dijous, 11 d’agost de 2011

Corrent entre patrimoni monumental (1)

Els i les seguidores del bloc ja s'hauran adonat que als darrers dies està una mica en stand by ja que la darrera entrada és del 25 de juliol. Això no és gens habitual en mi perquè fins el moment, la regularitat en la publicació de nous escrits ha estat una constant, i fins i tot en ple estiu. Aquest cop, però, no ha estat així i confesso que el context vacacional s'ha encomanat al meu vessant "literari". També és cert, i ho dic una mica en descàrrec meu, que el fet de no haver participat a cap cursa des de finals de juny (a Bagà) tampoc ha ajudat gaire a millorar la situació. I en aquest sentit, i com diré més endavant, si juliol ha estat un mes en blanc, l'agost tampoc té unes millors perspectives. Però aquesta manca de curses s'ha vist en part pal.liada per l'oportunitat que he tingut d'entrenar (per dir-ho d'una forma) per llocs on córrer pot ser un plaer, aprofitant una sortida vacacional d'uns quants dies, i que amb aquesta entrada i en altres de successives, us explicaré amb una mica més de detall.

De fet, ja sabeu que sempre que surto a fora i tinc l'oportunitat, incloc al meu equipatge les meves sabatilles, i poca cosa més, perquè crec que una de les millors maneres de conèixer un indret turístic sense que hagis de patir per si et trobaràs després molta gent al teu voltant, és sortir a córrer ben d'hora al dematí. Val a dir també que el relat d'aquestes sortides serveix per donar una mica de "vidilla" al bloc, en una època de l'any no gaire propícia perquè aquest estigui plenament actiu. En concret, fa poc més d'una setmana (fixeu-vos si vaig amb retard) que hem tornat del centre d'Espanya on després d'agafar el cotxe, la dona i el nen per aquest ordre, hem visitat tres indrets que sense estar inclosos dins el top ten de les ciutats turístiques d'aquest país, no són tampoc del tot desconeguts, sobretot per a la gent que busqui combinar tranquil.litat amb patrimoni monumental i per descomptat, que la ruta inclogués l'opció de fer nit en un Parador (ho confesso, en som fidels seguidors). Així, aquest any ens hem deixat caure per la Granja de San Ildefonso (Segòvia), Almagro (Ciudad Real) i Alcalá de Henares (Madrid) i per suposat, m'he trepitjat els carrers i els voltants d'aquests tres nuclis. Així, en aquesta primera entrada i en les dues posteriors d'aquesta "trilogia", us faré cinc cèntims dels itineraris que he fet per si mai voleu seguir les meves petjades.

La Granja de San Ildefonso es troba a uns 10 km. de la ciutat de Segòvia i és un petit poble on la "joia" turística és el palau reial i els seus jardins. No m'estendré gaire a explicar la seva història, orígens, descripció, etc. perquè per això hi ha un munt de webs on podeu trobar informació molt més precisa que la que us pugui oferir jo aquí (tot i així us deixo aquest enllaç de "Patrimonio nacional" i aquest altre de la inevitable wikipedia). Per a qui no ho conegui, i a grans trets, diria que ve a ser una mena de Versalles (més petit) on el que deu molar bastant deu ser córrer pels jardins i perdre-s'hi pels seus carrerons, fonts, etc. De fet, al seu moment es van dissenyar perquè tinguessin més importància que el propi palau. La idea era viure al camp i construir "una casa petita amb un gran jardí"; el rei Felip V plantejà la seva construcció d'acord amb els gustos francesos del moment, la qual cosa donà lloc a un jardí amb molts ornaments a base de fonts i escultures. I ja dins el palau, no us hauríeu de perdre tampoc la col.lecció de tapissos flamencs, de grans dimensions i fantàstica iconografia, que es van confeccionar per encàrrec de l'emperador Carles V.

De totes formes, com l'horari de visita dels jardins no s'ajustava a la meva pràctica de córrer d'hora pel dematí, i com el nucli en sí mateix tampoc és tan gran, us proposo un altre recorregut per les afores. En concret la volta a l'embassament del Pontón -que aprofita les aigües del riu Eresma- i que és bastant planer, llevat del tram inicial -baixada- i del final -una mica de pujada. L'itinerari circular -inici i arribada al Parador- té una distància que no arriba als 10 km. i el podeu acabar passant per alguns dels carrers que menen a l'entrada al Palau reial, ja dins el nucli històric. Té poc asfalt, des de la sortida de la carretera que porta a Segòvia i fins la presa segueix una pista molt ben compactada (té tota la pinta de ser una zona de passeig) i a partir d'aquí la pista esdevé un corriol sense gaires dificultats fins la carretera que porta de nou a La Granja, venint des de Peñafiel. Ara bé, si l'heu de fer a l'estiu convé que sigui de bon matí perquè no hi ha gaires zones ombrívoles. I si aquest recorregut no us acaba de fer el pes i disposeu de més temps, tafanejant pel Web he trobat aquest altre que us porta des de La Granja al mateix cor de la ciutat de Segòvia: coincideix amb el meu fins a la pressa de l'embassament i després segueix una pista en direcció a Palazuelos de Eresma per a un total de poc més de 12,6 km.

Tot plegat, aquí us deixo el mapa del recorregut. Si mai el feu, recordeu-vos de mi però no caldrà que m'ho agraïu. És de "franc". Pròxim capítol: Almagro. Per acabar, dos enllaços que relacionen les vacances estivals i el córrer. Aquest és d'Olite (2010) i aquest altre d'una part del Camí de Sant Jaume (2009).


Mostra La Granja de San Ildefonso en un mapa més gran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada