Cursa a l'horitzó: la Vall d'en Bas?

Ahir al matí (dimarts) vaig tornar a sortir per córrer amb els altres dos col.legues del Team i la prova va anar bastant bé, sobretot si ho comparo amb la del dilluns en què vaig fer més pena que glòria. En canvi, ahir vam seguir un recorregut habitual de poc més de 10 km. i llevat d'un parell de moments en què les molèsties tornaven a reaparèixer (coincidint amb trams de pujada), durant la resta no vaig notar res. I encara que avui (dimecres) me'n ressento una mica, crec que amb descans durant els propers dies l'assumpte quedarà més que solucionat. Creuem els dits. Si les expectatives s'acaben complint, estic pensant en la possibilitat de fer una darrera cursa per tancar el mes d'agost; i és que tafanejant pel calendari del Ropits, vaig "descobrir" fa uns dies la I Cursa Popular Verntallat-el Mallol (al municipi de la Vall d'en Bas) i si la faig podríem dir que en comptes d'iniciar la temporada el setembre (que està al caure), donaríem el tret de sortida amb una setmana d'antelació.

Es tracta d'un recorregut de 9 km. que transcorre per la Plana d'en Bas, amb dos petits cims de muntanya intercalats ja que s'ha de pujar a dos punts emblemàtics d'aquesta zona del municipi, com són l'ermita de Sant Antoni de Puigpardines i el Mallol. Del primer dir que la primera notícia que se'n té data de l'any 1396 i que està molt a prop de l'església de Santa Maria de Puigpardines, que en altres temps va ser monestir, data del segle XII i de la qual es conserva encara la seva antiga portalada romànica. Per la seva banda, el topònim Maiol o Mallol sembla que podria provenir del cultiu de "maioles" o vinyes joves, que avui dia han desaparegut gairebé de la comarca. Aquesta vila es troba damunt l'estratègic pujol de la Vall i antigament fou residència dels vescomptes de Bas; posseïa també un castell fortament emmurallat del qual se'n tenen referències d'ençà el 1204 però els terratrèmols del segle XV el van destruir i ja no en queda cap vestigi en peu. A l'actualitat, i d'entre totes les edificacions, cal destacar la casa del Veguer, la presó o casa del Notari, que va exercir aquestes funcions per a tota la Vall fins les acaballes del segle XIX.

D'altra banda, l'altra part del nom amb què s'ha batejat aquesta cursa -Verntallat- té molta transcendència històrica per a Catalunya -i podríem dir també que per a la resta d'Europa- doncs es refereix al personatge de Francesc de Verntallat, pertanyent a la nissaga dels Puigpardines. En poques paraules, diguem que va aconseguir el que cap país europeu havia fet: l’alliberament dels serbs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa, mitjançant les Guerres de Remença. Per a qui vagi peix d'història, ha de saber que una "remença" o redempció era el tribut que havien de pagar els pagesos per evitar els drets abusius que tenien sobre ells els senyors feudals; l'impost va donar nom als exèrcits de camperols que es van revoltar contra els nobles a la guerra civil catalana del segle XV. Es tracta de ben segur del personatge històric més important que ha tingut la Vall d’en Bas i explica la llegenda que en Francesc estava un dia amb els seus homes a la muntanya i alguna cosa, paraula o fet devia provocar la seva ira ja que es va aixecar d’una revolada i agafant la seva espasa va partir pel mig un vern. Vet aquí, doncs, que apareixia en Francesc de Verntallat. Des de llavors, el seu escut d’armes tindria un fons granat, amb la figura d'aquest arbre tallada pel mig, i també des d’aquell dia els seus homes se'ls anomenarien els "verntallats".

En aquest context històric tan convuls, Francesc de Verntallat -que recordem-ho, no era pagès- va organitzar el primer sindicat agrícola europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos, i amb la sentència arbitral de Guadalupe (1486) va alliberar als pagesos catalans de la servitud. Si busqueu pel Web trobareu un munt de referències a aquest personatge i a l'època en què va viure però com sempre, us en deixo aquí un parell: aquesta primera amb un munt de documentació i una segona que us porta al fantàstic programa de ràdio "En guàrdia", emès per Catalunya Radio el juny d'aquest mateix any. I si voleu conèixer més a fons aquest indret sense haver de participar a la cursa, sapigueu que existeix una "ruta remença" i fins i tot una "cuina remença" que té per lema "De la terra, als fogons". Es miri com es miri són dos exemples més dels molts que sovintegen avui dia de com la història (fets, personatges, etc.) acaba sent objecte de l'oferta turística (allò que alguns en diuen la "turistificació").

Aquesta seria, doncs, una bona oportunitat per tornar a terres garrotxines, després d'haver-hi estat ja tres cops amb motiu de dues Curses dels Volcans d'Olot i també de la seva Mitja Marató. Ja es veu que a l'igual que tinc la meva predilecció per les curses de les contrades de Lleida, no em fa tampoc cap mania acostar-me a aquesta comarca gironina. I és que venint en cotxe des de Manresa i passant per Vic, amb el túnel de Bracons ho tenim força més a prop (i sense haver de prémer gaire l'accelerador). Ara només faltarà que ens ho poguem muntar bé perquè la cursa comença a les 9 del matí i malgrat tenir un aspecte molt positiu a favor -és gratuïta- en té un altre que ens ho fa posar un xic complicat, com és que segons la pàgina web la inscripció s'hauria de fer una hora abans. I això voldria dir haver de matinar una mica. Qui sap si encara hi haurem d'anar el dissabte per fer-hi nit ... Vaja, tampoc estaria gens malament com a pretext per a una altra escapada. Ja ho anirem veient en els propers dies.