dilluns, 11 d’abril del 2011

Cunit: pufff!!!

Les dues paraules del títol crec que són prou explícites que aquesta mitja marató no ha estat, ni molt menys, d'aquelles per emmarcar per diferents motius que explicitaré tot seguit, però després de creuar la meta vaig tornar a tenir la sensació que en aquesta distància estic més a prop de fer un temps superior a l'1:40h que no de rebaixar-lo (i potser la mitja de Balaguer del passat febrer va ser l'excepció que confirma la regla). També és ben cert que aquesta cursa no era la més idònia per a grans gestes atlètiques i que ja ens conformàvem amb acabar-la amb una certa dignitat. Però si més no en el meu cas ha costat bastant més del previst i encara rai que l'ocasió ha servit per fer una escapada de cap de setmana a la platja, la primera de l'Stanis. I amb això ja ens sentim del tot ben pagats. Però anem a pams.

Després de passar el matí a Coma-ruga, i sense haver fet la preceptiva migdiada, jo i el Frans ens presentem a Cunit on ens trobem la tercera pota del "Team", el Xavi, que s'hi va apuntar a darrera hora (com al maig vol fer una triatló a Mallorca diu que li convé entrenar més). I com era previsible la calor és forta i encara tenim el dinar per pair, dos aspectes que potser ens van passar factura després. Un tercer senyal que les coses no anirien gaire bé va ser el retard amb què va començar la cursa, de gairebé mitja hora (les curses de nens tenien prioritat), tot i que això no ens hauria d'haver perjudicat perquè com més tard, menys calor. Així, gairebé a les 18:00h es dóna el tret de sortida i com sempre, el Frans sembla que vagi a preu fet i surt dels primers mentre jo i el Xavi ens col.loquem dels darrers amb la previsió de començar a un ritme suau i després ja ho anirem veient. Els primers qms. van caient, no se'ns fan gaire durs i podem seguir un ritme sostingut de 4':30"/km. i què, òbviament, érem conscients que no podríem mantenir tota la cursa. Però anem fent. El 10è km. el passo amb poc més de 46' la qual cosa voldria dir que de continuar amb aquesta progressió acabaria per sota de l'1:40h; a 12è km. m'uneixo al Frans (el Xavi tampoc anava gaire despenjat de nosaltres) i en fem junts uns quants més, fins el 16è.

A partir d'aquí, però, no puc seguir el mateix ritme i veig a venir que tindré una altra "pájara", que hauré de patir més del compte. Per acabar-ho d'adobar, tornen a aparèixer un parell de vells fantasmes, molèsties al bessó esquerre (toca, doncs, visita de nou al fisioterapeuta) i a la planta del peu de la mateixa cama (també hauré de visitar al podòleg). Entre això i la meva incapacitat per mantenir el ritme, decideixo d'alentir-lo i no forçar la màquina i fins i tot se'm passa pel cap de deixar-ho estar i retirar-me. Faig el cor fort (perdó per aquest to d'heroïcitat) i com veig que la cosa no va a més si no premo l'accelerador tiro endavant. El Frans ja fa una estona que m'ha deixat i el Xavi ho fa poc després. Conscient que l'objectiu del sub 1:40h és una quimera, em deixo anar i els darrers qms. se'm fan molt llargs. De fet, quan estàs desitjant veure el cartell del proper qm. és que alguna cosa no va bé del tot. Sort encara que el darrer el faig amb un atleta del Club Fondistes del Penedès amb qui la fem petar i em fa més fàcil aquest últim tràngol. Encaro la recta final i ara ve el millor de tot: agafo l'Stanis en braços i creuem junts la meta. Qualsevol patiment extra queda en un segon pla després d'això. La foto que veieu és d'abans de la sortida quan encara estava sencer (jo, no el nen); no goso posar la de l'arribada perquè no veieu l'estat "semicadavèric" amb què vaig arribar.

