diumenge, 5 de febrer del 2012

Mont-rodon haurà d'esperar: ainss!

En el moment de començar a escriure aquesta entrada suposo que tothom qui hi hagi anat ja haurà enllestit la seva participació a la cursa de Mont-rodon, de Matadepera d'avui mateix. Com ja deia a la previsió de curses a fer aquest febrer, aquesta la deixava en stand-by perquè malgrat em feia gràcia, no les tenia totes per poder-hi ser. I finalment ha estat així, no hi he anat i confesso que en part en sap una mica de greu ja que estic convençut que es tracta d'una molt bona cursa, si faig cas de les referències que en tinc. Per tant, hauré d'esperar una altra edició (potser la propera) si com sembla que està passant, acabo de fer un pas més endavant cap a les curses de muntanya d'un nivell mitjà d'exigència (quant a distància i desnivell acumulat). Algú pot pensar que ha estat el fred que sens dubte deu haver fet el que m'ha fet arronsar, després que per totes bandes i de fa dies, hagin estat anunciant l'entrada d'un front de fred siberià "terrorífic", com diria en Pedro Piqueras. Però realment no ha estat aquest el motiu: d'una banda, els virus hivernals ronden per casa i no sabem si per uns dies o per quedar-s'hi tot l'hivern, i de tres que hi som, dos no hi són sencers i jo he de fer més de pare que mai; i de l'altra, hauria d'haver anat sol i cada cop això em fa més pal. Però total, a casa tampoc s'està malament del tot, oimés assegut al sofà amb una manta i veient com està nevant.


A la d'avui, ha guanyat un especialista en aquesta mena de curses -en Just Sociats- i darrera seu li han seguit fins un total de 464 corredors més, una mostra de l'acceptació que està tenint aquesta prova, tot i la seva relativa joventut (5ª edició), una xifra que s'ha repetit a les darreres edicions (suposo que el límit de les inscripcions deu estar fixat al voltant de les 500). Per si mai us animeu a fer aquesta cursa en un proper futur, sapigueu que serà una bona opció si busqueu una de mitja muntanya, on us sentireu ben tractats, on no haureu de suportar les molèsties derivades d'una gran massa de corredors al vostre voltant, etc. I si us va el tema de les dades tècniques, us deixo aquest enllaç del web "Senderators" amb el track del recorregut, el traçat en una imatge aèria i el seu perfil. Hi veureu com aquest no és gaire trenca-cames si un està una mica en forma i que d'asfalt, molt poc: molta pista, no gaire corriol massa tècnic i ideal per tota aquella gent que, com jo, apostem per aquesta mena de curses en detriment d'unes altres, les que, val a dir, vam a començar a fer quan ens endinsàvem en el món de les curses populars. Aquesta evolució crec que és bastant lògica i habitual en molts corredors però sigui com sigui, tot serveix per seguir corrent, en unes o altres curses.

De moment, m'he quedat amb les ganes de fer Mont-rodon però espero que la propera sigui la bona, és a dir, Puigverd de Lleida el diumenge vinent: una altra d'aquelles curses que tant m'agraden.

4 comentaris:

  1. Ja sé sap JC, la família és el primer. Espero poder fer aquesta cursa del Mont-rodon amb tu l'any vinent.
    Sort per Puigverd...acostuma a fer molt fred per allà (ho dic per experiència).
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Doncs a veure si l'any vinent és la bona. Acabo de parlar amb una companya de feina que ahir sí hi va anar i m'ha ratificat les bones referències que tenia de la cursa. Per tant, si l'any vinent estem més o menys bé, espero no faltar-hi.

    I per Puigverd, sí, fa molt fred. També ho sé per experiència. Però el fred no ens farà arronsar. Ja ens escalfarem mentre correm.

    Salutacions ben cordials.

    JC

    ResponElimina
  3. Hi ha dies per tot i les obligacions són les obligacions. A més, els virus, la "soledat" del corredor. Correm per passar-ho bé i gaudir, no per "anar fent".

    Seguim en contacte!

    ResponElimina
  4. Raúl,

    Ja he llegit la teva crònica de la teva superMITJA de Granollers. És ben bé que per tu deu haver estat un autèntic plaer i no cap obligació fer l'1:22h que has marcat. I tens raó, arriba un moment que hem de prioritzar per sobre de tot, el plaer de córrer una cursa, amb independència d'altres variables. Però és clar, arriba un moment que hi ha altres obligacions -en aquest cas familiars- que un no pot desatendre. Per sort, les curses son com les llonganises, n'hi ha més que dies.

    Gràcies i seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina