dimecres, 23 de març del 2011

Serrell sobre Torà i els Esbufecs

A l'entrada anterior de la cursa de Torà deia que el fet de portar el dorsal personalitzat de Marathon man va donar els seus fruits, encara que no en deia el motiu. Doncs bé, resulta que un grup de corredors de Mollerussa em va veure i va demanar per mi; pertanyien al club dels Esbufecs i em van dir que tafanejant pel Web havien vist el meu bloc i en concret, un parell d'entrades sobre les curses que es fan per les comarques de Lleida i altres de rares i curioses, algunes de les quals organitzades per aquest mateix club. Per als qui no els conegui, i pel que m'han explicat i vist, dir que és una entitat bastant implicada en això de les curses populars i sobretot, posen molt d'èmfasi en les categories per a nens de diferents edats. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer el seu president i alhora portaveu -en Manel- qui molt gentilment em va dir que al darrer número del seu butlletí anomenat "Imperdible" (el núm. 134 del març del 2011) havien dedicat una doble pàgina al bloc per a sengles entrades en què parlava d'ells (les teniu enllaçades al final del post).

Val a dir que la revista (en tinc aquest darrer exemplar en paper) no l'he trobada en format digital però ja us ben asseguro que està molt "currada" i si algú hi està interessat li puc deixar sense cap problema (ep, però que me la torni després que és un petit tresor). Us reprodueixo tot seguit les dues pàgines citades on he quedat "immortalitzat" i també la seva portada. Vist el resultat, podríem dir que Marathon man i els Esbufecs de Mollerussa s'han "agermanat". Per cert, ciutat aquesta a la qual hi hauré de tornar algun cop -i ara amb més motiu- per treure'm l'espina clavada de la meva pèssima mitja marató del passat octubre.

Si voleu llegir algunes entrades relacionades amb els Esbufecs i la capital del Pla d'Urgell, aquí us en deixo tres:

Per cert, un darrer serrell sobre la cursa de Torà: resulta que no es publicarà la classificació perquè l'organització va tenir un problema a l'hora de llegir els codis de barres impresos als dorsals, amb la qual cosa sembla ser que les dades d'alguns temps i posicions no són correctes. Ja em va estranyar que després d'una estona esperant no es fessin públiques i les que vaig trobar ja es veia que eren provisionals; de totes formes, el temps i dorsal que em constaven a mi eren els mateixos (45':29" i dorsal número 1) però del que no estic tan segur és de la posició final (la 27). Vés per on, una cursa que em surt molt millor del que havia previst i va i passa aquesta errada tècnica. Ainsss! Tot i així val a dir que no s'ha de desmerèixer ni molt menys aquesta cursa si el que busqueu és un ambient i caliu familiars, no gaire gent, que els nens pugui córrer també, i tot això a un preu que es manté en un nivell més que acceptable. Això sí, tinc entès que l'any vinent la cursa es farà amb xip.

4 comentaris:

  1. Al final seràs un tio no conegut, sinó conegudíssim a la blogosfera, però també al món editorial-revistil... Molt bé, molt bé

    I la classificació no hi pensis, que si ha sortit i estaves en el número 27, doncs és el número 27.

    ResponElimina
  2. Bueno Raúl, tampoc hem de fer volar coloms. Que no deixa de ser una petita aparició, això sí, estel.lar, tot sigui dit, ja, ja. I sobre la classificació, no em treu la son ni molt menys. És un detall secundari perquè la resta de jornada bé ho va compensar. I repeteixo, si mai busques una cursa rural, d'un perfil no gaire exigent però tampoc pla del tot i amb un caliu molt agradable, aquesta te l'has d'apuntar a l'agenda
    Salutacions i sort a Calella.
    JC

    ResponElimina
  3. No, si ja es veia venir! amb aquesta forma d'escriure que tens et veig anant de convidat a les curses per fer de reporter.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  4. Conchy, no fem bromes que quan les cames no aguantin més però encara tingui a dins el corcó de les curses, potser sí que hauré de fer de reporter i periodista. Vés a saber si després d'això crearé el meu imperi editorial. Pensa que els del Lonely Planet van néixer com aquell qui diu, amb un bolígraf, una motxilla i unes espardenyes.
    Gràcies.

    ResponElimina