mireu el meu perfil i Webs que tinc enllaçats comprovareu que no deixa de tenir certa lògica en ser, més que un aficionat, un "patidor" (confesso que és l'únic esport que de vegades em treu de polleguera). Es tracta de la notícia preocupant de la desvinculació de la marca Ricoh com a patrocinador del Bàsquet Manresa per a la temporada 2009-2010, després de 6 anys de col.laboració. S'obra ara un període d'incertesa al voltant de la immediata viabilitat del bàsquet manresà en la màxima categoria nacional, encara que des del club ja s'ha assegurat que no corre perill l'inici de la lliga. A això cal afegir-hi, però, les dificultats per cobrir encara el pressupost de la temporada present que ha finalitzat, malgrat que sembla s'està en un bon camí (augment del nombre de patrocinadors menors i de les seves aportacions, ingressos extres per venda de samarretes -com la de la imatge-, ampliació de capital, etc.).

Per a qui no estigui al cas d'aquest món (recordem que malgrat ser un esport que ens acostuma a donar certes alegries, tant a nivell de clubs com de selecció, sempre ha estat a l'ombra del futbol), hauria de saber tres coses:
  1. Pel que fa al cas concret del Manresa, dir que aquest club pot considerar-se un molt bon trampolí d'imatge de marca per al patrocinador atès que tot i la seva modèstia (quant a pressupost, massa social, repercussió territorial, etc.) deu ser dels clubs amb una millor relació pressupost-classificació final. I malgrat que ja han passat els dies en què amb 4 xavos aconseguia fites inimaginables (qui no recorda la proesa de ser campió durant la temporada 1997-1998) és innegable que, si bé en un altre nivell, això encara es dóna ja que hem d'estar prou contents de mantenir-nos en una lliga tan competitiva com l'espanyola. I no compto que en termes comparatius li surti gaire car al patrocinador (p. ex. segons xifres oficials, l'aportació de Ricoh es xifrava en uns 450.000€ que d'acord amb el pressupost del club d'enguany, suposa al voltant de només un 13%).
  2. Aquest no és un cas aïllat ja que altres clubs es troben en una situació similar, i alguns de molt més potents (llegiu aquesta notícia del diari manresà Regió 7). En el fons la notícia reflecteix l'impacte de la crisi econòmica en el món de l'esport en general i l'estructura molt feble de certs clubs que han basat bona part de la seva supervivència en patrocinadors vinculats amb el sector immobiliari (recordem el cas de l'Akasvayu de Girona). En el moment que aquest ha fet fallida, una de les següents peces del dominó en caure ha estat la del bàsquet. I si esteu una mica al cas del bàsquet d'altres competicions (les anomenades categories LEB Oro, LEB Plata, etc.) fins i tot hi ha problemes per fer lligues amb un mínim d'equips, doncs alguns o bé han desaparegut literalment del mapa esportiu nacional, o bé han renunciat a jugar-hi i han preferit fer-ho en categories més barates.
  3. De fa temps es critica l'entrada de diner públic en equips professionals (se suposa són entitats privades) mitjançant Ajuntaments, Diputacions provincials, Caixes d'Estalvi, etc. D'una banda, això pot significar desviar recursos que d'altra manera podrien destinar-se a àmbits, aparentment, més prioritaris des d'un punt de vista de la ciutadania (sanitat, educació, cultura, transport públic, etc.). D'una altra, per a certes ciutats tenir un equip en la màxima categoria nacional és un aparador esportiu, podríem dir com una mena de "màrqueting urbà" a través de l'esport, els beneficis del qual ningú en dubte encara que siguin molt més difusos. Deixant de banda discussions al respecte -que n'hi ha- el que sí és cert és que a l'ACB hi ha uns quants clubs que sense aquests diners haurien deixat d'existir fa temps, mentre que per al cas que ens pertoca, el Bàsquet Manresa és un dels clubs que rep menys ajudes institucionals. I és clar, per a molta gent això és competència deslleial ja que no tothom "juga" amb les mateixes normes. Ara bé, en temps com els actuals de ben segur això es veu mitigat pel fet que les mateixes Administracions que abans apostaven pel bàsquet, ara han tancat l'aixeta.
Tot plegat, que el Bàsquet Manresa ha estat un club que sempre ha sabut optimitzar al màxim els seus escassos recursos i en què crec que molts altres s'haurien d'emmirallar. Tot i així, cada cop costa més treure petroli de sota les pedres i arribarà un moment que l'anomenat "miracle Manresa" deixarà de ser-ho. Durant molts anys els pressupostos de molts clubs s'han disparat d'acord amb la idea que la nostra és la segona lliga més potent del món (darrera la NBA) i que això requereix també tenir equips potents (en jugadors, salaris, infraestructura, etc.). El que passa és que al nostre país n'hi ha molt pocs amb prou capacitat com per fer ombra al Barça, Madrid, Vitòria, Unicaja i para de comptar. És a dir, hi ha el risc que com a tal, aquesta lliga tingui els dies comptats.

I pensar que amb la milionada de diner que darrerament s'està movent en el futbol del nostre país (que si Ronaldo, Kaká, Eto'o, Ibrahimovic i vés a saber quants jugador més), tant en concepte de traspàs com de salari, es podria cobrir els pressupostos de molts equips de bàsquet durant una bona pila d'anys. Ja ho diuen que el món està molt mal repartit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada