Marató BCN: escalfant motors!

Queden molts pocs dies per a la nova cita de la Marató de Barcelona que en molts pocs anys s'ha fet gran i ja ha assolit unes xifres gens envejables per a altres maratons europees. De nou s'ha batut el rècord de participants amb un augment del 23% respecte l'edició de l'any passat, amb poc més de 15.000 inscrits. Òbviament, els mitjans de comunicació catalans i locals se'n comencen a fer ressò i ja van escalfant motors (i val a dir que el món blocaire tampoc ha passat de llarg). En aquest sentit, aquí us deixo l'enllaç a la notícia d'ahir del canal BTV (gentilesa del col.lega Raúl Muñoz) i de la secció d'esport de TV3, presentada per l'inefable Xavier Bonastre. També us deixo aquest altre enllaç que us porta a un extens document (74 pàgines) en format Pdf amb la història de la cursa des del seu naixement, per "obra i gràcia" d'en Miquel Pucurull que, per a qui no estigui ficat en aquest món de les curses populars, és tot un referent. Si teniu una mica de temps, feu-hi una ullada perquè conté dades curioses i us adonareu també de com a partir del 2006, la marató comença a fer un salt espectacular i pel que sembla, encara està saltant (p. ex. una dada significativa: l'any 2005 es va suspendre). La projecció és brutal i hores d'ara ningú s'atreveix a dir quin pot ser el seu sostre.

Per a tota aquella gent que s'ha preparat la cursa seguint un determinat planning, aquesta és la millor setmana (deixant de banda possibles nervis) perquè gairebé tothom coincideix a dir que és quan s'ha de deixar de fer res més i dedicar-se només a descansar. La feina ja s'hagut de fer abans i fer-la ara suposaria més mal que bé. I de ben segur que la setmana següent molta gent tampoc farà res perquè no se sentirà les cames ni tindrà esma per tornar a la rutina de córrer, dels entrenaments, etc. Per part meva, ja sabeu que enguany no hi participaré; després de l'experiència de l'any passat vaig arribar a la conclusió que aquesta no ha de ser la meva distància, si vull continuar gaudint de les curses o si més no, que el grau de "patiment" sigui del tot assumible. I compte, l'experiència va ser molt bona, inoblidable per a tot corredor popular perquè si abans ha fet curses de 10 km. mitges maratons i algunes altres de muntanya, el corcó de la marató apareix, tard o d'hora. Però un cop satisfet, ja està. Al cap i a la fi, penseu que estem parlant de córrer ni més ni menys que 42 km. i no és factible fer-ho sense una bona preparació prèvia i una mica (o molt) metòdica.

Malgrat això, ja vaig avançar fa uns dies que hi serem presents 3/4 parts del "Team" i com bons "germans" ens repartirem la distància: el Jordi té la intenció de fer-la sencera, tot i que enguany no se l'hagi preparat com l'any passat (però com és una roca tampoc comptem que li afecti gaire); jo faré mitja marató i intentaré seguir el seu ritme (és a dir, no sé qui farà llebre de qui) i espero seguir amb les bones sensacions de la cursa de Balaguer; i el Xavi té previst arreplegar-nos a tots dos als darrers 10 quilòmetres. Com va dir aquell: alea jacta est.

Per acabar, si us ve de gust podeu llegir aquesta altra entrada d'octubre del 2010 on ja parlava de la marató de BCN del 2011.