A través del company Miquel Pucurull, tot un referent en el món de les curses populars, sembla que s'ha iniciat al web dels Corredors.cat un cert debat que no és nou, doncs fa referència a un tema recurrent i del qual sempre se n'acaba parlant cada cop que algú ho planteja. Es tracta del preu de les curses, de si la seva inscripció és massa cara per al que després un s'hi troba i de si en alguns casos esdevenen un veritable negoci, aprofitant l'auge indubtable que està tenint el vessant popular de l'atletisme. Val a dir d'entrada que el podeu seguir si us interessa però si a més voleu aportar el vostre granet de sorra, només cal donar-se d'alta en aquesta Web: és un procés gratuït i ràpid ja que després d'emplenar les dades que es demanin, es rep un missatge amb un enllaç que només caldrà clicar per activar la vostra alta. I punt, així de senzill. Tot seguit reproduiré més o menys el que jo he dit i resumiré breument els comentaris que he anat llegint i així crec que us en podreu fer una millor idea.
En primer lloc, suposo que com molta altra gent, quan jo vaig començar a córrer fa uns anys no tenia ni idea dels preus de les curses ni d'altres elements de comparació entre aquestes, per la qual cosa m'apuntava a aquelles que em semblaven més interessants i el preu era un factor secundari. No entrava a valorar gaire -tret que el cas en qüestió clamés al cel- si la cursa era cara o barata. Ara, però, amb la perspectiva de tot aquest temps corrent, escrivint al bloc i buscant informació de moltes curses, arribo a la conclusió que les que es fan a casa nostra són, en general, més cares que a la resta del país. No entraré a valorar si molt o poc, ni tampoc el que suposa organitzar una cursa amb tots els seus ets i uts quant a despeses (maldecaps a part), etc. doncs ni molt menys disposo de tota la informació com per donar per bones certes afirmacions i per tant, no voldria ficar la pota.
Segon, és ben cert que estem en un context de lliure mercat i per tant, cadascú és lliure d'inscriure's en una cursa o en una altra i ningú ens posa una pistola al cap per fer-ho, i si ho fem i creiem que la cursa és cara, o bé ens callem o bé si ho diem hem d'estar disposats a que ens titllin de babaus per haver-ho fet. Cada cop sóc més crític amb aquesta qüestió i intento aplicar-me a mi mateix la regla de l'euro/km. (en curses de 10 km. o de semblant distància) i que com més gran sigui aquesta la relació hauria de ser inversa (per allò de les economies d'escala). Així, tret d'excepcions puntuals, jo procuro no inscriure'm en curses de 10 km que valguin més de 10€, de la mateixa manera que crec que una mitja marató no hauria de valdre més de 15€. Òbviament aquesta regla no ha de ser tan estricta com per deixar de participar en una cursa que ens pugui semblar cara però que per un motiu concret, valgui la pena l'experiència, ni que sigui per un cop. En aquest sentit, em ve al cap la marató de BCN del 2010 (on vaig pagar 45€) i que no crec que la faci més per, entre altres factors, els preus (la del 2012 val 50€, 60 o 70 segons quan es faci la inscripció). I també podríem parlar de la Mitja de Granollers (o la MITJA en majúscules) que no l'he feta encara, que no descarto fer-la algun cop però que m'ho rumiaré molt abans perquè la inscripció crec que supera els 20€. En altres paraules, que no cal ser més papistes que el mateix Papa que tot just ens acaba de visitar amb motiu de la JMJ.
