La segona parada del nostre periple vacacional d'aquest estiu ens ha portat des de La Granja de San Ildefonso (Segovia) a la ciutat d'Almagro (Ciudad Real). I potser vosaltres us demanareu que què redimonis se'ns hi ha perdut en aquesta raconada de la Manxa? Doncs heu de saber que per a la gent que busca tranquil.litat, una certa dosi de cultura i monumentalitat pels carrers, Almagro és una parada obligada en aquesta part del país. De fet, sempre he pensat que la millor manera de calibrar el potencial turístic d'un indret és fer una ullada a la seva oferta d'allotjaments ja que, al cap i a la fi, si es vol atreure gent i que s'hi quedi, a més d'oferir quelcom a fer i visitar, també se li ha de donar l'oportunitat de fer-hi nit. Doncs bé, mireu, entre algunes altres, aquesta Web i veureu que l'oferta d'establiments és prou àmplia i variada per a una ciutat que arriba gairebé als 9.000 veïns.
Almagro és la capital històrica del Campo de Calatrava, zona el nom de la qual prové d'una de les poderoses ordres religioses i militars que tant van sovintejar a l'edat mitjana per les Espanyes en la seva lluita de reconquesta contra els moriscs (és més, per tota aquesta zona el nom de "Calatrava" acostuma a acompanyar el topònim de molts nuclis). Derivat d'aquest passat, ha sabut conservar un important patrimoni monumental que, malgrat no tenir cap peça de renom mundial, sí ha fet que hagi estat declarat Conjunt Històric i Artístic. Com diu aquesta web, i sense exagerar ni un bri, "Pasear por las calles de Almagro constituye una invitación a sumergirnos en su pasado, en la leyenda de monjes guerreros y caballeros, en la grandiosidad de sus iglesias y conventos, o en la perfecta traza de su inalterado Barrio Noble; pero también en la realidad de una población que ha desempeñado un papel primordial como claro referente cultural en La Mancha, especialmente desde la perspectiva teatral, merced a su Festival Internacional de Teatro Clásico". De fet, segurament si per algun motiu concret és coneguda aquesta ciutat és per aquest Festival que se celebra durant el juliol i que fa que el mes d'agost sigui, paradoxalment, temporada baixa des del punt de vista turístic. I una de les parades obligades per la ciutat ha de ser el seu Corral de les Comedias; declarat Monument Nacional l'any 1955, conserva l'estructura original dels teatres del segle XVII i és l'únic exemplar de la primitiva arquitectura teatral que encara roman en peu a Europa i en funcionament. Però com aquest no és un bloc turístic, no m'aniré per les branques i us deixo aquesta Web on si us interessa, podeu accedir a molta més informació i més detallada. I sisplau, no deixeu de fer-hi una visita obligada (hi ha un parell d'empreses que s'hi dediquen) perquè val molt la pena.
Val a dir també que Almagro forma part d'un dels sectors que integren les moltes rutes que es van començar a difondre a partir del 2005, amb motiu del cinquè centenari de la publicació de la celebèrrima obra de Cervantes "El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha" (primera part). En concret, el número 3 de Villanueva de los Infantes a Almagro y Calatrava la Nueva i que si la voleu fer en BTT la divideixen en 6 etapes per a un total de 278 km. I us ben asseguro que per a qui vulgui practicar aquest esport sense haver-se d'amoïnar gaire per si ha de fer trams molt costeruts, aquí ho té molt bé perquè de tan plana que és tota aquesta zona, fins i tot deu arribar a ser una mica avorridota. De totes formes, tampoc compto que us trobeu molta gent circulant en BTT per aquests camins perquè segons el guia que ens fa fer la visita per Almagro, el "boom" que va suposar al seu moment l'esdeveniment del Quixot, ja s'ha esvaït.
I de la mateixa forma, qui vulgui sortir a córrer i fer tirades llargues i planes, això és un "paradís". Ara bé, eviteu de sortir en hores de molta calor perquè les ombres són molt cares de trobar. Si mai us hi acosteu i feu parada i fonda, us proposo un itinerari circular del tot planer d'uns 9,5 km. amb inici i arribada al Parador -un antic convent molt ben restaurat i condicionat- i que surt a les afores per un dels nombrosos camins que envolten la zona. Després, al tram final es pot combinar com es vulgui a l'hora d'endinsar-se per alguns carrers però suposo que d'una manera o altra és obligatori que passeu per la Plaza Mayor, d'aquelles típiques places porxades castellanes on, si més no en aquest cas, arran del turisme, els baixos dels edificis s'han reconvertit en botigues de records, tasques i bars. En aquest enllaç teniu el plànol del nucli històric amb la situació dels punts de més interès. Vosaltres mateixos.
Mostra Almagro en un mapa més gran
És clar que si us agrada participar en alguna cursa, sapigueu que aquest passat mes de maig es va fer la setena edició de la Mitja Marató d'Almagro, dins el circuit de curses populars de la Diputació Provincial de Ciudad Real (fotos edició del 2011). I "ojo al dato", si mireu els preus de les curses, són una mica més barates que moltes de les nostres. Per acabar, no deixeu de tastar el formatge manxec ja que si sou formatgers, aquí en gaudireu d'allò més i un parell de curiositats: primera: Almagro és també molt coneguda (per aquestes contrades) per la seva tradició en el "encaje de bolillos" (en català, les puntes de coixí) (enllaç); i segona, encara que una mica en desús avui dia, també és coneix aquesta vila per la dita "Quedar como Cagancho en Almagro" i si voleu saber-ne el motiu, en aquest enllaç teniu l'explicació.
Bona Fisonomia d'Almagro!
ResponEliminaA propòsit del que dius, no m'estranya gens que els preus dels dorsals de les curses de Ciudad Real siguin més barats que els de les nostres. A Casa Nostra, moltes són un bon negoci per a qui les organitza. Fa temps que ens queixem dels augments d'un any a l'altre, molt per damunt de l'IPC (la qual cosa caldria veure si no és denunciable), però no serveix de gran cosa: la demanda supera a l'oferta amb el boom del córrer i alguns se'n aprofiten.
Miquel, tens tot la raó del món. Cada cop tinc més clar que llevat d'alguna excepció molt puntual, no m'inscriuré en cap cursa que consideri massa cara pel que realment és després (podríem mirar aquella relació d'1€ per quilòmetre de què vaig parlar no fa gaire temps). No estic demanant que siguin gratuïtes però tampoc que hagin de ser un veritable negoci. Per exemple, ara he estat mirant la informació de la mitja de Sabadell i ja tinc clar que no la faré, doncs hauria de pagar 20€, i més per una cursa que al cap i a la fi, consistirà en fer tres voltes a un mateix recorregut. De ben segur que trobaré altres mitges més barates i més atractives.
ResponEliminaPotser estem predicant en el desert per això que dius que la demanda supera l'oferta però potser si entre uns quants ho anem comentant, qui sap si al final algú ens escoltarà. També podríem "indignar-nos" ja que això està molt de moda, darrerament.
Salutacions ben cordials.