Marathon man ja és cinquantenari!

D'entrada ja us dic que tot i que aquest passat diumenge, coincidint amb la cursa dels bombers de Lleida, va ser el meu aniversari, aquest post no té a veure amb aquest "detall". Més aviat el títol fa referència al fet que amb aquesta, Marathon man ha entrat al "selecte" club dels corredors populars que han participat en 50 curses. Òbviament hi ha molts més que podrien dir el mateix i no ho fan i altres que aquesta xifra ja fa temps que l'han deixada enrere i van sumant-ne més. Però posats a commemorar coses que coincideixen amb dates o dades "simbòliques", doncs per què no aquesta? No m'imaginava jo quan vaig començar a córrer que en l'equador de la meva vida (espero!!) arribaria fins on ho he fet (que tampoc és gaire alt, siguem sincers) i que fos ara un seguidor acèrrim de les curses populars. No diré que aquesta sigui ara la meva passió esportiva, ja que sempre m'he considerat una persona més racional que "passional" (i a més aquesta paraula potser denotaria un cert to obsessiu), però sí és cert que d'una manera o altra ha contribuït a un cert canvi en la meva vida. Des d'un punt de vista físic em sento molt millor que quan no corria (tot i els anys de gimnàs) o dit amb altres paraules, m'aguanto millor els meus propis pets que altra gent més jove; i mentalment és una activitat que em relaxa molt, diria que tant que quan fa uns quants dies que no surto a córrer, el cos i el cap m'ho acaben demanant a crits.

També és cert que d'ençà un temps m'ho he agafat amb més calma que, d'altra banda, suposo que ben lògica. Després d'un boom inicial (tot l'any 2009) en què vaig fer moltes curses, l'any passat aquest nombre es va reduir gairebé a la meitat i a més, sent selectiu a l'hora de decidir-me per unes i descartar-ne unes altres. A més de la possibilitat de fer una cursa interessant vaig començar a valorar un altre aspecte que tot i que abans també hi era present, potser estava en un segon pla: la combinació de la cursa amb una sortida familiar i/o en grup. Al cap i a la fi, si vull tenir unes quantes fotos, bé he d'entabanar algú perquè vingui amb mi. I qui millor que la família! I per suposat, també hem de tenir present que les meves cames no són les mateixes que fa uns anys i per tant, si vull continuar gaudint d'aquest esport durant un temps més (vés a saber fins quan), millor que els hi doni descans. Diguem que la rauxa del principi ha deixat pas a una mica de seny i serenor, tot i que qui em conegui ja sabrà que aquestes no són dues de les meves màximes virtuts.

Tot plegat, si repasseu les dades de la taula on tinc fitxades totes les meves curses, veureu que el 2009 en vaig fer 29, l'any següent "només" 16 i enguany en porto 5. En aquest recompte no he inclòs la que va ser la meva primera participació en una cursa (els 10 km. urbans de Manresa del 2007) perquè aleshores no em considerava encara un corredor popular stricto sensu; només hi vaig anar amb la intenció de saber com estava després de poc més d'un any corrent (vaig començar a mitjans del 2006) i val a dir que em va sortir una cursa bastant ràpida (més que de la del 2009, quan hi vaig repetir). Tampoc he comptat les poques caminades ni marxes en BTT que hagi pogut fer; és a dir, només aquelles curses amb un esperit "popularment competitiu". Per acabar, si voleu un petit detall "geogràfic" aquí us deixo el llistat de les comarques on ha estat Marathon man (un total de 19) i amb el nombre de vegades: Bages (11), Pla d'Urgell (5), Berguedà (5), Urgell (4), Segrià (3), Segarra (3), Garrotxa (3), Garrigues (2), Anoia (2), Osona (2), Barcelonès (2), Noguera, Garraf, Pla de l'Estany, Gironès, Solsonès, Alt Urgell, Tarragonès i la Selva, cadascuna amb una presència. Deixant de banda les curses al Bages (província de Barcelona), l'altra demarcació que més he freqüentat ha estat la de Lleida (amb 20 curses). I és que no sé què tenen les curses de les Terres de Ponent perquè me les miri amb uns altres ulls. I sinó, una altra prova: de 7 curses repetides, 5 han estat a viles d'aquestes contrades (Torà, Bell-lloc d'Urgell, Tàrrega, Agramunt i les Borges Blanques). Les altres dues són Bagà i Olot.

Total, que m'autofelicito per aquesta "fita" i ara a per les següents 50 curses. Que vagi de gust.