Tercer, és ben clar que al final el preu d'una cursa ve determinat per diversos factors, entre els quals podríem citar la voluntat dels organitzadors de voler fer negoci (em sembla perfecte que ho puguin fer), de si es disposa de diners públics (subvencions d'ajuntaments, diputacions) o privats (espònsors, caixes d'estalvi), de la predisposició de l'organització a arriscar-s'hi en muntar una cursa i de si disposa de més o menys personal voluntari i, com no, de l'oferta i la demanda; en aquest sentit, es podria pensar que el preu és un element dissuasiu i que com més cara sigui la inscripció d'una cursa, menys demanda tindrà però per contra, de vegades passa que malgrat se'n parli malament i que es digui que és massa cara per al que després un s'hi troba, s'acaben els dorsals (p. ex. no deixo de llegir comentaris negatius de la Mitja de Barcelona ja que entre altres motius, els corredors no tenen ni on dutxar-se ni canviar-se, mentre els preus varien dels 19€ als 26€ depenent de quan es faci la inscripció i de si es té o no xip propi). D'altra banda, i referent al primer factor citat, em sembla molt lícit que l'organització d'una cursa vulgui fer negoci, ergo, guanyar calés, per després fer-ne el que cregui més oportú. El que passa, però, és que sovint no es reconeix aquesta intenció (quan hi és) perquè tinc la impressió que dir-ho explícitament, no és políticament correcte (i encara menys en temps de greu crisi com la que estem vivint). Ara bé, de la mateixa manera que hom és lliure d'inscriure's a la cursa que vulgui, l'organització d'aquesta pot també posar el preu que vulgui; la gent no és ximple -bé, alguns suposo que sí- i si després de fer-la no n'ha quedat content, segurament una bona part no repetirà i en canvi, si la troba un pèl cara però pensen que la relació qualitat-preu és bona, doncs cal suposar que tornaran l'any següent.
Quart, com no he muntat mai cap cursa, no sé què hi ha al darrera, diguem que em miro els braus des de la barrera, com aquell qui diu. Però repeteixo, cadascú és lliure d'actuar com cregui més convenient però també se li podria dir que sigui conseqüent i que si corre una cursa que creu que és cara, que després no es queixi i no caigui en l'error de repetir-la després (ja sabem que l'ésser humà és capaç d'entrebancar amb la mateixa pedra les vegades que convingui). Així, en aquest bloc més d'un cop ja he expressat que no m'inscric en una cursa concreta pel seu preu, i no em costa res dir-ho, quan crec que sincerament és massa cara per al que s'hi cou (és el cas de la passada cursa del Mosquit de Manresa, de 10 km. i que valia 14€). Per contra, cada cop valoro més aquelles altres que són barates -o fins i tot gratuïtes- i on l'organització no té res a envejar d'altres més, diguem-ne, "sofisticades". Òbviament, no es poden demanar peres a un pomer i no hem d'esperar una gran parada i parafernàlia d'una cursa gratuïta (p. ex. les darreres que he fet a Cantonigròs i Bagà). Però com ja he dit en entrades anteriors quan sortia aquesta qüestió, el caràcter "popular" d'una cursa no s'ha de mesurar tant pel volum de gent que hi aplega sinó més aviat per l'ambient que s'hi viu. Igualment, no s'hauria de confondre la qualitat d'una cursa amb el seu grau de "professionalització"; de vegades aquesta suposa l'eclosió d'una cursa que durant temps ha romàs en un nivell baix i després ha pujat com l'escuma (cas de la marató de Barcelona), però d'altres no és més que un pretext per fer que sigui més complexa però després la qualitat dels seus serveis oferts no esta a l'alçada.