Tot plegat, el Frans atura el rellotge en 1:41h, el Xavi en 1:43h i jo en un discret 1:44h (classificació) i ocupant la posició 146 d'un total d'arribats de 270 (desconec la xifra d'inscrits i dels que devien abandonar ja que de tant en tant, veies algú que havia plegat veles). Així doncs, ja tenim una altra mitja al sarró i ara toca esperar la següent (la de Tàrrega al maig) i en mig potser el Cros de Sant Jordi de Navàs. Aquesta serà també en dissabte tarda i pel que estic veient sembla que no em van gaire bé (Cervera, Sallent, Santpedor, Berga-resort, etc). Deixant de banda aquesta sensació agredolça per la meva actuació, passo a valorar la cursa en general, volent deixar clar que és una simple opinió personal:
  • Coses que m'han agradat: no és una cursa amb molta gent i tot i que no sé com han estat les altres edicions anteriors, en aquesta l'ambient era bastant familiar. De fet, dubto que s'hagi arribat ni de lluny al límit d'inscrits (crec que era un miler). També ha estat bé la seva logística, tota concentrada al mateix lloc (el pavelló d'esports) i les facilitats per aparcar el cotxe. Del recorregut, la cara és que tots els qms. estaven indicats i el seu mesurament també bastant exacte (de la creu en parlaré després). I per últim, malgrat que els corredors estàvem enfeinats, sembla ser que l'ambientació del temps d'espera de la resta de gent ha estat molt amena, amb una speaker que el dissabte es va guanyar el jornal.
  • Coses que no m'han agradat: el recorregut és força avorrit per la repetició d'un circuit urbà que, per mi, no té gaire interès. A més, per la quantitat de carrers per on es passa crec que s'hagués pogut dissenyar d'una altra manera per no haver de fer un tram de pujada per partida doble. Entenc que les mitges no han de ser totes planes però diria que en aquest cas, això era molt factible. Tampoc m'ha agradat gaire que a la bossa d'obsequi s'hagi inclòs una dessuadora que tot indica que és d'una remesa que devien repartir fa temps amb algun diari i que devia sobrar (és del Ronaldinho de quan suposo encara jugava al Barça). És com si s'hagués aprofitat l'ocasió per encolomar-nos-les. I com no he pogut triar la talla, l'hauré de donar vés a saber a qui de tan gran que em queda. Per acabar, la relació qualitat-preu és un pèl excessiva (16€ o 19€ sense xip) i sense desmerèixer-la crec que hi ha altres mitges més atractives i barates. Veieu que no parlo del retard perquè com no en sé el motiu, potser va ser per una causa major i totalment imprevista.
En altres paraules, una mitja que no emmarcaré enlloc, de la qual tampoc en guardaré un bon record pel que fa a la meva participació i que suposo l'any vinent no repetiré.

10 comentaris:

  1. Està clar que aquest cap de setmana no era propici per a bones curses. Massa calor. Qüestió de prendre-s'ho bé i buscar la part positiva del cap de setmana. Potser també saps a quina cursa no vols tornar, oi? S'aprèn més de les derrotes que de les victòries...

    Una abraçada i que les molèsties no siguin res, això sí que és important.

    ResponElimina
  2. Raúl, tens tota la raó: cal buscar el cantó bo de les coses i deixar les dolentes en un segon terme. I més si ens prenem aquesta afició com el que és realment, una afició i res més. Per cert, també és ben certa aquesta darrera frase que dius.

    Les molèsties, de moment han remès però estarem al cas perquè no apareguin i no farem grans "gestes" a les properes setmanes, tot i que no descarto i molt menys cap més cursa. Em vull reservar per a la mitja marató de Tàrrega, una d'aquelles de comarques que us recomano de totes totes a la gent de l'àmbit metropolità.

    Una altra per a tu i records.

    ResponElimina
  3. Personalment crec que tothom fa el possible per fer-ho be, es pot fer millor segur que si, ara be també crec que un corredor ho es arreu, amb fred, amb calor, amb circuit bonic i en circuit avorrit, referent als obsequis nomes dire que no correm ( almenys jo ) per els obsequis, tan sols ek fet de tancar un tros de ciutat per nosaltres ja em sento recompensat.
    Salut
    Jcros

    ResponElimina
  4. Hola, Joan Carles... Veig que varem coincidir a la mitja de Cunit i que a més a me varem entrar gairebé plegats (Jo vaig fer 1:43;45, 8 posicións davant teu...) Espero que en una propera ocasió ens podem saludar... Fa un parell d'anys el recorregut d'aquest mitja era totalment planer al costat del mar, després el van canviar amb les dues "pujades" però no sé per quina raó ho van fer... Ara ja a deixat de ser un mitja per fer marca... En fi es qüestió de gustos.. En tot cas ara es molt dura i força exigent... Salutacions...

    ResponElimina
  5. Hola anònim (JCros):
    És evident que tothom quan corre intenta fer-ho de la millor manera possible, siguin quines siguin les condicions. Simplement vull dir amb l'escrit que també hi ha circuits agradables i macos i altres de més avorrits i monòtons. I el de Cunit crec que era d'aquests darrers. Però vull deixar ben clar que és una opinió personal. Si tu ets sents recompensat per poder córrer pels carrers de Cunit, jo també però això no invalida la meva impressió. Tot i així, encoratjo els organitzadors a seguir fent la mitja perquè com més oferta n'hi hagi, millor. Òbviament, no tothom ha de pensar com jo, afortunadament.

    I sobre l'obsequi, també és cert que no correm per tal o qual regal -tot i que de vegades n'hi ha alguns que paguen la pena. Només volia dir que crec que de vegades s'aprofiten les curses per encolomar obsequis que no tenen sortida. I aprofito l'avinentesa per dir que és curiós com a l'hora de fer la inscripció es demana la talla de samarreta i després no en quedin de la teva. Aleshores per què es demana? mala previsió potser? Però bé, la dessuadora del Ronaldinho algú l'aprofitarà i la samarreta me la quedaré jo que em va bé i és prou bufona.

    Salutacions i sort en les curses.

    ResponElimina
  6. Hola Carlos,
    Crec recordar que ens vam saludar en un moment de la cursa quan vaig veure la samarreta dels "Bloggers Team" però com n'hi havia més, ara no estic segur. Si vas ser tu, ja veus que tenia raó quan et vaig dir que ja em recolliries pel camí més tard. Com bé dius, no és aquesta una mitja per aspirar a fer marca i ens l'hem de prendre amb una altra filosofia.
    Salutacions i espero coincidir amb tu en altres curses.
    JC

    ResponElimina
  7. No passa res company!. Un mal dia el té qualsevol. I mal dia relatiu, perque fer 1h44 no es anar de passeig, i amb la caloreta que fotia menys.
    A millorar de les molèsties, i a per la seguent!!!.

    ResponElimina
  8. Tu ho has dit Ernest, a per la següent mitja (Tàrrega). Esperem, però, que el mal dia sigui passatger i que en aquesta altra les coses vagin millor.
    Records.

    ResponElimina
  9. Ostres Joan Carles..!! Doncs es veritat... Em vas saludar al principi de la cursa quan em vas passar (Crec que era cap el km 3 ó 4...!!) Em vas dir que eres el Marathon Man, pero en aquell moment no hi vaig caure, si m'haguessis dit el teu nom, llavors segur que m'hagués enrecordat... (Marathon Man, ni ha varis a la blogosfera..) Per cert que segur que ens tornem a veure. Estic inscrit a la Mitja de Tàrrega.. Salutacions..!!

    ResponElimina
  10. Doncs sí, vaig ser qui et vaig saludar quan encara anava amb un dels dos col.legues. Tens bona memòria. Ja ens buscarem per Tàrrega que si no hi ha cap daltabaix ens veurem doncs a aquesta li tinc ganes.
    Salutacions.

    ResponElimina