dimarts, 15 de març del 2011

Marathon man: dorsal personificat

A la passada marató de Barcelona vaig descobrir la meva autèntica vocació: la de falsificar dorsals per a curses i pel que vaig veure, potser que m'hi dediqui d'ara endavant ja que no se'm va donar gaire malament, si tenim en compte que no vaig disposar de cap d'original per aquesta cursa en concret. Però tranquils, que de moment no ho faré més doncs tiro d'honradesa i prefereixo pagar les curses en què hi participo que per això sóc un fervent seguidor. Ara bé, això m'ha donat la idea de fer-me el meu propi dorsal, no per substituir el de la cursa amb el número assignat de participant sinó per fer propaganda d'aquest bloc. I perquè un no faci ombra a l'altra, aquest segon és previst que me'l col.loqui al darrera; podríem dir que si fossin més grans semblaria un d'aquells homes-anunci que de tant en tant veiem passejant pels carrers.

Ara he de trobar la manera d'imprimir-lo en un paper una mica més resistent. El que vaig portar amb motiu de la marató de Barcelona, i que era adhesiu, no sé en quin qm. se'm devia començar a esmicolar perquè a l'arribada només en van quedar les agulles imperdibles que hi vaig posar perquè aguantés millor. La idea és portar-lo a les curses que faci i com afegir-hi canvis no em costa res, personalitzar-lo per a la que toqui. Per començar us publico els dos primers i que corresponen a les properes curses: la de Torà d'aquest proper diumenge i que segons com vagi el cap de setmana, encara acabaré fent (tampoc és una mala opció, ni molt menys) i la dels bombers de Lleida, on de fa dies que estic inscrit. A aquesta darrera ja fa temps que li he posat l'ull i posats a fer una cursa de bombers, molt millor aquesta que la de Barcelona (a on vas a parar!!) o la de Girona (ambdues coincideixen el mateix dia). Per cert, fixeu-vos que hi he afegit uns quants símbols d'entitats (ONG's) amb què col.laboro i d'una associació de corredors i alhora bloggers on, de tant en tant, també hi trec el cap. No us penseu que vagi patrocinat a les curses -ja estaria bé!- sinó que només pretén, en la mesura de les meves modestes possibilitats, donar-hi suport i si això ha de repercutir en un major interès de la gent i/o que se'n facin socis, doncs endavant.

D'altra banda, ja veieu també que no sóc un as del disseny gràfic i he optat per un format molt simple, amb un color verd pistatxo, que sempre és agradable i alhora cridaner, i el cos central amb el mateix color de la capçalera del bloc. També he fugit de complicacions afegides perquè el que interessa és que es llegeixi bé i que la gent es quedi amb el nom del bloc i la seva adreça (suposo que l'hauria de canviar per una altra més senzilla de memoritzar). Des d'aquí us convido a dir la vostra opinió perquè qualsevol suggeriment serà benvingut (sempre i quan no em doni molta feina). Tot plegat, veurem com va l'estrena i si després aquesta iniciativa es reflecteix en un increment de les visites al bloc.



4 comentaris:

  1. Molt bé teacher! encara faràs escola i potser, d'aquí poc, veurem molts corredors portant els seus propis dorsals o portant el teu!. Per si de cas, a mi póngame dos, jeje

    ResponElimina
  2. Oido cocina!! qui sap si d'aquí un temps me'ls trauran de les mans! És clar que be mirat podria triar uns quants corresponsals (com si fos un diari) i que ells fessin les cròniques de les curses on participessin, això sí, amb la condició de córrer amb aquests dorsals. Si no, on hi hauria la gràcia?
    JC

    ResponElimina
  3. Doncs, la idea és bona bona... aniré seguint com la desenvolupes...
    p.d. A títol personal, l'únic que no puc amb ell és el color pistatxo... des que vaig fer el servei militar els verds em costen...

    ResponElimina
  4. Hola Joel, gràcies pel seguiment que en faràs. Tampoc és cap idea de l'altre món però bé ... com a tal, benvinguda sigui. I respecte el verd, el pistatxo no recordo que fos un color gaire predominant a les casernes militars, si més no no ho era quan jo vaig fer la mili. I d'això en fa un munt ...

    Salutacions.

    ResponElimina