Cinquè, en el citat fòrum un dels intervinents dóna una xifra (aproximada) del que pot arribar a costar una cursa per a uns 500 corredors i que es faci pagar d'inscripció entre 10 i 12€; ho desglossa per partides (cronometratge, despeses bancàries, lloguer de l'arc de sortida i arribada, megafonia, assegurança, avituallament durant i post-cursa, ambulància i serveis mèdics, trofeus, despeses d'impremta, obsequi i bossa del corredor, etc.) i la xifra final és d'uns 7.000€. Hi ha una aportació posterior que sense posar en dubte aquest cost, argumenta que això seria per al cas d'una cursa no homologada, sense jutges, no inclosa a cap calendari federatiu, sense premis per als guanyadors, sense gaire propaganda, sense certs serveis i ni tan sols sense que l'organització pugui fer un sopar de germanor i amb el risc que al final els comptes no surtin i s'hagi de posar diners de la pròpia butxaca. És clar que tampoc s'ha d'arribar a aquest extrem i que les organitzacions de les curses no han de ser ONG's que les muntin a fons perdut. Però entre això i la complexitat a què abans hem fet referència, crec que hi ha un punt intermedi; estic convençut que si se li donés l'opció (p. ex. amb preus diferents), molta gent preferiria estalviar-se la samarreta de rigor si això suposés un abaratiment de la inscripció, de la mateixa forma que el control del temps no té perquè ser portat per una empresa (Championchip o una altra). I per suposat, tampoc s'entén que una cursa que se suposa és popular, hagi de tenir premis en metàl.lic per als guanyadors (per això ja seria un altre debat). És a dir, que sense voler entrar en detalls sobre el cost real d'una cursa, de ben segur que en molts casos trobaríem partides prescindibles i sense les quals, la seva qualitat no té perquè veure's minvada.
Tot plegat, potser és allò de predicar al desert per allò que es diu de vegades que quan en una cursa concreta la demanda supera l'oferta, poc es pot fer perquè s'abaixin els preus però també crec que si entre uns quants ho anem comentant, qui sap si al final algú ens escoltarà. És allò de fer bullir l'olla de mica en mica. També podríem "indignar-nos" ja que això està molt de moda, darrerament. Pel que fa a mi, i a fi de predicar amb l'exemple, he estat mirant informació de vàries curses per al mes de setembre i, encara que no tinc gens clar què acabaré fent, ja descarto d'entrada participar a la mitja de Sabadell doncs hauria de pagar 20€, i més per una cursa que al cap i a la fi, crec que consistirà en fer tres voltes a un recorregut urbà. De ben segur que trobaré altres mitges més barates i més atractives al llarg de la temporada. Al seu lloc, per a les mateixes dates preferiré la cursa de Cervera (10 km. a 9€) o la dels Tres Pics de Navàs (21 km. a 15€). Ja ho anirem veient.
Per acabar, us deixo tot seguit els enllaços d'altres entrades encara recents (dels mesos de maig i juny) que parlen del mateix tema dels preus i de curses de franc (o quasi). Com sempre, qualsevol aportació que feu serà molt benvinguda i replicada, i més en aquest tema que pot donar molt de si.
En primer lloc, suposo que com molta altra gent, quan jo vaig començar a córrer fa uns anys no tenia ni idea dels preus de les curses ni d'altres elements de comparació entre aquestes, per la qual cosa m'apuntava a aquelles que em semblaven més interessants i el preu era un factor secundari. No entrava a valorar gaire -tret que el cas en qüestió clamés al cel- si la cursa era cara o barata. Ara, però, amb la perspectiva de tot aquest temps corrent, escrivint al bloc i buscant informació de moltes curses, arribo a la conclusió que les que es fan a casa nostra són, en general, més cares que a la resta del país. No entraré a valorar si molt o poc, ni tampoc el que suposa organitzar una cursa amb tots els seus ets i uts quant a despeses (maldecaps a part), etc. doncs ni molt menys disposo de tota la informació com per donar per bones certes afirmacions i per tant, no voldria ficar la pota.
Segon, és ben cert que estem en un context de lliure mercat i per tant, cadascú és lliure d'inscriure's en una cursa o en una altra i ningú ens posa una pistola al cap per fer-ho, i si ho fem i creiem que la cursa és cara, o bé ens callem o bé si ho diem hem d'estar disposats a que ens titllin de babaus per haver-ho fet. Cada cop sóc més crític amb aquesta qüestió i intento aplicar-me a mi mateix la regla de l'euro/km. (en curses de 10 km. o de semblant distància) i que com més gran sigui aquesta la relació hauria de ser inversa (per allò de les economies d'escala). Així, tret d'excepcions puntuals, jo procuro no inscriure'm en curses de 10 km que valguin més de 10€, de la mateixa manera que crec que una mitja marató no hauria de valdre més de 15€. Òbviament aquesta regla no ha de ser tan estricta com per deixar de participar en una cursa que ens pugui semblar cara però que per un motiu concret, valgui la pena l'experiència, ni que sigui per un cop. En aquest sentit, em ve al cap la marató de BCN del 2010 (on vaig pagar 45€) i que no crec que la faci més per, entre altres factors, els preus (la del 2012 val 50€, 60 o 70 segons quan es faci la inscripció). I també podríem parlar de la Mitja de Granollers (o la MITJA en majúscules) que no l'he feta encara, que no descarto fer-la algun cop però que m'ho rumiaré molt abans perquè la inscripció crec que supera els 20€. En altres paraules, que no cal ser més papistes que el mateix Papa que tot just ens acaba de visitar amb motiu de la JMJ.
Tercer, és ben clar que al final el preu d'una cursa ve determinat per diversos factors, entre els quals podríem citar la voluntat dels organitzadors de voler fer negoci (em sembla perfecte que ho puguin fer), de si es disposa de diners públics (subvencions d'ajuntaments, diputacions) o privats (espònsors, caixes d'estalvi), de la predisposició de l'organització a arriscar-s'hi en muntar una cursa i de si disposa de més o menys personal voluntari i, com no, de l'oferta i la demanda; en aquest sentit, es podria pensar que el preu és un element dissuasiu i que com més cara sigui la inscripció d'una cursa, menys demanda tindrà però per contra, de vegades passa que malgrat se'n parli malament i que es digui que és massa cara per al que després un s'hi troba, s'acaben els dorsals (p. ex. no deixo de llegir comentaris negatius de la Mitja de Barcelona ja que entre altres motius, els corredors no tenen ni on dutxar-se ni canviar-se, mentre els preus varien dels 19€ als 26€ depenent de quan es faci la inscripció i de si es té o no xip propi). D'altra banda, i referent al primer factor citat, em sembla molt lícit que l'organització d'una cursa vulgui fer negoci, ergo, guanyar calés, per després fer-ne el que cregui més oportú. El que passa, però, és que sovint no es reconeix aquesta intenció (quan hi és) perquè tinc la impressió que dir-ho explícitament, no és políticament correcte (i encara menys en temps de greu crisi com la que estem vivint). Ara bé, de la mateixa manera que hom és lliure d'inscriure's a la cursa que vulgui, l'organització d'aquesta pot també posar el preu que vulgui; la gent no és ximple -bé, alguns suposo que sí- i si després de fer-la no n'ha quedat content, segurament una bona part no repetirà i en canvi, si la troba un pèl cara però pensen que la relació qualitat-preu és bona, doncs cal suposar que tornaran l'any següent.
Quart, com no he muntat mai cap cursa, no sé què hi ha al darrera, diguem que em miro els braus des de la barrera, com aquell qui diu. Però repeteixo, cadascú és lliure d'actuar com cregui més convenient però també se li podria dir que sigui conseqüent i que si corre una cursa que creu que és cara, que després no es queixi i no caigui en l'error de repetir-la després (ja sabem que l'ésser humà és capaç d'entrebancar amb la mateixa pedra les vegades que convingui). Així, en aquest bloc més d'un cop ja he expressat que no m'inscric en una cursa concreta pel seu preu, i no em costa res dir-ho, quan crec que sincerament és massa cara per al que s'hi cou (és el cas de la passada cursa del Mosquit de Manresa, de 10 km. i que valia 14€). Per contra, cada cop valoro més aquelles altres que són barates -o fins i tot gratuïtes- i on l'organització no té res a envejar d'altres més, diguem-ne, "sofisticades". Òbviament, no es poden demanar peres a un pomer i no hem d'esperar una gran parada i parafernàlia d'una cursa gratuïta (p. ex. les darreres que he fet a Cantonigròs i Bagà). Però com ja he dit en entrades anteriors quan sortia aquesta qüestió, el caràcter "popular" d'una cursa no s'ha de mesurar tant pel volum de gent que hi aplega sinó més aviat per l'ambient que s'hi viu. Igualment, no s'hauria de confondre la qualitat d'una cursa amb el seu grau de "professionalització"; de vegades aquesta suposa l'eclosió d'una cursa que durant temps ha romàs en un nivell baix i després ha pujat com l'escuma (cas de la marató de Barcelona), però d'altres no és més que un pretext per fer que sigui més complexa però després la qualitat dels seus serveis oferts no esta a l'alçada.
