Cursa de la Vall d'en Bas: la crònica

El passat diumenge vaig fer la meva darrera cursa de la temporada i d'aquí uns dies encetaré la nova, amb la qual cosa l'interval entre una i altra haurà estat ben reduït. De fet, ja havia donat per conclosa la d'enguany amb la Cursa d'Estiu de Bagà (a finals de juny) que vaig fer la "troballa" de la Vall d'en Bas i com s'ajustava molt bé a l'opció d'una escapada de cap de setmana (la darrera de l'estiu) per les contrades de la Garrotxa, doncs no vam deixar escapar aquesta oportunitat. Oimés si la cursa és gratuïta i com s'entreveia, d'aquelles que de vegades he qualificat d'"autènticament popular". I si a més tenim la sort de trobar un allotjament bastant bo (els apartaments de Can Morera) a pocs metres de la mateixa sortida ... doncs què més es pot demanar? Ja em feia una mica de pal haver-me de llevar d'hora per fer la inscripció però amb aquesta qüestió resolta, l'hauria pogut fer en pijama, com aquell qui diu. I amb totes aquestes facilitats logístiques resoltes, un podria pensar que la cursa m'hauria d'haver sortit rodona, allò d'arribar i moldre, però no va ser ben bé així com us detallaré en aquesta crònica. Potser aquestes mateixes facilitats van jugar en contra.

En primer lloc, val a dir que aquesta primera edició de la Cursa de Verntallat-el Mallol forma part del Circuit de Curses Populars de Muntanya de La Garrotxa del 2011, juntament amb 7 més, com són: "Córrer pel cor de la Fageda", "Cursa de la Bonavista", "Pujada a la Salut", "Puja i baixa a Batet de la Serra", "Cursa Festes de Sant Roc", "Pujada a Sant Ferriol" i la ja coneguda per nosaltres "Volta pels volcans d'Olot" (més informació a l'enllaç). Recordeu que aquesta darrera ja l'hem fet dos cops i que enguany vam estar a punt de fer la primera però que al final vam canviar-la per la mitja marató de Cunit. No conec cap més altra d'aquestes 8 però havent-ne "tastat" la dels volcans i la de la Vall d'en Bas, crec poder afirmar que val molt la pena aprofitar-ne alguna perquè a més d'estar ben organitzades, dóna peu després a muntar una sortida de cap de setmana o d'un únic dia, com es vulgui, donat que les opcions per aprofitar la jornada en alguna sortida per la comarca són múltiples. I ningú pot negar que aquestes contrades tenen tots els ingredients necessaris per a la gent amant de la natura, l'excursionisme, rutes en BTT, passejades a peu per indrets d'un bell paisatge, etc. amb amics, en família o amb qui es vulgui. I així ho vam fer nosaltres, tant abans com després. És el que té de bo agafar-se la cursa com un simple pretext i sense donar-li cap més importància que la de passar-s'ho bé.

De fet, prova d'això últim és que ni tan sols vaig pensar en agafar el cronòmetre i que com tampoc les tenia totes, ja no vaig amoïnar-me gaire per com em sortiria. Si mireu el seu perfil, no és que sigui gaire exigent però té dos turonets que cal salvar i fan que un s'hagi d'esprémer una mica més del compte. I ja sabeu que tot i que he fet altres de més dures i que m'han sortit millor, tampoc sóc un boig per les curses de mitja muntanya. Doncs bé, faig la inscripció sense cap problema i ja me n'adono que serà una cursa molt popular, sobretot per a la gent d'Olot i rodalies, doncs sembla que qui més qui menys, tothom es coneix. I fins i tot trobo alguna cara coneguda de gent d'altres contrades (p. ex. Bagà i Ossera). Sortim amb uns 15' de retard perquè l'organització ha fet curt en les seves previsions i enlloc dels 150 corredors esperats, se n'hi presenten uns 200 (inclosos també els caminadors). No està gens malament per ser aquesta la primera edició.

Però anem al gra. Des dels primers compassos m'adono que no vaig fi. Pensava que la lumbàlgia que havia tingut dies enrere reapareixeria però la veritat és que no va ser així i sí en canvi, vaig sentir les agulletes al pit. El motiu és que des de feia tres dies que tornava anar al gimnàs i que tot i les primeres sessions creia que havien estat suaus, sembla ser que no va ser així. No ha de valdre d'excusa perquè quan un no està en forma li surten tots els mals possibles, però sí és cert que durant tota la cursa vaig estar limitat en la respiració ja que cada cop que ho feia -i ja us podeu imaginar que en una cursa en són molts- el pit m'ho acabava recordant. Doncs bé, entre un mal i un altre "ataco" el primer turó i a mitja pujada decideixo prendre-m'ho amb calma i deixar de córrer per caminar. No en sóc pas l'únic, però, i de fet, pels comentaris que vaig sentir un cop acabada la cursa, aquesta va ser més dura del previst. Ara bé la baixada prèvia al segon turó i aprofito per gaudir del paisatge que, en part, ja vam veure al seu moment amb motiu de la mitja marató d'Olot (sí, la del pernil). En aquesta part es passa per un dels trams més macos de la cursa: un corriol tan ombrívol que gairebé em feia dubtar de si corria de dia, paral.lel al rierol del Gurn.

Ara ens toca pujar al segon turó -que coincideix amb el llogarret del Mallol- que és una mica més suau que l'anterior però vaja ... "de lunes a martes no te apartes". Aquí trobem l'únic avituallament de la cursa -una mica pobre, val a dir-ho- i s'inicia la part de baixada i pla de tornada cap a la meta. Crec que ara puc prémer una mica més el gas però el pit em recorda que no, que continuï agafant-m'ho amb calma i gaudeixi de les vistes. Li faig cas però tot i això no deixa de ser aquest un tram que se'm fa pesat i més llarg del que és realment. Travesses camps de conreu fent unes quantes voltes -suposo que perquè al final doni la distància de 9 km.- i ara bé el millor: l'oportunitat de creuar la meta -feia algunes curses que no desitjava tant de veure-la com en aquesta- amb l'Stanis un altre cop en braços. I si em demaneu pel temps fet, no ho sé del cert: no han publicat encara cap classificació però crec haver vist un 59':01" en la taula de la persona que anava apuntant els dorsals de la gent que arribava i el temps. Si això es confirma, ja podeu deduir que és bastant fluix però tampoc sé quanta gent va quedar per davant meu i quants més per darrera (ja deia Eisntein que tot és relatiu). Aixi que ho sàpiga ja actualitzaré la taula de dades de les meves curses.

Tot plegat, que tinc la sensació que em falta un puntet de forma per començar la temporada -recordem-ho, aquest diumenge- amb garanties de fer un bon paper. Ja ho anirem veient al llarg de les properes setmanes. I pel que fa a la cursa, què dir: doncs que per ser la primera edició ha anat força bé; molt bon ambient, més o menys ben organitzada, un lloc molt adient on situar la sortida i arribada i en una zona on no hi ha problemes d'aparcament. Crec que no havien dutxes però com jo vaig dutxar-me a l'apartament llogat, doncs que la resta s'espavili! Per ser una cursa gratuïta no tinc cap opinió en contra que la faci desmerèixer i com ja he dit altres cops, no es poden demanar peres a un pomer. Altres curses són de pagament i s'ho haurien de fer mirar amb lents d'augment. Enhorabona, doncs, a la gent de la Vall d'en Bas.