dimecres, 9 de març de 2011

Si no vols caldo, doncs dues tasses!

Fa tres dies de la marató de Barcelona i com ja s'ha dit per activa i per passiva i en diferents mitjans de comunicació, amb un gran èxit de participació i altres rècords que de ben segur, l'any vinent es tornaran a batre. Per part meva ja sabeu que fins el moment n'he fet dues, és a dir la primera i la darrera (la de BCN el 2010) i no compto que en faci cap més. Molt assenyadament estic convençut que aquesta no és la meva distància favorita perquè acabi gaudint d'una cursa, a més del fet que exigeix una preparació metòdica i amb temps que no compto pugui complir i que córrer tanta estona seguida en asfalt no crec tampoc que sigui gaire bo per a les articulacions. Si després d'una mitja marató estic uns quants dies queixant-me ara d'un genoll, ara d'un taló i més tard de tot una mica ... imagineu que suposa fer-ne una de sencera. Entenc molt bé que per a qualsevol corredor popular que s'hi hagi "enganxat" a aquest esport i que vegi que se li donen bé o relativament bé les curses de mitja distància (10 km. i mitges), aparegui tard o d'hora la il.lusió de córrer una marató, com a prova reina que és per distància (per duresa trobaríem altres de més curtes, tot i que òbviament aquesta en té, i molta).

Però si bé entenc l'anterior, se'm fa difícil entendre el perquè hi ha gent que vol "castigar" el seu cos amb reptes que, mirats fredament i d'una forma objectiva, no els hi trobo gaire sentit. Si ens remuntem a principis de febrer de l'any passat (carai, si sembla que va ser ahir) vaig fer aquesta altra entrada sobre l'autèntic Marathon Man, un belga anomenat Stefaan Engels que s'havia proposat fer una marató cada dia de l'any, és a dir 365 de seguides (s'entén que no pas curses "oficials" sinó córrer una distància equivalent). A banda de dir que va finalitzar la seva gesta el passat dissabte 5 de febrer a Barcelona (ja posats hagués pogut continuar fins la cursa de la marató perquè amb el trote que devia dur no crec que li vingués d'aquí), no m'estendré aquí sobre el que deia doncs per això ja teniu l'entrada enllaçada si us interessa llegir-la però si ho feu, pareu compte de les reflexions que feia al final. Doncs bé, com aquell qui no vol la cosa, ha aparegut un altre maratonià (o "ultrafondista") que es proposa batre el rècord del belga; i no us penseu que per una o un parell més sinó que vol arribar a les 500 maratons seguides. Es tracta d'un navarrès de nom Ricardo Abad que a aquestes alçades de març ja en deu portar unes 160 i que quan acabi (o el repte ho faci amb ell) haurà recorregut l'esgarrifosa xifra de 21.097,5 km. en un any i quasi 5 mesos. En altres paraules, i els càlculs són ben senzills: 1.000 mitges maratons.

I sense voler restar-li cap mèrit al belga, aquest altre cas potser en té una mica més -deixant de banda de si són més o menys curses- ja que el Ricardo no té cap mena de patrocinador i ha de compaginar la seva afició (¿?) amb una jornada laboral de vuit hores i canvis d'horaris a la feina. Si llegiu aquesta notícia del diari La Vanguardia us adonareu de les dificultats que té per arribar a les 500 així com també que no es tracta de cap "mindundi" en aquesta mena de disciplina. Renoi, no fa gaire parlaven a tort i dret del fenomen dels "ni-nis" i de jovent massa ociosa que vaga per arreu sense saber què fer i en canvi, a aquest paio no li vindrien de més unes quantes hores al dia per atrapar-s'ho tot. És ben bé que el món està molt mal repartit. No entraré a valorar la seva iniciativa, ni de titllar-la de "bojeria", "frikada", "bajanada", "proesa", "gesta", etc. sinó que cadascú ho faci com cregui més convenient. De totes formes, ja m'està bé que tingui una més que lloable voluntat de recaptar diners per a ANFAS, l'associació navarra en favor de persones amb discapacitat intel.lectual donat que si accediu al seu bloc (enllaçat més avall) veureu que podeu apadrinar el seu quilometratge (a 1€ per km.). Ara bé, deixeu-me fer la següent reflexió: desconeixent si les xifres que surten estan actualitzades, resulta que potser el seu esforç li surt per un ull de la cara doncs si no m'he equivocat de moment porta una mitjana de 0,24 cèntims/km. Més car el suc que la sardina?

Així doncs, jo em pregunto: no hi hauria una manera més còmoda per ell (i també la seva família) de recaptar diners? Per exemple, no podria la seva empresa patrocinar-li? O recórrer a alguna fundació? Estic convençut que si sortís qualsevol jugador de futbol més o menys mediàtic a fer una mil.lèsima part del que s'ha proposat el Ricardo (uff, no sigui que es cansi!) ja hauria aconseguit molts més diners que ell fins ara, i se n'haguessin fet ressò tots els mitjans de comunicació, fins i tot els fulls parroquials. Què n'és de dur córrer una marató! Doncs imagineu-vos una rere l'altra fins arribar a les 500. Ja només de pensar-ho em surten lesions per tot el cos. Però bé, si ell s'ho ha proposat, endavant i ànims. Si no vols caldo, dues, tres, quatre tasses i anar-hi fent! Per acabar, us poso dos enllaços sobre aquests dos personatges que per cert, si mai us els trobeu pel carrer i us conviden a fer una passejadeta, sortiu cames ajudeu-me (mai millor dit).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada