Demà, Cursa de l'Obaga al Solsonès

Demà, en el moment d'escriure aquestes línies, suposo que farà poc que hauré creuat la meta de la cursa de muntanya de Castellar de la Ribera, al Solsonès. Serà la darrera del mes d'abril a l'espera d'encetar el maig a veure-les venir, com avançava en l'entrada d'ahir. D'aquesta en concret no us puc dir gaires coses perquè la informació que en tinc és ben escassa: serà la segona edició, és de mitja muntanya, amb dues distancies a triar (ja haureu deduït que jo en tindré prou amb la curta, de 12 km.) i a priori, un desnivell acumulat encara assumible per a les meves modestes capacitats. I a més, tot indica que l'ambient que ens hi trobarem serà molt familiar; de fet, acabo de repassar el llistat d'inscrits i entre les dues curses hi ha un total de 48 corredors. Suposo que demà hi haurà més gent que s'hi acabarà inscrivint però tot plegat, potser serà aquesta la segona cursa amb menys gent en què hauré participat, després de la de Bagà de l'estiu passat. En tot cas dubto que arribem al límit dels 150 participants. A efectes de la classificació final, però, no sé si això és bo o dolent perquè com la majoria de la gent sigui una mica més experta que jo en aquesta mena de proves, m'haureu de buscar als darrers llocs del llistat; o potser no, qui sap si me les hauré de veure amb corredors que tot just estan començant i això em doni peu a fer valdre la meva "veterania" per acabar fent un bon paper. Sigui com sigui, tan se val. Com altres vegades, i més darrerament, hi anirem per gaudir, més que córrer, del paisatge, l'ambient i ens ho agafarem com una breu escapa de cap de setmana.

La de demà és la primera d'un minicircuit de curses (2) de muntanya ja que el 3 de juny hi ha la segona, a Tiurana que, ara mateix, reconec que no sé ben bé per on cau, com també em va passar al seu moment amb la de Castellar. Després que hagués fet la inscripció vaig consultar el mapa del Solsonès i vaig veure que potser queia una mica més lluny del que m'havia imaginat però tot sigui per aprofitar la inscripció, fer una cursa més de les que em comencen a agradar i no ens enganyem, a aquestes alçades, ja no em vindrà d'uns quants quilòmetres de més en cotxe. Ara bé, no sé si després faré la de Tiurana! Per demà, i com ja ve sent habitual, no espereu grans proeses de mi: deixant de banda el que deia abans sobre si el nombre final de corredors em pot ajudar o no, tampoc les tinc totes. Fa setmanes que tinc molèsties als dos tendons d'Aquil.les -la fisioterapeuta ja em va dir que deu ser per desgast- i encara que quan em trobo en mig d'una cursa no me'ls noto, sí que em recordo d'ells després, i durant uns quants dies. Per tant, si ja la meva màquina corporal no dóna per a gaires i perllongats esforços, potser que m'ho prengui amb calma, no sigui que demà acabi de petar del tot i guardi d'aquesta cursa i de Castellar de la Ribera un record agre. Res més lluny de la meva intenció.

I el millor de tot és que si demà fa bon temps, ens hi acostarem a Cardona per visitar el seu castell, potser el seu parc miner i suposo que per l'hora que serà, ens hi quedarem a dinar. I apa, feina feta. Diumenge o dilluns, la crònica.