Cinquè, en el citat fòrum un dels intervinents dóna una xifra (aproximada) del que pot arribar a costar una cursa per a uns 500 corredors i que es faci pagar d'inscripció entre 10 i 12€; ho desglossa per partides (cronometratge, despeses bancàries, lloguer de l'arc de sortida i arribada, megafonia, assegurança, avituallament durant i post-cursa, ambulància i serveis mèdics, trofeus, despeses d'impremta, obsequi i bossa del corredor, etc.) i la xifra final és d'uns 7.000€. Hi ha una aportació posterior que sense posar en dubte aquest cost, argumenta que això seria per al cas d'una cursa no homologada, sense jutges, no inclosa a cap calendari federatiu, sense premis per als guanyadors, sense gaire propaganda, sense certs serveis i ni tan sols sense que l'organització pugui fer un sopar de germanor i amb el risc que al final els comptes no surtin i s'hagi de posar diners de la pròpia butxaca. És clar que tampoc s'ha d'arribar a aquest extrem i que les organitzacions de les curses no han de ser ONG's que les muntin a fons perdut. Però entre això i la complexitat a què abans hem fet referència, crec que hi ha un punt intermedi; estic convençut que si se li donés l'opció (p. ex. amb preus diferents), molta gent preferiria estalviar-se la samarreta de rigor si això suposés un abaratiment de la inscripció, de la mateixa forma que el control del temps no té perquè ser portat per una empresa (Championchip o una altra). I per suposat, tampoc s'entén que una cursa que se suposa és popular, hagi de tenir premis en metàl.lic per als guanyadors (per això ja seria un altre debat). És a dir, que sense voler entrar en detalls sobre el cost real d'una cursa, de ben segur que en molts casos trobaríem partides prescindibles i sense les quals, la seva qualitat no té perquè veure's minvada.
Tot plegat, potser és allò de predicar al desert per allò que es diu de vegades que quan en una cursa concreta la demanda supera l'oferta, poc es pot fer perquè s'abaixin els preus però també crec que si entre uns quants ho anem comentant, qui sap si al final algú ens escoltarà. És allò de fer bullir l'olla de mica en mica. També podríem "indignar-nos" ja que això està molt de moda, darrerament. Pel que fa a mi, i a fi de predicar amb l'exemple, he estat mirant informació de vàries curses per al mes de setembre i, encara que no tinc gens clar què acabaré fent, ja descarto d'entrada participar a la mitja de Sabadell doncs hauria de pagar 20€, i més per una cursa que al cap i a la fi, crec que consistirà en fer tres voltes a un recorregut urbà. De ben segur que trobaré altres mitges més barates i més atractives al llarg de la temporada. Al seu lloc, per a les mateixes dates preferiré la cursa de Cervera (10 km. a 9€) o la dels Tres Pics de Navàs (21 km. a 15€). Ja ho anirem veient.
Per acabar, us deixo tot seguit els enllaços d'altres entrades encara recents (dels mesos de maig i juny) que parlen del mateix tema dels preus i de curses de franc (o quasi). Com sempre, qualsevol aportació que feu serà molt benvinguda i replicada, i més en aquest tema que pot donar molt de si.
- De curses, preus i obsequis (1, 2 i 3).
- Curses gratuïtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada