Cursa Bombers de Lleida: la prèvia

Encara que no ens ho sembli sempre hi ha un bon motiu per visitar la capital del Segrià però si podeu eviteu fer-lo a l'hivern -fred i boira, què us he de dir sobre això que no se sàpiga- i l'estiu -massa calor, uff!!. Per tant, potser millor que hi aneu un dia de primavera com demà. Que per quin motiu? doncs perquè s'hi celebrava la seva cursa de bombers i a la qual Marathon man no hi pot faltar i de fet, ja es va inscriure amb temps amb previsió que els dorsals volessin en poc temps, com ha acabat passant. De curses d'aquestes n'hi ha unes quantes (he descobert que també en fan a Girona i ... per suposat la de Barcelona però en canvi no he sabut trobar res a Tarragona, per parlar de les quatre capitals de província). Curiós com les curses organitzades per aquest col.lectiu professional -mai ben prou valorat- sempre criden l'atenció i en canvi les que puguin fer uns altres -si és el cas- no sembla que tinguin tan renom. Per posar un cas, no recordo haver vist mai cap cursa organitzada pel col.lectiu de metges i/o infermers, mestres, llauners, encofradors, banquers i especuladors de borsa, advocats i jutges, mecànics i planxistes, etc. Tan sols em ve al cap la Cursa de la Policia (Manlleu-Vic) i cap més. Però és clar, em puc equivocar.

Tant se val, com ja he dit més d'un cop en aquest bloc crec que la de bombers de BCN, malgrat l'assistència en massa de gent -enguany seran 20.000- no compto que li arribi ni a les soles de les sabatilles a la de Lleida. Parlo per parlar perquè no conec ni una ni altra i per tant, se'm pot criticar per això, però la impressió que tinc d'entrada és que tot i que a Lleida tampoc serem pocs (1.400 corredors, que aviat és dit) hi ha una gran diferència en xifres i crec que això també s'ha de notar en el caliu i tracte que rep el corredor, abans i després de creuar la meta. Penseu que en curses amb tanta gentada la logística ha de ser una qüestió molt més complicada i complexa -i de vegades ja t'ho fan saber en el preu que has de pagar per participar-hi. No m'imagino com serà la de BCN però demà a Lleida els que hi arribem en cotxe prou feines tindrem per trobar a prop un lloc on deixar-lo (sense pagar), un bar on fer el cafè i la visita de rigor al lavabo, etc. Això sí, sembla que l'ambient per a la gent que s'estarà esperant a l'arribada dels corredors està més que assegurat; i sinó, entreu a l'apartat "El Village" i repasseu el llistat d'activitats que hi pensen fer. Ara falta que el temps acompanyi, tot i que la previsió és de núvols i unes temperatures d'entre 10 (mínima) i 19ºC, (màxima) segons missatge SMS rebut avui mateix de l'organització, la qual també ens ha informat del dorsal assignat. En aquest cas, apunteu-vos el 703. Una mostra més d'eficàcia i bona feina feta.

I ja que parlem de temps però ara de rellotge, no sé què dir-vos. Les darreres curses m'han anat millor del previst i potser la meva "mitja" de BCN va ser la menys lluïda. En el que porto d'any, tant a les Borges Blanques com a Balaguer i la darrera de Torà m'he comportat bastant bé i per això espero no punxar demà a Lleida. Però quan veig que el meu cos fa el que fa, de vegades penso que se sembla més a una mena de muntanya russa, ara puja fins a dalt de tot i ara baixa en picat. Aquesta setmana he sortit a córrer -millor dir a "trotar"- tres cops comptant-hi amb la d'aquest matí que potser, vés a saber, em passarà factura per demà. Però bé, si m'he de mullar i veient que l'organització posarà llebres, em situaré entre la dels 40' i la dels 45', tot i esperant que pugui mantenir una certa equidistància entre una i altra però, sobretot, girant el cap enrere de tant en tant perquè no m'enxampi la segona. Si ho fes voldria dir que o bé la llebre haurà anat més ràpid del que li tocava o jo més lent del que hagués volgut. Sigui com sigui demà en sortirem de dubtes però fins i tot per un motiu molt especial, m'agradaria que em sortís una molt bona cursa. Quan en faci la crònica ja us diré el perquè.

Per cert, fixeu-vos que la de demà serà la cinquena del 2011 i de les quals, quatre per les Terres de Lleida (deuen tenir per mi un "sabor especial"). I com a primícia, aquesta serà la primera que correré amb el meu xip de propietat. Sí senyor, potser ho hauria d'haver fet abans però per un motiu o altre no acabava de fer el pas. En aquest cas, amb la inscripció hi havia una oferta i tant per tant que els meus calés vagin a parar a aquestes contrades. A partir d'ara hauré de buscar curses amb descompte en la inscripció per tenir xip propi.