dissabte, 24 de setembre del 2011

Curses i solidaritat

Ja fa un temps que tenia intenció de publicar una entrada com aquesta, a mode de reflexió sobre una qüestió que potser en si mateixa no té gaire importància però que espero trobar-li una certa relació amb alguna altra que he fet, i que té a veure amb el tema dels preus, alhora que potser no es veurà exempta d'una certa polèmica. A veure si me'n surto. En la recerca de curses on participar i llegir els reglaments d'algunes, d'un temps ençà que m'estic fixant en un "detall" que abans no m'havia cridat l'atenció i ara cada cop més, tot i reconèixer que tampoc em treu la son, per ser sincers. Doncs bé, resulta que algunes curses -i tinc la impressió que cada cop són més- destinen una part de la inscripció que hem de pagar els corredors a determinats projectes solidaris. Vagi per endavant que no em sembla aquesta una iniciativa gens dolenta, oimés amb els temps actuals en què molta gent les passa molt magres per arribar, ja no dic a finals sinó a mitjans de mes (ara em ve al cap una d'aquelles frases que es va posar de moda amb el moviment del 15M que deia "em sobra mes per arribar a final de sou"). Dit això, la pregunta que plantejo és aquesta: per què hem de ser solidaris, també, a les curses?

Sóc plenament conscient que feta amb aquests termes, la pregunta pot semblar provocativa i "insolidària". Però mentre la primera impressió és intencionada (sempre és bo generar un cert debat), la segona és falsa, doncs res més lluny de la realitat. No sóc ningú per anar pregonant als quatre vents les meves virtuds en aquest sentit però ja que surt el tema, veureu que a l'esquerra d'aquest bloc apareixen els logotips d'unes quantes entitats de les quals en sóc soci (és a dir, cada mes pago els rebuts corresponents i sense rebre res a canvi), a més de fer d'altres donatius puntuals en certs moments de l'any (p. ex. la marató de TV3). Per tant, m'agradaria que ningú em titllés d'insolidari perquè en la mesura de les meves possibilitats, crec que no ho sóc. I si de cas, qui ho faci que es miri el seu melic i potser s'enduria alguna sorpresa.

Com deia abans, el plantejament de la pregunta pretén trobar una relació amb una entrada que vaig fer no fa gaire, sobre el recorrent tema dels preus de les curses. Més d'una vegada he dit que aprofitant la tirada de les curses populars als darrers anys, tinc la impressió que els organitzadors d'algunes fixen uns preus a l'alça, sense que després això suposi una millora de la qualitat del que ofereixen, tant durant com després de la cursa. I això en un moment com l'actual de greu crisi econòmica per a molta gent, em semblaria un fet, com a mínim, poc solidari. Alhora, també s'han proposat opcions per abaratir-les (p. ex. supresió de la típica samarreta de regal i altres serveis i/o accessoris que no són del tot imprescindibles perquè se celebri la cursa). Doncs en aquesta línia, aleshores per què no suprimir aquesta partida solidària quan hi sigui present? És més, per què una part de la meva inscripció s'ha destinar a un projecte d'ajuda que no conec o que potser no m'interessa? És com si en certa manera per fer una cursa m'obliguesin a ser solidari i a sobre, m'hagin de dir en quina mesura (amb quina quantitat de diners) i envers qui o què (a on han d'anar a parar). Ara em ve al cap el típic discurs anticatalà que de tant en tant apareix, quan se'ns acusa de no ser solidaris amb la resta de veïns espanyols ... però això ja és una altra història.

Si voleu la meva més sincera opinió, jo no trobo gaire lògic (no sé si dir just) que els corredors haguem de ser solidaris en aquests casos, quan estic segur que molts ja ho som en les nostres vides privades. I si l'organització d'una cursa vol ser solidària, doncs em semblaria perfecte sempre i quan no ho carregués en el preu de la inscripció, que no fa més que encarir-la. Al cap i a la fi estic convençut que si es donés l'opció de triar -sense haver de passar per l'adreçador- bona part de la gent que s'inscriguís no tindria cap inconvenient en pagar una mica més en virtud d'aquesta solidaritat. I fins i tot jo mateix, no em malinterpreteu. Del que em queixo, més aviat, és que no se'ns doni aquest possibilitat d'escollir, de la mateixa manera que també hauríem de poder-ho fer en altres aspectes (p. ex. si volem o no l'obsequi de la samarreta). En aquest sentit, aquest cap de setmana es fa la cursa de Vallhonesta (a Sant Vicenç de Castellet) i el preu de la inscripció variava de 5 a 7€ segons, si es vol una assegurança d'un dia. Doncs per què no fer el mateix amb altres conceptes? Per exemple, a finals d'octubre hi ha la cursa del Pont de Vilomara i Rocafort (també molt a prop de Manresa), a la qual 2€ de la inscripció van a parar a un projecte del Camerún que, sincerament, a mi ni em va ni em ve, no em fa ni fred ni calor. I no per això he de deixar de ser solidari, doncs no crec que ho haguem (ni podem) ser-ho amb tothom.

És clar que com ningú m'obliga a participar en una cursa o en una altra hi ha una manera molt fàcil de no trobar-me en aquesta situació: no inscriure-m'hi. De totes formes, això no ha de ser un gran obstacle perquè acabi fent alguna d'aquestes curses parcialment solidàries si veig que el preu no s'enfila gaire més i que té altres factors favorables. Així, i ja que he citat aquesta darrera cursa, potser l'acabaré fent perquè sembla que l'obsequi bé s'ho valgui. Tant per tant que a canvi de la meva solidaritat no buscada, me'n porti alguna cosa de profit.

2 comentaris:

  1. A la Marató de Castelló, quan tornaves el xip, p podies recuperar la fiança o donar-la al projecte solidari. Sembla una bona manera de no obligar-te però ajudant-te a prendre la decissió "correcta".

    ResponElimina
  2. Mariano, tens raó. El que critico és que no et deixin opció a ser solidari, si ho vols, i que en canvi t'obliguin a ser-ho. Crec que la solidaritat és quelcom que un ha de fer voluntàriament en allò (projecte) que més li vingui de gust.
    Salutacions.

    ResponElimina