Marató BCN: quin parell de llebres!!

La 33ª edició de la marató de Barcelona passarà a la història com la més multitudinària -fins ara- amb més de 15.000 corredors inscrits i més de 13.000 que han pres la sortida i hores d'ara no sé quants l'han acabada. Pel que fa a nosaltres ja vaig anunciar que enguany només el Jordi faria la cursa sencera i que jo i el Xavi intentaríem acompanyar-lo a partir de la meitat; per tant, una mitja marató més però amb la diferència que ha estat en un marc incomparable i de ben segur, la que faré mai amb més gent al meu voltant. Val a dir que crec que ha estat una decisió del tot assenyada perquè enguany no hem tingut la intenció de fer la marató per segon cop i la de l'any passat per mi va ser, la primera i la darrera. Suposo que en el futur hauran de canviar molt les coses perquè m'hagi d'empassar aquestes paraules amb patates (i amb guindilla i tabasco).

Amb aquesta idea, jo i el Xavi ens afegim al Jordi a la zona de Fabra i Puig, entre el 20 i 21 km. pensant que amb la meitat del recorregut a les seves cames, podríem seguir el seu ritme i ajudar-lo a fer una bona marca. L'any passat -en el seu debut en aquesta distància- va fer 3:30h i confiàvem que aquest cop s'hi acostés o el millorés, bo i tenint en compte que no havia fet una preparació específica. Però un cop més ens hem adonat que està fet d'una altra pasta perquè no l'hem pogut seguir gaire estona. El ritme dels nostres primers quilòmetres ha estat molt viu, a poc més de 4'/km. és a dir, fins i tot més que si es tractés d'una cursa de 10 km. Òbviament aquest ritme és massa ràpid i decidim d'alentir-lo. És en aquest moment que cap al km. 23 es produeix una d'aquelles casualitats molt poc habituals, i més amb tanta gentada corrent al teu voltant: em trobo al col.lega blocaire Ernest Crespo -Runnec- i com va a un ritme més còmode m'uneixo a ell i compartim suor (eps, no ens mal interpreteu) i gambades fins el km. 36. Si l'hagués pogut mantenir crec que hauria fet una marca semblant a la darrera mitja de Balaguer, tot i que en aquest cas el meu objectiu era baixar de l'1:40h sense cap més intenció perquè ja tenia clar que aquesta no havia de ser la meva cursa.

Aquí les cames em comencem a fer figa i se'm fa difícil seguir l'Ernest i és quan m'adono que no serà possible baixar d'aquest temps. Suposo que el ritme tan ràpid amb què he començat a córrer m'ha passat factura -perquè us en feu una idea, els meus primers 10 km. els he fet en uns 45':30". Als darrers -conscient que no faria un sub. 1:40h i que tampoc valia la pena esforçar-me més del necessari perquè la meva marca fos igual de discreta- em deixo anar, corrent al ritme de la música de l'Ipod, animant els corredors que encara puc anar avançant -allò d'anar recollint cadàvers- i esperonant el públic -en algun moment, una mica passiu- perquè ens doni un darrer alè en el tram final. Encaro la recta de meta i aturo el cronòmetre amb una temps d'1:41:45h. Com veieu, una mica lluny de la marca de Balaguer però ... què hi farem!! Suposo que en les meves condicions actuals estic més a prop de marcar un plus 1:40h i no tant de rebaixa-lo gaire. Potser Balaguer va ser flor d'un dia i com diu la dita, aquesta no fa primavera.

Per la seva banda, el Xavi ha fet al voltant de l'1:43h i el que s'ha de destacar són tres marques, sens dubte, estratosfèriques: el nostre company Jordi ha fet 3:16h (en dues maratons dues MMP) mentre els dos col.legues blocaires que segueixo han fet també uns fantàstics temps: en Raúl ha aturat el crono baixant de les 3:14h mentre que l'Ernest ha marcat un no menys sensacional 3:19h. M'agradaria pensar que el fet d'haver corregut amb mi uns quants qms. l'ha ajudat a assolir aquest rècord (ja sabeu, avui per tu, demà per mi). Ja veieu que tots tres tenen bones cames per a una marató mentre que jo, amb prou feines, les tinc per a una mitja. A part d'això, el que ha quedat clar és que no us podeu refiar de mi perquè us faci de llebre en alguna altra cursa perquè no sóc gaire de fiar, sobretot si aspireu a fer una bona marca. I nosaltres que ens pensàvem que podríem ajudar el Jordi i després ha resultat que es troba a anys llum de nosaltres (per endavant). Que en som d'il.lusos!

Per acabar, aquesta cursa ha servit per descobrir la meva nova vocació: la de "falsificar" dorsals. A l'entrada anterior us deia que correríem amb dorsal i així ha estat. Dec ser tan bo (¡!) amb el "Falsoshop" que a partir d'un d'original vaig fer-me'n dos: un per a l'esquena amb el nom de "Marathon man" (a partir d'ara en portaré un a cada cursa i així faig propaganda del bloc) i el del pit, amb el meu nom autèntic. No us penseu que siguem uns barruts amb molta "jeta" ja que aquesta ha estat la primer cursa no gratuïta que no hem pagat; simplement que si no tenim intenció de fer-la sencera i només ens hi "colem" amb la intenció d'ajudar a un col.lega, no veig perquè s'ha de pagar els preus astronòmics a què s'està enfilant aquesta marató. Total, ja posats, amb 15.000 persones l'organització deu pensar que no els ve d'aquí i ara mateix estic del tot convençut que l'edició del 2012 es batrà un nou rècord ... i ohhh! sorpresa: veig a la web de la cursa que les inscripcions per a l'any vinent es mantenen en els preus de la d'aquesta. Lloat sigui el Senyor!

Per acabar us ensenyo els dorsals que em vaig fabricar: el primer amb el nom de "guerra" i el segon amb el meu nom de pila i més semblant a un d'original. Això sí, absteniu-vos de demanar-me que us en faci uns quants per a properes maratons perquè com sóc del tot legal, aquesta ha estat una excepció. De fet, com a "falsificador" no em guanyaria les garrofes. Espero que els posseïdors autèntics d'aquests pitralls no se m'enfadin. Per cert, algú sabria dir els motius dels números? Una pista: tenen molta significació personal.