dijous, 28 d’abril de 2011

Corredor popular: vídeos

Ha estat una grata sorpresa "descobrir" al meu mur del Facebook (sí, jo també hi he caigut en això de les xarxes socials, què hi farem!), dos comentaris que de fet són enllaços a sengles vídeos que tracten de la descoberta de l'atletisme popular, a través de les vivències de 6 corredors amb objectius i carreres molt diferents però que tots ells es caracteritzen per un mateix element: el caràcter de les curses en què participen (potser un d'ells s'aparta un pèl d'aquesta visió). El reportatge es titula "Corredor popular" (ja veieu que el títol no és gaire original) i aquí us deixo els dos enllaços (1ª part i 2ª part); entre tots dos són 28' de durada i com correspon a aquest país que està cada cop més embogit pel "puto" futbol, fins el moment d'escriure aquesta entrada no han estat gaire visionats (poc més de 1.150 reproduccions).

Si teniu una estona i el tema us va us aconsello que els veieu perquè crec que reflecteixen molt bé l'evolució que hem tingut molts corredors populars i el que pensem d'aquest esport. Val a dir que dels 6 personatges, 2 són bastant coneguts en aquest món, com són l'Arcadi Alibés i el Jaume Leiva (un autèntic crack de les curses i que aspira a fer el salt cap a la professionalitat), mentre que els altres 4 són tan anònims com ho pugui ser jo mateix o molts de vosaltres. També fa una aparició puntual l'ex-maratonià espanyol Abel Antón. Dit això, algunes de les principals idees que es diuen les resumeixo tot seguit:
  • Les motivacions per començar a córrer i seguir fent-ho són la salut, el trobar-se bé amb un mateix, la possibilitat que et dóna de desconnectar, la seva comoditat, gratuïtat, etc.
  • Molta gent fa el debut amb la famosa i multitudinària Cursa de El Corte Inglés (doncs mira que n'hi ha per triar i remenar i va i agafen la que potser és menys idònia).
  • És un esport en què la gent s'inicia de gran, és a dir, no s'hi introdueix des de petit.
  • Es pot córrer pel simple plaer de fer-ho però també és positiu marcar-se uns objectius, un temps a fer en una cursa. Després, quan el cos ja no dóna tant com abans cal plantejar-se altres fites.
  • Córrer en grup és bo per conèixer millor la gent però fer-ho sol dóna fortalesa mental. I això és positiu quan en una cursa llarga pots trobar-te una bona estona corrent sense ningú al teu voltant.
  • Les dificultats d'un corredor molt bo per guanyar-se les garrofes (allò què dèiem abans de la professionalitat). En aquest sentit, és un esport de "pobres".
  • Per què deixar de córrer si t'agrada? Mentre el cos aguanti i les cames responguin doncs anar fent. Però arriba un moment que el cos acaba pensant pel cap.
Per acabar, remarcar que es fa un incís en la que és l’associació de corredors populars més important de Catalunya (Corredors.cat), de la qual n’he fet esment algun cop. Doncs bé, si veieu el reportatge ja direu la vostra opinió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada