Com ve sent habitual abans de cada cursa, i seguint la finalitat del blog de combinar informacions de les curses amb d'altres de tipus geogràfic, un escrit amb algunes pinzellades sobre el poble d'Ossera i rodalies, de què s'hi pot fer, visitar, etc. Es tracta d'un nucli de poc més de 20 veïns que forma part del municipi de La Vansa i Fórnols i es troba dalt d'un turó a la vora de la vall d'Ossera, a una altitud d'uns 1.250 m i dins el massís del Port del Comte. Es localitza en un racó de món que hi has d'anar expressament perquè les comunicacions no són, diguem-ne, d'allò més còmodes. Com us deia en el "post" anterior cal viatjar-hi amb un carregament de pastilles contra el mareig perquè si mireu un mapa, la carretera d'accés se les porta. Nosaltres vindrem des de Manresa en direcció Solsona, Sant Llorenç de Morunys, Port del Comte i Tuixent, per després seguir per Fórnols i Sorribes. Ja són ganes per tan sols una cursa!
El poble és un dels nombrosos exemples de despoblament de les àrees de muntanya catalana i de posterior "repoblació" per part de gent "neorural", vinguda de la ciutat. Per fer-nos una idea, l'any 1981 hi vivien només 18 persones (us imagineu gairebé una vall per a vosaltres sols!) amb un procés de reducció de la població molt més accentuada que a la resta de la comarca de l'Alt Urgell, per la qual cosa el cas d'Ossera seria el d'un poble per tancar o en estat de "mort clínica". Tot i així, a la dècada dels 80s hi ha una petita revifalla per l'establiment d'un grup de persones de procedència urbana, de famílies amb criatures (per exemple, el 2001 hi havia 35 persones). Aquest augment de població, en si mateix molt modest és, però, molt important per la dimensió qualitativa més que no pas quantitativa, ja que en una zona de muntanya un component de població fixa en edat productiva i reproductiva (amb nens) té un efecte multiplicador que es tradueix en, per exemple, coses tan importants com poder mantenir oberta l'escola i altres aparentment no tant (però que també ho són des d'un punt de vista simbòlic) com la celebració de la festa major, a més d'una certa dinamització de l'economia local (amb activitats artesanals relacionades amb l'alimentació, herbes aromàtiques i medicinals, mobles, etc.), que es veu complementada per la possibilitat de fer de monitor a les estacions d'esquí de fons durant l'hivern. Si voleu saber més sobre aquesta qüestió demogràfica, visiteu aquest enllaç amb un treball fet per dos col.legues meus del Dpt. de Geografia de la UAB (els professors Antoni Tulla i Joan Manuel Soriano).
Pel que he pogut saber de la informació trobada a Internet, el poble ve a ser una mena de petit (faltaria més!) mercat d'artesania, destacant les herbes, l'elaboració de formatges i melmelades i escultures vàries. Sense ànims de fer propaganda -no conec cap dels noms que citaré tot seguit- us heu de quedar amb els de Cal Nogué (pel tema de les herbes), Cal Codina (formatge de cabra), Cal Garrell (mel), Cal Casal (melmelada i bolets), Can Peretó (les escultures d'en Nico de Winter), entre d'altres. Per a més informació, podeu veure aquest folletó informatiu de les activitats artesanals i aquest altre enllaç sobre la relació entre artesania i turisme.
I dins d'aquest petit ventall d'activitats o atractius per veure i gaudir, deixeu-me que en destaqui dos de concrets: d'una banda, el formatge de cabra Serrat Gros, considerat un dels millors d'elaboració artesanal de Catalunya. De fet, ha rebut nombrosos reconeixements al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, especialitzada en la promoció de quelcom tan fantàsticament saborós com són els formatges dels Pirineus (no només catalans). I de l'altre, el Museu de les Trementinaires, al poble de Tuixent. Es tracta d'un d'aquells petits museus que podem trobar en molts pobles de la nostra geografia catalana, no gaire coneguts, que de ben segur no tenen prou interès com per justificar un viatge però que un cop s'hi és, resulta una sorpresa agradable. En aquest cas, el museu pretén donar a conèixer aquest ofici -bàsicament femení- que consistia en l'elaboració de remeis medicinals a partir de diverses plantes; de fet, el nom prové de la trementina, el remei que mes popularitat va assolir i que s'extreia de la resina de pi roig i era utilitzat contra el dolor, els cops, torçades, úlceres i picades d'aranya i escurçons.
