diumenge, 17 d’abril de 2011

Cros de Navàs: malefici trencat?

Començo amb aquesta pregunta perquè en la crònica prèvia deia que les curses que he fet en dissabte tarda no m'han anat, en general, gaire bé (mandra, dinar encara per pair, vés a saber!). Doncs bé, sense que la d'ahir hagi estat una cursa d'allò més fantàstica, diguem que no em puc queixar, tant pel resultat final com també per allò que no ens cansem mai de repetir de les sensacions, sobretot quan les coses et surten millor del previst. En un recorregut certament exigent en algun dels seus trams he baixat dels 48' i ocupat la posició 112 d'un total de 309 corredors; no és per llançar coets però tampoc crec que estigui gens malament, bo i tenint en compte que no he fet res de res en tota aquesta setmana ja que després de la mitja de Cunit vaig decidir descansar una mica. Imagineu-vos si arribo a entrenar i agafar-m'ho més a la valenta: ja em veig al pòdium!! Però anem a pams.

Em presento a Navàs amb un temps molt bo per córrer -sol, no gaire calor i una mica de fresca. Sense haver de fer cua (una de les virtuts de la cursa), recullo el dorsal i començo a veure l'ambient previ al Cros, amb les curses infantils. Saludo uns quants coneguts d'entre els quals l'Albert Prat, un antic estudiant i alhora un "crack" de les duatlons, a qui ja m'he trobat un parell de cops (Callús i Avinyó) i que va guanyar la seva categoria (sub23) fa dos anys. Ara, però, com ja és una mica més gran té molta més competència. Què hi farem, Albert, c'est la vie! Puntuals com un rellotge suís, es dóna el tret de sortida i fem el primer tram d'asfalt de la cursa (el segon serà al final), passeig (de Ramon Vall) amunt i passeig avall. Tornem a passar pel lloc de sortida i aviat (poc més del qm. 1) enfilem les primeres rampes del que és el tram més dur i que ens ha de portar al punt més alt de la cursa (cap el qm. 3). Conscient de les meves limitacions en aquest terreny, m'ho agafo amb calma perquè encara queda molta cursa, vaig fent i no em desempallego de la gent que segueixo i em fa de llebre.

Després de "coronar" aquest turó és el torn del primer tram de baixada (uauuu!!), havent de travessar una trialera on has d'anar amb compte si no vols deixar-te algun dent pel camí. Ara toca fer una mica de pla fins enfilar-nos al segon punt més alt del recorregut, que és més suau que el primer; de fet, la mateixa organització ja havia publicitat al web que aquesta part (a partir del qm. 5) havia canviat respecte les tres edicions anteriors per tal que la cursa fos assequible a més gent. Estic anant un ritme que, de mantenir-lo, m'ha d'ajudar a creuar la meta al voltant dels 47' i en aquest moment m'adono que les coses m'estan sortint bastant bé. Comencem a pujar de nou i tal i com esperàvem, aquest segon turonet és més còmode de fer i xino-xano, però sense perdre pistonada, el superem sense gaires problemes per fer tot seguit el darrer tram del circuit, de baixada tot i que esquitxat amb algun que altre tobogan que em fa perdre una mica de ritme. Fins i tot, en algun moment cal anar amb compte de no baixar massa ràpid sota risc de caure i prendre mal. Entrem als carrers de Navàs i em permeto el "luxe" d'esprintar el darrer mig quilòmetre amb un altre company que m'havia atrapat poc abans (val a dir que l'esprint el perdo). Tot plegat, creuo la meta força satisfet de com m'ha sortit la cursa en general, tenint en compte que he fet la segona meitat gairebé tan "ràpida" com la primera i en la qual he pogut mantenir la meva posició. Així doncs, podríem dir que aquest malefici de córrer en dissabte tarda l'hem, finalment, trencat? Potser sí, com a mínim fins la propera.

Tot seguit, anem a valorar una mica la cursa en el ben entès que es tracta només d'una opinió personal del que he vist i viscut:
  • Aspectes que m'han agradat: igual que a la darrera de Cunit, no és una cursa amb molta gent i l'ambient ha estat bastant familiar, fet al qual hi han contribuït, sens dubte, les curses infantils prèvies. També ha estat bé la seva logística, tota concentrada al mateix lloc (el camp de futbol) i les facilitats per aparcar el cotxe. Del recorregut, crec que tots els qms. han estat indicats (potser m'he perdut els dos primers) i el mesurament bastant exacte, a més de bastant atractiu un cop deixes enrere els carrers de la vila. També val la pena destacar la bossa d'obsequis que, a més de la samarreta, incloïa un ben assortit lot de productes de neteja de la llar i personal (altres curses n'haurien de prendre bona nota i no ficar-hi només propaganda i uns quants caramels). Per últim, valorar la publicació de les classificacions al cap de molt poca estona (sempre és agradable mirar-les si la cursa t'ha anat bé).
  • Aspectes que no m'han agradat: mmm!!! després de rumiar una estona, ara mateix no em ve res al cap que hagi de destacar negativament. Crec que la cursa s'ha ajustat a la informació del web, sense sorpreses desagradables (p. ex. la "desaparició" misteriosa d'algun avituallament o canvis en el recorregut) com de vegades ens hem trobat en altres curses.
Per portar només 4 edicions aquesta gent de Navàs ho ha sabut fer bastant bé. No hi ha res com plantejar-se curses sense gaires pretensions com perquè després et surtin bé i la gent torni cap a casa amb un somriure i amb ganes de repetir-la. I a més, amb uns preus encara continguts. Avís per als companys blocaires que els hi costa sortir de l'àmbit metropolità: si voleu una bona cursa de 10 km. (però no per fer-hi marca) i ben muntada, aquesta l'heu de fer tard o d'hora. Per acabar, us poso una foto que he trobat al Web de la cursa i que correspon, més o menys al km. 1, quan baixàvem pel Passeig de Ramon Vall, després de pujar-lo.


6 comentaris:

  1. Ei, teacher! aquest resultat sí que és per llançar coets, has arribat entre el primer terç del total de participants, no com altres que arriben entre els últims, jeje. De què et queixes?
    Per cert, aquest dorsal és el primer que porta imprès el teu codi de xip, oi?
    Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Hola Conchy, reconec que em va sortir una cursa bastant bona per a les meves modestes possibilitats, bo i més tenint en compte que durant tota la setmana no havia fet res de res, només descansar després de la mitja de Cunit. A més, com el recorregut no era pla del tot, suposo que si ho extrapoléssim a una cursa plana, estaria en els meus temps de 43-44'.
    I sí, la foto (que havia abans que la d'ara) corresponia al primer dorsal amb el meu xip imprès.
    Gràcies i aviam si coincidim en una cursa.
    JC

    ResponElimina
  3. Molt bé, no? És important trobar-se bé i fer una cursa dins de les expectatives. De fet, quan un acaba satisfet és la millor de les notícies. Me l'apunto per un altre any, si no coincideix amb la mitja de la Garrotxa, és clar!!! Je, je

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Doncs sí, Raúl, no em puc queixar. Quan s'actua per sobre de les expectatives una de dos, o aquestes estan infravalorades o un està millor del que es pensa. Potser en el meu cas pensaria una mica de totes dues opcions.
    Aquesta cursa, per als que no sou de "comarques" crec que val molt la pena: està ben muntada, no és gaire cara i en no ser del tot plana te la pots agafar com un entrenament o test per comprovar el teu nivell (que ja veig que estàs molt bé) ja que és un pèl exigent en algun tram. A més, venint des de BCN és un cop de pedra perquè és només agafar l'eix del Llobregat i apa, a menys de 100 km. hi arribes.

    Una altra per tu.

    ResponElimina
  5. Felicitats de nou Joan Carles!.
    Ja has recuperat el camí de les bones sensacions!.
    Prenc nota de la cursa de Navàs, que jo tot i les "obligacions" amb el Team, sempre miro amb molt carinyo aquestes curses.
    Sense anar més lluny aquest diumenge vaig a Canovelles a córrer.
    Una abraçada!.

    ResponElimina
  6. Gràcies Ernest,
    Sobre això de les bones sensacions ja veurem fins quan em duren. No es pot demanar peres a un pomer i si porto unes setmanes fluixes d'entrenaments, doncs aleshores no es pot demanar gaire més.
    Sens dubte, aquesta de Navàs és una cursa que s'ha de mirar, com dius tu, amb "carinyo" perquè a més d'estar ben organitzada, no perd el seu sentit més familiar en no haver-hi massa gent.
    Potser és igual que a la de Canovelles que si no recordo malament, ja vas fer l'any passat.
    Una altra per tu.

    ResponElimina