Doncs a veure si resultarà que la d'Ossera no serà la darrera cursa abans del més que merescut descans. M'explico: resulta que per raons familiars és possible que durant aquest cap de setmana m'hagi de moure pel Berguedà, bàsicament entre Puig-reig i Berga i aprofitant l'ocasió, potser ens acostem a la vila de Bagà i córrer la seva XVIII Cursa Popular. Per la poca informació de què disposo i el que he trobat al Web, crec que serà una cursa força reduïda, pel que fa al nombre de participants. He mirat les classificacions dels dos darrers anys i el llistat d'inscripcions de la d'enguany i bé, no us diré que haurem de córrer en família però ni molt menys serà una cursa multitudinària. Si fins ara la d'Ossera ha estat la més reduïda quant a participació, aquesta encara ho pot ser més. Però no volguem fer d'Aramís Fuster i no avancem esdeveniments futurs. Ja es veurà. A més, quantes vegades hem dit que el criteri del nombre de participants no és vàlid per qualificar una cursa de "popular"? Aquella dita popular que diu "com més siguem, més riurem" no s'ajusta sempre al món de les curses (us remeto als "posts" de les darreres de fetes).
Aquesta té de bo per mi que es fa el dissabte al matí i això vol dir que un cop feta, tinc la resta del dia i del cap de setmana per a altres coses. És clar que dir això pot donar a entendre que el fet de córrer curses està esdevenint una obligació, més que una opció que trio lliurament. No és ben bé així. El que passa és que a les darreres setmanes he reduït dràsticament el meu règim d'entrenaments i si abans sortia 4-5 vegades per setmana, d'ençà la cursa de Callús gairebé no entreno i les úniques ocasions que tinc per córrer són, justament, les curses. Suposo que en això hi té molt a veure factors com ara la calor, una dosis excessiva de mandra i que com sempre, allò que comença com un "boom" i t'hi impliques molt i molt recorrentment, després s'apaivaga una mica i t'ho comences a agafar amb una mica més de calma. Altrament dit, us confesso que si aquesta cursa fos en diumenge, de ben segur ni m'hagués plantejat de participar-hi. El company Xavi ens va proposar d'anar a la vila maresmenca d'Orrius per una altra cursa però, entre que m'agafa més lluny i que, sobretot, es fa el capvespre del dissabte, no em resulta tant atractiva.
A més, la de Bagà té un altre aspecte a favor com és la seva distància, de 8,5 km. (mentre la d'Orrius és d'11). I malgrat que crec haver demostrat amb escreix que aguanto força bé les curses una mica més llargues, no em vindrà pas malament fer-ne una altra un pèl més curta. Ja que no he entrenat gaire darrerament, el meu cos m'ho agrairà i no voldria espréme'l més de l'estrictament necessari, ara que estem a les escorrialles de la temporada. I d'altra banda, té unes característiques òptimes per a les meves modestes possibilitats com són el ferm (asfalt) i el seu perfil (un desnivell acumulat a priori assumible).
Per acabar, si finalment anem a Bagà tindrem l'oportunitat de passar una bona estona en una vila que no coneixem gaire i on hi hem estat ben poques vegades, tot i tenir prou elements d'interès com per visitar-la amb més freqüència. Però això ja serà objecte d'un altre "post".
Aquesta té de bo per mi que es fa el dissabte al matí i això vol dir que un cop feta, tinc la resta del dia i del cap de setmana per a altres coses. És clar que dir això pot donar a entendre que el fet de córrer curses està esdevenint una obligació, més que una opció que trio lliurament. No és ben bé així. El que passa és que a les darreres setmanes he reduït dràsticament el meu règim d'entrenaments i si abans sortia 4-5 vegades per setmana, d'ençà la cursa de Callús gairebé no entreno i les úniques ocasions que tinc per córrer són, justament, les curses. Suposo que en això hi té molt a veure factors com ara la calor, una dosis excessiva de mandra i que com sempre, allò que comença com un "boom" i t'hi impliques molt i molt recorrentment, després s'apaivaga una mica i t'ho comences a agafar amb una mica més de calma. Altrament dit, us confesso que si aquesta cursa fos en diumenge, de ben segur ni m'hagués plantejat de participar-hi. El company Xavi ens va proposar d'anar a la vila maresmenca d'Orrius per una altra cursa però, entre que m'agafa més lluny i que, sobretot, es fa el capvespre del dissabte, no em resulta tant atractiva.
A més, la de Bagà té un altre aspecte a favor com és la seva distància, de 8,5 km. (mentre la d'Orrius és d'11). I malgrat que crec haver demostrat amb escreix que aguanto força bé les curses una mica més llargues, no em vindrà pas malament fer-ne una altra un pèl més curta. Ja que no he entrenat gaire darrerament, el meu cos m'ho agrairà i no voldria espréme'l més de l'estrictament necessari, ara que estem a les escorrialles de la temporada. I d'altra banda, té unes característiques òptimes per a les meves modestes possibilitats com són el ferm (asfalt) i el seu perfil (un desnivell acumulat a priori assumible).
Per acabar, si finalment anem a Bagà tindrem l'oportunitat de passar una bona estona en una vila que no coneixem gaire i on hi hem estat ben poques vegades, tot i tenir prou elements d'interès com per visitar-la amb més freqüència. Però això ja serà objecte d'un altre "post".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada