Reflexió per al nou any: bon 2010!

Tafanejant pel directori de blogs Bitacoles.cat trobo un d'un tal Joan Genís a qui no tinc el gust de conèixer, amb un darrer escrit a mode de reflexió sobre les coses que realment ens han d'importar a la nostra vida i que m'ha semblat molt escaient i sensat de recollir i compartir amb tots vosaltres. Diguem que en lloc de desitjar-vos un bo fi d'any i una encara millor entrada al 2010 d'una manera més "tradicional" -que també, faltaria més- voldria fer-ho d'una altra que, en certa forma, us fes pensar una mica. Desconec si aquesta reflexió és originalment seva -de fet, l'he trobada en algun altre lloc- o és d'aquelles de tota la vida que van circulant de boca en boca, i que en aquests temps que un rep missatges per totes bandes i de vés a saber on, t'apareix un dia de cop i volta a la safata del teu correu electrònic. Però a banda d'això, si la llegiu veureu que té molta lògica, tanta que sovint se'ns pot passar per alt.

Deixeu-me que comenci per la següent pregunta: què faríeu amb les següents coses? Un pot de vidre, pilotes de golf, bales (no les d'una arma de foc sinó el que en castellà diuen "canicas"), sorra i cafè ... Què, ja ho sabeu? No, doncs bé, podríeu fer el següent:

Un professor davant del seu auditori i sense dir ase ni bèstia agafa un pot de vidre gran i buit, l'omple de pilotes de golf i demana als seus estudiants si està ple, pregunta a la qual responen afirmativament. De nou, i seguint amb la seva actitud un tant intrigant, el professor es fa amb un grapat de bales i el buida dins el pot fins que acaben omplint els espais que es troben entre les pilotes de golf. Torna a fer la mateixa pregunta d'abans i els estudiants tornen a respondre que sí, que el pot està ple. Doncs bé, no satisfet amb això, el professor buida un sac de sorra al pot i per suposat, la sorra omple tots els espais buits que encara romanen. A risc de fer-se pesat, el professor fa la mateixa pregunta per tercera vegada i els estudiants tornen a respondre per tercera vegada amb un "sí" unànime. Per últim, el professor agrega dues tasses de cafè al contingut del pot i s'infiltra per tots els espais buits que hi ha entre la sorra.

El professor deixa passar una estona perquè els estudiants riguin i es demanin de què va aquesta història. I els ho explica: "Vull que us adoneu que el pot de vidre representa la vostra vida en què les pilotes de golf són les coses realment importants com la família, els fills, la salut, els amics, etc. És a dir, que si ho perdéssim tot i només ens quedés això, les nostres vides encara estarien plenes. Les bales són les altres coses que també importen com el treball, la casa, el cotxe, etc. mentre que la sorra simbolitza la resta, les petites coses que si ens ho pensem bé, en podríem prescindir perfectament i no ens passaria res. Doncs bé, si posem primer al pot de vidre la sorra no hi hauria espai per a les bales ni tampoc les pilotes de golf. I el mateix passa amb les nostres vides; si destinem tot el nostre temps i energia a les petites coses mai tindrem lloc per allò que realment és important.

Conclusió: dediqueu-vos a aquelles coses que són decisives per a la vostra felicitat i els qui us envolten; busqueu temps per jugar amb els vostres fills, tingueu cura de la salut, divertiu-vos amb la parella, practiqueu esport regularment i no deixeu de banda les vostres aficions favorites. Sempre podreu trobar un foradet per a les altres coses. Ocupeu-vos-en de les pilotes de golf, establiu bé les vostres prioritats i penseu que la resta no és més que sorra. A tot això, un dels estudiants que havia prestat bé l'orella, i un pèl estranyat perquè en tota la història el professor s'havia deixat de citar un dels elements, aixecà la ma per demanar-li què hi feia el cafè. La resposta va ser: només és per demostrar que tant se val com d'ocupades estiguin les vostres vides, com de cul penseu que aneu, etc. ... al pot de vidre sempre hi ha lloc per fer un cafè amb un amic.

Per cert, espero sincerament que tot els vostres desitjos i propòsits que us feu per al 2010 es compleixin; és a dir, allò tan típic de deixar de fumar, aprendre anglès, apuntar-se a un gimnàs per perdre uns quants quilos, fer les paus amb la sogra, bla, bla, bla. Sigueu feliços fent feliços als altres. Penseu que la felicitat comença quan acaben les nostres pretensions.