Per cert, confesso el meu desconeixement de l'origen del nom del poble. Realment tindrà alguna relació amb el significat comú d'una ossera, és a dir, lloc on es conserven els ossos humans? Si és així, renoi, una mica tètric per batejar un poble. Potser sí que en algun moment de la seva història va ser un poble mort, mai millor dit!
El poble és un dels nombrosos exemples de despoblament de les àrees de muntanya catalana i de posterior "repoblació" per part de gent "neorural", vinguda de la ciutat. Per fer-nos una idea, l'any 1981 hi vivien només 18 persones (us imagineu gairebé una vall per a vosaltres sols!) amb un procés de reducció de la població molt més accentuada que a la resta de la comarca de l'Alt Urgell, per la qual cosa el cas d'Ossera seria el d'un poble per tancar o en estat de "mort clínica". Tot i així, a la dècada dels 80s hi ha una petita revifalla per l'establiment d'un grup de persones de procedència urbana, de famílies amb criatures (per exemple, el 2001 hi havia 35 persones). Aquest augment de població, en si mateix molt modest és, però, molt important per la dimensió qualitativa més que no pas quantitativa, ja que en una zona de muntanya un component de població fixa en edat productiva i reproductiva (amb nens) té un efecte multiplicador que es tradueix en, per exemple, coses tan importants com poder mantenir oberta l'escola i altres aparentment no tant (però que també ho són des d'un punt de vista simbòlic) com la celebració de la festa major, a més d'una certa dinamització de l'economia local (amb activitats artesanals relacionades amb l'alimentació, herbes aromàtiques i medicinals, mobles, etc.), que es veu complementada per la possibilitat de fer de monitor a les estacions d'esquí de fons durant l'hivern. Si voleu saber més sobre aquesta qüestió demogràfica, visiteu aquest enllaç amb un treball fet per dos col.legues meus del Dpt. de Geografia de la UAB (els professors Antoni Tulla i Joan Manuel Soriano).
Pel que he pogut saber de la informació trobada a Internet, el poble ve a ser una mena de petit (faltaria més!) mercat d'artesania, destacant les herbes, l'elaboració de formatges i melmelades i escultures vàries. Sense ànims de fer propaganda -no conec cap dels noms que citaré tot seguit- us heu de quedar amb els de Cal Nogué (pel tema de les herbes), Cal Codina (formatge de cabra), Cal Garrell (mel), Cal Casal (melmelada i bolets), Can Peretó (les escultures d'en Nico de Winter), entre d'altres. Per a més informació, podeu veure aquest folletó informatiu de les activitats artesanals i aquest altre enllaç sobre la relació entre artesania i turisme.
I dins d'aquest petit ventall d'activitats o atractius per veure i gaudir, deixeu-me que en destaqui dos de concrets: d'una banda, el formatge de cabra Serrat Gros, considerat un dels millors d'elaboració artesanal de Catalunya. De fet, ha rebut nombrosos reconeixements al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, especialitzada en la promoció de quelcom tan fantàsticament saborós com són els formatges dels Pirineus (no només catalans). I de l'altre, el Museu de les Trementinaires, al poble de Tuixent. Es tracta d'un d'aquells petits museus que podem trobar en molts pobles de la nostra geografia catalana, no gaire coneguts, que de ben segur no tenen prou interès com per justificar un viatge però que un cop s'hi és, resulta una sorpresa agradable. En aquest cas, el museu pretén donar a conèixer aquest ofici -bàsicament femení- que consistia en l'elaboració de remeis medicinals a partir de diverses plantes; de fet, el nom prové de la trementina, el remei que mes popularitat va assolir i que s'extreia de la resina de pi roig i era utilitzat contra el dolor, els cops, torçades, úlceres i picades d'aranya i escurçons.Per cert, confesso el meu desconeixement de l'origen del nom del poble. Realment tindrà alguna relació amb el significat comú d'una ossera, és a dir, lloc on es conserven els ossos humans? Si és així, renoi, una mica tètric per batejar un poble. Potser sí que en algun moment de la seva història va ser un poble mort, mai millor dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada