Transèquia 2014: no estic tan malament!

Aquest proppassat diumenge vaig participar a la primera edició "oficial" de la Transèquia preparada expressament per a corredors. I tot i que després m'estendré més en l'opinió, ja us dic ara que va ser un gran encert, amb uns 260 participants que pel que vaig veure i sentir després, en arribar i mentre em cruspia el merescut entrepà, mostraven una opinió molt positiva. De fet, després de 29 edicions -fixeu-vos que n'és d'antiga- l'organització va creure oportú respondre a una creixent demanda i fer una prova específica per a aquest col·lectiu, sense deixar de banda la possibilitat de continuar fent el recorregut a peu i en bicicleta (en aquest cas amb tres circuits a escollir). De fet, si us acosteu per Manresa i rodalies podreu comprovar com una part del recorregut és molt freqüentat pels corredors. Podríem dir que si ja abans havia estat de sempre una caminada molt popular per aquestes contrades, la renovació que s'hi ha fet ha aconseguit una molt bona nota (ho podeu llegir en aquesta notícia). Dues dades més perquè us en feu una idea: 5.000 caminadors i un miler de ciclistes, que aviat és dit.

Feta aquesta introducció, "manda huevos" com va dir aquell que tractant-se de la cursa més propera que feia des de casa, hagi estat la que m'ha obligat a llevar-me més d'hora, i en diumenge. Motiu: la prova començava a Balsareny i des de Manresa calia agafar l'autobús (per gentilesa de l'organització). Així que poso el despertador i ja em teniu matinant per arribar a l'estació abans de les 7 del matí (encara a les fosques). Aquí em trobo al Sergi (el recordareu de la Punk Trail de Castellbell i el Vilar) que ve amb part de la família i uns quants coneguts més. I és que sens dubte, amb tanta gent que aplega la prova un o altre t'acabes trobant. En aquest primer moment també m'adono de la bona feina que s'hi ha esmerçat i que després aniré confirmant al llarg del matí. Amb tot això, ens "desembarquen" al punt de sortida on hi trobo més coneguts i amics (en David i la Núria, que em diuen que aniran molt tranquils, i en Jordi -una de les potes del finiquitat "Team" i que de tranquil no en té res). Així doncs, sortim poc més tard de les 7:30h (els corredors teníem assignada la franja horària de sortida fins a les 8:00h). Com d'ençà la darrera mitja marató no havia tornat a córrer més de 21 km. ni a cap cursa ni pel meu propi compte, m'ho agafo amb calma i serenor. Temps tindré per endavant per veure com reaccionen les cames i el cap. Els primers quilòmetres els comparteixo amb el Sergi (i família) però poc a poc, i gairebé sense buscar-ho, els vaig deixant enrere (de fet, des del primer control (km. 6) ja no els tornaré a veure fins el final).

Abans d'arribar a aquest punt ja veia que la cosa estava funcionant bé, amb un ritme regular però alhora sostingut. Jo vaig fent, pim, pam, pum, i més aviat avenço més gent que no pas m'avença a mi. Al cap d'una estona, aconsegueixo agafar-me, com un percebe a la roca, a un grup de tres corredores que van a un ritme més ràpid i que no es desempallegaran de mi fins el tercer control (al km. 14, al polígon industrial de Santa Anna, a les afores de Santpedor). Després m'assabentaré que una és Laia Andreu (no tinc el gust) i que resulta ser una autèntica corredora i campiona en no sé quantes proves. Aquesta ha estat la part del circuit on més he gaudit perquè a la vegada que coincidia amb el que per mi és la més agradable i bonica de fer, també ha estat la més ràpida i on em vaig veure que les cames responien. A partir d'aquest control les començo a perdre de vista (també és cert que elles anaven per feina i poc s'hi van aturar mentre jo m'ho vaig agafar amb més calma), i fins el següent control aniré fent però amb una mica més de parsimònia. Tot i així, passo pel quilòmetre 21 (l'equivalent a una mitja marató) amb un temps al voltant d'1h:52' i penso que si descompto els minuts que m'hi he estat als tres controls anteriors, estaria marcant un millor temps que a les darreres mitges del meu historial (Tàrrega al 2012 i Mollerussa al 2011). Entre això i que veig que no em sento gaire cansat, penso que encara mantinc un cert to més o menys digne, si més no per moure'm per terrenys plans. Així doncs, "al loro que no estamos tan mal", com va dir en Laporta.

Després del darrer control, a Comabella, deixo anar gas una mica perquè les cames ja no estan tan lleugeres com abans i com ja conec el recorregut per haver-lo fet altres cops -allò que deia abans de la popularitat entre molts corredors d'aquesta part del camí- no em ve de nou tot el que hi vaig trobant. Vaig fent, lent però sense pausa i espero arribar al Parc de l'Agulla i creuar l'arc inflable que ens indica a tots que la "cursa" s'ha acabat. La sensació que em queda és la d'una gran satisfacció perquè en cap moment m'he sentit molt cansat, ni tan sols després durant la resta de la jornada dominical. Tot i que ja som uns quants els corredors que ja han arribat, ni molt menys som tots i a la classificació que han publicat a la web apareixo al lloc 70 d'un total de 260 corredors. De totes formes, com aquest no era ni de lluny, l'objectiu de la cursa tant se'm dóna però aturo el cronòmetre en 2h:13', molt semblant a quan vaig fer la Transèquia dos anys enrere (aquí podeu llegir la crònica).

En definitiva, i deixant de banda la meva actuació personal, poques oportunitats hi ha durant l'any per poder córrer aquesta distància (ideal per a un entrenament llarg premaratonià) en aquestes contrades, a un preu mòdic, avituallat quatre cops durant el recorregut, a més de la sortida i arribada (6 en total), amb una logística organitzativa que ja voldrien tenir altres curses, que tinguis un autobús a la teva disposició perquè et portin a la sortida i una disponibilitat d'informació a la web molt completa i acurada. És a dir, si us voleu estar de romanços i passeu de participar en una cursa d'aquelles que et fan pagar cada cop més, amb control del temps oficial i classificació on surti el teu nom i altres detalls d'aquesta mena, i en canvi voleu córrer sense aquesta pressió i en un ambient molt més agradable, aquesta prova -que no cursa- no us la podeu perdre de cap de les maneres. Des d'aquí, la meva més sincera enhorabona a tot el personal de l'organització per la molt bona feina feta i també a mi mateix pel meu encert en la tria. Per cert, si us van les caminades en què també es pugui córrer, potser a final de mes ens veurem a aquesta de Navarcles.