dijous, 21 d’abril de 2011

Bàsquet Manresa: mona i Via Crucis

Permeteu-me aquesta entrada que va més enllà de la temàtica runner del bloc i que s'endinsa en la meva altra passió esportiva: el bàsquet. Aprofitant aquests dies "sants" i que també fa temps del meu darrer escrit dedicat al món de la cistella, us poso aquest de breu per desitjar-vos unes bones i de ben segur que merescudes mini-vacances de Setmana Santa, si és que en feu. De moment no s'albira a l'horitzó cap vaga de cap gremi que tingui a veure amb el transport col.lectiu (pilots de línies aèries, controladors d'aeroports, maquinistes de Renfe, etc.) amb la qual cosa ja teniu molt de guanyat tots aquells que decidiu viatjar.

Bé, al que anava, per si no esteu al cas del bàsquet en general i del manresà en particular -a aquestes alçades hauríeu de saber que més que una aficionat, en sóc patidor- us informo que l'equip de l'Assignia Manresa ha posat a la venda en algunes pastisseries la seva pròpia mona de Pasqua, inspirada en la mascota del club, anomenada "Llumet". Si llegiu la notícia tindreu més detalls "tècnics" del pastís, així com també la raó del seu nom. No conec les iniciatives d'altres clubs de la lliga ACB en matèria "pastissera" però si més no, aquesta és curiosa i com a mínim s'allunya de les més típiques figures del Messi, del palmell de la ma amb els cinc dits estesos (per allò del 5-0 de lliga del Barça al Madrid de fa uns mesos), del Bob Esponja, Hello Kitty, Dora la Exploradora i tantes altres de tan mal gust per seguir els dictats de la moda mediàtica del moment. I a més, que després de fer una ullada per uns quants aparadors, un se n'adona que els preus no són, precisament, de crisi. Diguem que aquesta és una ocasió més per vendre un producte que en una altra època de l'any seria força més barat. Però com tots plegats som uns bons trossos d'ase -jo el primer- acabem picant l'ham i els que som padrins d'algun/a fillol/a ho sabem prou bé.

D'altra banda, els aficionats del bàsquet manresà ja ens podem cruspir aquesta mona perquè serà l'únic dolç que tastarem aquesta temporada. Al pas que va l'equip amb prou feina podrà mantenir la categoria ja que la dinàmica dels darrers partits no pot ser pitjor i el que encara ho és més, que la dels equips que van per darrera és, ara, més bona. Com un "nazareno" en una processó haurem de fer un Via Crucis en aquestes jornades que resten per dir adéu a la temporada (esperem que no a la categoria) i fer allò de "borrón y cuenta nueva" fins la propera. I si les coses van mal dades i els ciris posats al Sant o Verge de torn no fan efecte, haurem de fer un curs intensiu de "costalero" i aixecar la nau i remuntar-la des la LEB Or fins de nou, a l'ACB. Per als no entesos, diguem que no és el mateix veure un partit de bàsquet contra el Barça, Madrid o Caja Laboral (tres dels equips més potents de la lliga espanyola) que fer-ho contra el Palència, Ourense o l'Osca (sense voler faltar al respecte). En termes futbolístics, és com si en lloc de jugar contra el Barça o el Madrid ho haguessis de fer contra la Ponferradina o el Albacete. Oi que no és el mateix?

Doncs bé, que us aprofiti i recordeu que aquesta Mona és de les que es mengen, no la que ve després de fotre's de mam fins el cul.

2 comentaris:

  1. S'ha de ser optimistes! cert que últimament el Bàsquet Manresa ho perd tot, i els rivals ho guanyen quasi tot. Però si el Manresa només guanya 1 partit, els que actualment ocupen les posicions de descens (Menorca i Granada) ho haurien de guanyar tot. I encara està el Meridiano Alicante que també opta a baixar.

    La jornada 32 serà la clau per els 4 equips que poden baixar.

    Records i Som-hi Manresa!

    ResponElimina
  2. Mateu, tens raó en aquest comentari tan optimista però el Manresa és capaç de qualsevol cosa. Jo, que sense ser un aficionat molt veterà, et dic que he vist coses en el manresa que no he vist a cap altre equip. Però bé, el temps ens acabarà posant allà on ens mereixem. Llàstima d'haver perdut aquest passat diumenge a Fuenlabrada quan ho teníem al sac.
    Records.

    ResponElimina